AI, LLUISET, LLUISET

Des de fa dies que pateixo "alcalditis".
Poso Punt 6 i sento una entrevista amb profunditat amb l'alcalde.
En David Fernàndez li va fer una gran entrevista.
A més li va dir:
-Vingui més sovint per la ràdio.

Dies després, veig al nostre batlle capitanejant l'acte al Fortuny de "Tots som capital", on la mitjana d'edat era força elevada, per cert.

Poso Canal Reus TV fent zapping, i el veig en el nou programa de la cadena "Punt de trobada"...
Que curiós, a Televisió de Cambrils - TDCamp, tenen un programa amb el mateix nom. Igual. Que no hi ha comunicació entre els mitjans de la província per no repetir noms de programes?.

En fi, miro el "Punt de trobada" reusenc i surt el molt honorable senyor alcalde assegut en un banc de fusta.
Em quedo a quadres quan de sobte surt el nou fitxatge de la cadena reusenca, Núria Pellisa, i li diu:

-Ai, Lluiset, Lluiset... et diré Lluiset.

I l'alcalde riu. I confessa que no porta corbata, li fa fotos a la Núria, que fa de model improvisada, li dona lliçons sobre enfocaments i enquadraments i es posa un barret ridícul per contentar al públic, que aplaudeix i riu, i li segueix el joc a la col.laboradora d'aquest singular programa.

I avui mateix, entrevista al Diari de Tarragona, parlant de romans, la crisi, l'aeroport, l'hospital i el que calgui.
I a doble plana, tu. I sense corbata!.

Feia temps que el nostre batlle no concedia entrevistes o es deixava veure tant per la ràdio, la premsa o la tele.

Digueu-me malpensat, però potser el nostre alcalde vol sortir als mitjans per a que no diguem que no fa res per la cocapitalitat?.

Per cert, el programa no val ni un duro, perdó, ni un euro.

Visca Reus i visca els pallassos.

DONOSTI 2016

El meu recolzament per Donosti 2016, capital europea de la cultura.

Visca Reus i Gora Donosti.

CANÇÓ DE NADAL

Els Rage Against the Machine son num.1 al Regne Unit aquest Nadal, destronant als pseudo-cantants de Factor X, amb el seu "trallazo" del 92 "Killing in the name of".


I tot gràcies a una campanya del Facebook.
A vegades, internet és impressionant.


Visca Reus i visca els Rage Against the Machine.

TOTS?

No sé com anirà, però espero que els que realment volem participar no ens quedem fora del Fortuny per a que entrin figurants, figuretes i figurins.

Ompliran, però no les tinc totes en el tema de sentiment reusenc.

Alguns hauran d'escoltar les veus dels seus amos.

Visca Reus i la seva capitalitat.

EGUNKARIA

I diuen que hi ha llibertat d'expressió.


Visca Reus i visca Egunkaria.


DIBUIX: ENEKO

GUERRA CIVIL

Diari de Tarragona. Dimarts 15 de desembre.

"L'elecció de la capital pot fer esclatar una guerra civil".
Ai, Josep Fèlix, ai...

Diari El Punt. Dimarts 15 de desembre.

"Ballesteros parla de guerres civils territorials complicades si no és capital".
Ai, Josep Fèlix, ai...

El meu sogre, que si va viure una guerra civil, diu que aquest senyor no hi toca gaire.
M' enrefio més del Manuel, el meu sogre, que no pas del Josep Fèlix, l' egòlatra.

Si voleu veure material de la guerra civil, aneu a l'exposició de Centelles, al Mas Iglésies. Aquest gran fotògraf va viure a Reus entre el 1944 i 1947.


Visca Reus i visca el meu sogre.

GESTOS

La gent m'ha animat a crear la meva plataforma.
Els de "Mou-te", aquesta plataforma, ara verge i sense cap taca, però que en poc temps els veurem convertits en politics, la pitjor taca de totes, fan aquest gest.



Em fa gràcia. Es volen moure, i lo primer que fan es demanar temps mort.

La meva plataforma, també ha adoptat un gest. Aquest.




Ja començo a estar tip.

Visca Reus i visca la meva plataforma incívica.

RES DE NOU

Aquests dies he viscut sense ordinador.
Resulta que l’altre dia, al marxar el llum, se’m va espatllar la font d’alimentació. Jo no ho sabia.
Finalment, després de mirar i remirar, em vaig rendir i el vaig portar al metge, a la gent de APP. Ells si que m’ho van solucionar.
M’ha estès una recepta de 50 euros i l’ha curat.

Passar uns dies sense ordinador em semblava la fi dels temps, però he vist que no han canviat molt les coses.
Els nostres “estimats veïns” continuen reclamant lo que no es seu, l’aeroport.
Fins i tot, la gent de Mou-te, una plataforma ciutadana que fa pudor a que es convertirà en un partit polític, estira de les orelles als que no van votar a favor del canvi de nom. Però aquests qui es pensen que són?.

Primer, que mirin qui va impulsar i pagar l’aeroport. Després que parlin.

Estic pensant en crear jo també una plataforma.
Mou-te en contra dels Mou-te.


Visca Reus i visca les fonts d’alimentació.

AEROPORT SNOEPYS

Doncs resulta que alguns han demanat a les altes instancies del Estat que volen canviar el nom al aeroport de Reus.
Li volen posar el nom de aeroport de Tarragona, i després afegir Reus.

Molt bé, si senyor.
Ho signa l’alcalde de Tarragona, el senyor Josep Ballesteros, que em cau mitjanament bé, i el president de la cambra de comerç de la ciutat veïna, el senyor Albert Abelló.
Els hi vull recordar que l’aeroport es troba al terme de Reus, de moment.
Amb totes les excuses barates que donen, diuen que dos terços dels viatgers tenen com destí les comarques tarragonines.
Oi, i tant. Jo els hi diria més: tots van a Salou.

Per que no anomenar-lo Aeroport de Salou, o millor encara, Aeroport Snoepys, que es on acaba tot cristo que visita la localitat marinera?.
Estic per escriure jo també una carta a Aena.

L’aeroport de Reus, de moment, és un aeroport de turisme de borratxera. Un altre bon nom seria Aeroport J&B.

Aquesta gent forma part de una plataforma social i en un futur política, la gent de Mou-te per Tarragona, i són els primers en treure la bandera de la tolerància i l’amistat al territori, però també els primers en tocar els picarols quan no toca.

Visca Reus i visca l’aeroport de Reus.

SALVEM EL VIENA DEL LLOVERA

Els rumors apunten al seu tancament. Diuen que en faran un al nou hospital i que tancaran el mític local del carrer Llovera.

Deixa els teus comentaris, vivències, records, berenars o moments màgics.

Entre tots, ho podrem aconseguir.

Salvem el Viena del carrer Llovera!.


Visca Reus i visca el Zipi-Zape!

PIJOS DE REUS

Aquests dies que tinc de vacances, abans de tornar a la feina, he passejat molt.
I m'he fixat en el nou "pijerio" de Reus.
El nens pijos d'ara no es diferencien molt dels pijos d'abans, dels de la meva època.
Si, amics seguidors d'aquest blog.
Canvien petits detalls, però tot és igual que temps enrere.

Queden gairebé al mateix lloc. Els nens pijos d'ara queden a la plaça del Mercadal. Abans, els pijos quedaven al Tomàs Barberà, a la porta de la botiga.
-On quedem, Anna?.
-Al Tomàs Barberà, Sergi.
Abans els nens pijos es deien Anna i Sergi. Ara son Laia i Aleix.

Els nens pijos d'abans vivien al centre de Reus: tenia amics pijos que vivien al carrer Jesús, al carrer Llovera, al carrer Sant Joan.
Ara els nens pijos, bé, els seus pares, viuen a urbanitzacions a les afores de Reus: que si el Pinar, que si Castellmoster, que si...
La roba ha canviat. Abans els nens i les nenes pijes vestien igual: polo Lacoste, pantalons Levi's blancs i sabates Dr. Marteens.
Ara els nens i nenes pijes, també vesteixen igual: polo Scapa o Rams 23, pantalons pitillo i sabatilles Munich o Cruyff. Les noies ballarines o sabatilles Victoria
Ara bé, la botiga dels pijos, per excel·lència, continua sent el Jofre. Això no canvia.

Els nens bé de Reus dels 90 anaven al Viena del carrer Llovera. Ara, els de la nova generació envaeixen el de la plaça del Prim.
Si el Viena era ple, anaven al Drac Ñam, un altre mític local desaparegut.

Senyor Viena, no tanqui el del Llovera. Plataforma salvem el Viena del Llovera.


Els nens pijos de la meva generació anaven en les seves motos PX-R (mira que era horrible la moto) a la Pera i després pujaven al Chamonix.
Ara es impossible, perquè la Pera és un forn de pa i el Chamonix una oficina de Caixa Catalunya. El pijerio actual es queden pel Call o pel Green Dog.

Els pentinats no han canviat molt: abans llis i al costat. Ara llis i amb serrellet caigut. Les perruqueries pijes tampoc han variat tant: continua triomfant la del Llongueras i la del Oliva.

El que no ha canviat gens es el seu accent. Gens. L'accent pijo és hereditari.
I tampoc les meves ganes de trencar-los la cara.

Us recomano que quan passeu pel Mercadal us fixeu en els grupets de nens i nenes adolescents i pareu atenció. Les coses canvien, però no tant.

Visca Reus i visca les Dr. Marteens.

AI, AMICS.

Ai, amics.

Quina llàstima que s'hagin acabat les vacances.

Visca Reus i visca les vacances.

ADÉU, MADRID.

Caput.
Em sap greu pels meus amics madrilenys, que els hi feia certa gràcia.
Potser al 2020, o al 2024.


Visca Reus i visca Madrid.

KILLING CULTURE

Poc a poc els politics van fent de les seves.

Matant la cultura, el poble calla.

Matant veus, ningú s’alçarà contra ells.

Ara, els mandataris tarragonins, maten als nostres amics de l’associació cultural ANIMA’T i el seu programa TCC (Tarragona Cultura Contemporània).

Quina llàstima em fan aquests que es pensen que ens manen.

TCC: quinzena temporada i última

Des de 1994 l'associació cultural Anima't sense ànim de lucre ha dut a terme una programació estable de música i cinema en versió original que ha convertit Tarragona en un referent dels pocs que té la ciutat pel que fa a la cultura. Primer al Magatzem de la Cooperativa Obrera i després a El Cau, cinemes Oscars, Febre-ku, Teatre Metropol, Sala Golfus, Mirablau, La Penya, Sala Zero, Groove Bar, Antiga Audiència, Scum Bar, Sala Trono, etc., han estat els escenaris on s'ha pogut veure una programació que ha permés seguir des de Tarragona l'actualitat musical i cinematogràfica com mai abans ha estat possible. Per fi no calia anar al cinema a Reus o Barcelona o les bandes emergents nacionals, estatals o internacionals podien presentar els seus treballs a la capital.

Aquesta programació estable ha estat possible gràcies a la confiança que fins a la data han dipositat les institucions públiques, el sector privat i el públic. Tanmateix, ara la confiança de l'Ajuntament de Tarragona que aporta un 25% del pressupost no es renova en uns terminis acceptables i no s'acaba de trobar una línia de diàleg que permeti entendre quina és la política cultural a seguir. El canvi de govern a l'ajuntament el primer que va comportar per a l'associació va ser l'endarreriment en el pagament del conveni, el normal era cobrar entre febrer i març de l’any en curs i vam passar a cobrar a l'agost. I el normal era treballar amb un conveni per a la legislatura la qual cosa garanteix la implementació de polítiques que tampoc ha estat posssible, i hem passat a un conveni anual que amb els ritmes de l'administració pública..., el conveni del 2009 a hores d'ara encara no s'ha cobrat ni s’ha signat, però la programació si que s’ha fet. Per altra banda també hem patit polítiques contradictòries, la regidora anterior va retallar 18.000 € l'import concedit a l'entitat i l'encarrec de que no programessim més cinema quan ja estava mitja temporada contractada. Vam demanar en 5 ocasions una entrevista amb l’Alcalde, en 4 ocasions la resposta va ser el silenci i la cinquena ens va dir per escrit que la nostra interlocutora era la regidora que al cap d’unes setmanes el mateix Alcalde cesava. L'actual regidora ens ha fet l'encàrrec de recuperar la programació de cinema en versió original i disminuir la programació musical. Hi ha regidores que pensen que som una empresa i d’altres que creuen que una programació internacional es gestiona fent picar els dits d’un càrrec de representació pública.

L’associació cultural Anima’t no té un escenari favorable per continuar treballant a la ciutat en el marc actual la qual cosa comportarà que el desembre que ve posem punt i final a la programació que s’aixopluga sota l’etiqueta TCC (Tarragona Cutura Contemporània). Només queda agrair l’esforç dels tarragonins i foranis que han col·laborat amb l’entitat al llarg d’aquests anys perseguint una forma d’entendre la cultura: el progrés social; i no només com una eina de propaganda.

Bona sort, amics. Gràcies per les fantàstiques vetllades.

Visca Reus i visca la gent del ANIMA’T.

ADÉU, NOIS.

Havia de ser una nit màgica.
La ciutat estava bolcada. Molta gent omplint la plaça del Mercadal minuts abans.

Havia de ser una nit màgica.
El millor grup de Reus s'acomiadava davant del seu public, rodejats de companys de professió: Jofre Bardagí, Cris Juanico, Titot, Lluís Gavaldà, etc.

Havia de ser una nit màgica.
La nit era perfecta, una temperatura agradable.

Però un cop més, la sonoritat de la plaça del Mercadal, ho va espatllar tot.
Horrorós, fatal, horrible, feia mal a les orelles.

No s'ho mereixien, però actuar al Mercadal, es lo que té.

Espero que pel DVD, agafeu el so directe de la taula.

Encara els hi queda un concert per dir adéu definitivament.

Si, definitivament.

Prefereixo callar.

Adéu Whiskyn's.


Visca Reus i visca els Whiskyn's.



Foto: Reusdigital.cat

U.I.V.M.Q.M.P.

QUE VENEN ELS INDIS!.

Uns amics del ex-president Aznar reclamen que l'exèrcit actui sobre Catalunya quan sigui necessari. Aquí ho podreu llegir.

Que venen els indis!.

I nosaltres, de festa major.

Que vé la Coia!.

Visca Reus i visca la Coia.

IVAN IV, EL TERRIBLE.

Aquest noi si que es lo puto crack!.

Enhorabona, campió. Llarga vida al rei.

Visca Reus i visca Ivan Cervantes.

12-S

El meu amic Manolo és de Madrid.

El conec des de fa anys, molts anys, em passat molts estius al "pueblo" i tenim una ferma i gran amistat. És advocat, col.labora amb diverses ONG's i es vol treure les oposicions de notari.
Porta anys estudiant, molts anys.És un paio obert, d'esquerres i creu que Catalunya aconseguirà algun dia l'independència, d'alguna forma o altra. És una llàstima que sigui del Real Madrid.

Sempre parlem el dia 11 de setembre. Recordo que al 2001 em va trucar i em va dir que Bin Laden ens havia fotut la diada.
Ahir el vaig trucar jo.
-Eh, catalan, por fin te gastas algo de dinero.-van ser les seves típiques paraules de salutació.
Vam xerrar sobre el ridícul paper de Iniciativa i els seus "cadells" al xiular l'actuació de Noa, dels xiulets a tots els partits polítics, de Joan Laporta i les seves ànsies de protagonisme, etc.
-¿Y en Reus, que?.
Li vaig comentar que es faria una manifestació conjunta unitària del camp de Tarragona a Reus, però que les joventuts d'esquerra republicana de Catalunya havien estat expulsats.
També sobre les divisions internes, les ànsies de poder de tots, els diferents partits que s'han creat, baralles internes, problemes entre càrrecs, enfrontaments...

-¿Unitaria?. Nunca alcanzareis nada si no estáis unidos.

Cada vegada ho tinc més clar.

Visca Reus i visca Catalunya.

THE RODRIGUEZ INCIDENT

No he vist molts blocs que parlessin de la cursa i de l'incident.
Natàlia Rodríguez.
L'han rebut com una campiona a Tarragona.
Ets la nostra campiona, li han dit.

En canvi, no la volen veure a la reunió d'atletisme de Zuric i li han prohibit la participació.

Com es el món de l' esport.
Com es el món de la política.

Que penseu?.


Visca Reus i visca el fair-play.

AFTERSUN

Qui no té feina, el gat pentina.

I sembla que la gent de les joventuts socialistes de Catalunya no té feina i es dediquen a buscar tres potes al gat i a pentinar-lo.

Avorrits durant l'estiu, han decidit demanar la retirada del cartell del festival Aftersun perquè el troben sexista.
Jo he vist el cartell, i no el trobo gens sexista.
Simplement es un cartell on publiciten que si estàs cremat, lo millor per lluitar en contra és l'Aftersun de Maspujols.

Si que estic cremat.

Estic cremat de la veritable violència envers la dona.
Estic cremat del sexisme en tots els àmbits.
Estic cremat de tant polític.
Estic cremat de tant progre.
Estic cremat de tant socia-"lista o listo".
Estic cremat de tant protagonisme.

El meu consell: busqueu feina.

Visca Reus i visca Maspujols.

CAROD-ROVIRA??

S'acaba l'estiu i em de començar a preparar actes per la Diada.

L'ajuntament de la nostra ciutat ha emès un comunicat força curiós.
En l'enunciat es pregunta estranyat:

El vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, pronunciarà el parlament institucional de l'Onze de Setembre��

I després ho confirma. Ho podeu comprovar aquí.

Curiós. L'estiu afecta.

Visca Reus i visca la Diada.

BARALLA DE XINOS?

Durant aquestes setmanes han nascut nous mitjans de comunicació.
S’està gestant el naixement de un nou canal de televisió, Tac12, i han sorgit dos diaris digitals, “Delcamp” i “Tarragona21”. Benvinguts, amics.

Noves oportunitats per a joves periodistes i gent amb ganes de treballar i estimar la professió.

Es diu que trobar una noticia al estiu es com trobar un català a Salou: no n’hi ha.

Em sorprèn que Reus Digital, que ja porta un anyet, tregui la noticia d’ uns gimnastes xinesos fent estiraments al Baluard. No sabien qui eren ni que feien.

Era ben fàcil comprovar que a Salou actuaven aquella mateixa nit, dins el cicle de les Nits Daurades i que eren del gran circ acrobàtic de Pekin.

I el titular, brutal. Sembla que uns xinesos es fotin d'hòsties.

La noticia potser ha marxat de vacances, però mai el periodista.

Per cert, bones vacances a qui les tingui.

Visca Reus i visca l’informació veraç.

THIS IS THE END, MY FRIEND

A qui se li ha passat pel cap organtizar un festival, amb Amaia Montero, al costat de la central nuclear d'Ascó?.

El món que coneixem s'acabarà dissabte vinent.




Ha estat un plaer.

Visca Reus i visca la música (la de veritat).

MASCLET O FLIPY?

M’agrada l’estiu i m’agraden les nits d’estiu.
Sortir després de sopar a fer una cervesa en una terrassa fins la matinada.
I m’agrada molt les rues estiuenques.
A Reus, tenim la cercavila del Masclet.
I a Cambrils, la Rua Riu.

La Rua Riu és la manera de donar la benvinguda a la Nit d’artistes de Cambrils, que es celebra una setmana després.

Aquest dissabte 1 d'agost arriba la rua cambrilenca amb la seva beguda, el Flipy.
No es van matar molt els cambrilencs en buscar-li un nom, siguem sincers.
La beguda és una barreja de vi amb suc de fruites.
Sóc un apassionat del Flipy, però sobretot del bon ambient que es viu aquella nit.

No participo molt en la cercavila del Masclet, potser per vergonya.
Però en canvi, com he confessat, sóc seguidor del Flipy.

Us convido a tots a baixar dissabte a Cambrils.
Si ens veiem, ens prenem un Flipy.


Visca Reus i visca Cambrils.

VIATGE AL ESTRANGER

L'altre dia vaig anar al estranger, es a dir, a Tarragona.
Vaig anar al concert de Manolo Garcia, al Camp de Mart.

Abans, però, haviem de sopar.
Vaig parlar amb algun amic tarragoní (en tinc algun, jeje) i em van dir un munt de llocs per fer un mos abans del concert, i sobretot, bé de preu, que les coses no estan per llençar coets.

Si Tarragona pot presumir davant de Reus en alguna cosa, és en la gran oferta gastronòmica i a molt bon preu.

La meva parella i jo vam anar al KOOP.

Deliciós, fantàstic, quina amanida, quina bosseta i quin pastís de xocolata.
Un molt bon tiberi i molt bé de preu. A més en un lloc encantador i molt ben atés.
Busca un lloc així a Reus. No ho trobaràs amb tanta facilitat.

Em va fer "ràbia". Ens porten molta avantatge.
Restauradors reusencs, espavilem!.

També em va fer "ràbia" que en Manolo estigués immens.
Com mai l'havia vist. I mira que ha visitat Reus en moltes ocasions, però al auditori del Camp va estar grandiós, millor que en totes les seves visites reusenques.

Tornaré al estranger aviat.

Visca Reus i visca la ràbia sana.

FOC, FOC!

Molt aviat, tot cremarà. Arriba "EL INCENDIO".

Visca Reus i visca Sidonie.

N'HI HAN MÉS FORA QUE DINS.

No soc molt fan de El Canto del Loco.
Però em recorden aquelles èpoques de grups madrilenys com Ronaldos, Hombres G o Modestia Aparte, i soc una mica nostàlgic.
A més, vaig aconseguir invitacions i era la meva forma de dir adéu a la festa major.
Si, recordem que el concert d'ahir s'engloba dins els actes de Festa Major.

Em va cridar molt l'atenció les seves entregades fans, que moltes hores abans feien cua a les portes del parc de la festa.
Suposo que esperaven per ser a primera fila, perquè espai hi havia un munt.
Algunes van fer nit a les portes. I al matí van fer cap a un supermercat molt proper on van fer servir els lavabos per rentar-se i canviar-se de roba, la secció de la perfumeria per maquillar-se i els congelats per refredar les seves begudes. Com deia aquell: joventut, diví tresor.

El muntatge que portava el grup de Dani Martin era impressionant. Pantalles gegants, llum i só potent i molts vídeos que es projectaven al ritme de la música. Com he dit, molt encertat i digne de grans grups internacionals.

I un gran detall: enmig de tot el parc de la festa, una passarel•la elevada amb vistes excel•lents per a gent amb minusvalia. Un lloc còmode on gaudir del concert. I amb un lavabo per a minusvàlids. Un 10 per aquest gest.

Cares conegudes, molta canalla amb els pares i els preus d'escàndol: un aigua, tres euros. En fi, que si no es venen discos, s'hauran de buscar els diners per un altre cantó.

Ah!, per cert, si la meva memòria no falla, i ho fa poques vegades, musicalment parlant, aquesta era la segona visita del grup a Reus. Van venir quan eren cinc i un grup desconegut pel gran public.

Visca Reus i visca les groupies.

WHY WE ARE JUANTXIS?

Visca Reus i visca els documentals.

AL CENTRE

Aquests dies miler de reusencs i reusenques s'han llençat a viure la festa major de ple.
S'han llençat al CENTRE de la ciutat per veure i gaudir de la festa amb majúscules.
Es moment de reflexionar.

El seguici festiu, com sempre, emocionant: els sons, els colors, els balls, les besties, tot creix, fins i tot la panxa de alguns portadors.
Deu n'hi do, quines panxes. Proposo la creació del bacó de la festa, jajaja.
Enhorabona als dos nous elements festius.

El ball de Pere Joan Barceló o també coneguts com els trabucaires de Reus.
Els comerciants dels carrers del CENTRE us agraeixen que amb els vostres trabucs van saltar les alarmes dels seus comerços.

I Dames i Vells. Enhorabona nois i noies de la Gata Borda. Teniu raó. A peu pla, molt millor. La "plaça" del carrer del Vidre amb el carrer Donotea s'hauria d'anomenar "plaça de Dames i Vells".

Tots dos balls van passejar i lluir pel CENTRE de la nostra ciutat.

No tot ha de ser bo, amics.
Suspens al só del concert de Formula 60. Hi havia moments que et feien mal les orelles. Quina qualitat més dolenta, si us plau. Distorsionat, brut, horrorós.
Amb Manolos la cosa va millorar una mica, però continuava sent dolent.

S'ha de vigilar el temps d'espera entre elements festius: hi havia moments que tenies saturació de grups i d'altres que podies anar a cal Coder a fer una cervesa i tornar que encara hauries d'esperar una estona. Suspens als tècnics del IMAC.
Em va fer gràcia veure al meu antic professor, en "Pitu" Magrinyà.

No trobeu que ens estem "valencianitzant" una mica?. Els pasdobles són molt festius i alegres, però...vaig sentir cinc seguits.
Ara arriba la meva critica a la nostra regidora, la meva antiga professora Empar Pont.Fins i tot vam creuar unes paraules al fossar vell.

No tregui la festa del CENTRE. S'han sentit rumors molt forts pel carrer que des de la seva regidoria volen "DESCENTRALITZAR" la festa.

Una proposta es posar els balls a carrers i places i que la gent vagi a veure'ls.
M'imagino als portadors del Carrasclet fent un cigar i esperant al carrer Salvador Espriu i quan passi gent, vinga, aixequem el gegant i els Pentagralla, foteu-li fort.
Empar, no ho faci. La nostra festa és al CENTRE. Veure el ball de l'Àliga davant l'Ajuntament, els Xiquets fent el pilar caminant pel Mercadal, i els trabucaires saltant les alarmes del carrer Monterols.

En fi, encara queda el castell de focs final, Yann Tiersen i El canto del Loco.

Visca Reus i visca el CENTRE.

MÉS MALA LLET, SI US PLAU.

Doncs ja tenim Dames i Vells.
Recuperar un ball parlat és una gran feina.
I la feina feta per la companyia de teatre "La gata borda" va ser molt correcta.
Però anem a criticar, que per això som aquí. Sempre des del respecte i l’admiració.

Us falta un bon guionista: una persona que visqui i conegui de primera mà la realitat reusenca, tant la política com la social.
Hi havia un munt de temes per tocar: Metrovacesa, Pallol, Fires i firetes, eleccions, regidories, oposició, Tarragona, etc.
O temes esportius: ni una sola menció a la copa d' Europa del Reus, però en canvi si que va sortir el "Copa Lliga i Champions" amb l'Eto'o del Polònia inclòs.

S'ha de ser més critic, més punyent i més "puta".
Per carnaval tot s'hi val, o s'hi valia. I fa anys que Reus s'ha acomodat en la submissió i en el "Si, Bwana" en el discurs del rei de la disbauxa. Solé i companyia han estat uns bons esclaus del Ajuntament i del IMAC.

Dames i Vells és una excel•lent ocasió per treure els colors als qui manen i als que volen manar. Més mala llet i més mala ostia.

El vestuari, una mica justet. Als vells no els vindria malament algun bigoti o barret i a les dames perruques ben pentinades i alguna joia, per lluir una mica més. Espero que en properes ocasions lluireu una indumentària com us mereixeu.
I al capellà, que es posi recte l'alça colls.

I lo de pidolar al final, no va fer gràcia a alguns.
-Que no rebeu prous diners del ajuntament?-vaig sentir.
-Aquests volen anar a sopar de gratis -deia un altre.

Us tornaré a veure durant aquesta festa major.

Per cert, l'apadrinament dels de Tarragona va ser excel•lent.
Es nota que ens porten avantatge que espero recupereu amb el temps.
I l'acompanyament musical va ser fantàstic.


Visca Reus i visca Dames i Vells.

HA MORT EL REI, LLARGA VIDA AL REI.

Jo soc més de rock, però reconec a un geni.
I ell, en el pop, era un geni.
Ha mort Michael. Ha nascut el mite.
Descansi en pau.


Visca Reus i visca Michael Jackson.

CARTA A NOEMÍ GALERA

Apreciada senyoreta Noemí Galera:

Ahir vaig ser testimoni de un sacrilegi durant el seu programa, Operacion Triunfo.
Vaig assistir a l'assassinat en directe de la cançó "Born to run" de Bruce Springsteen.
No cal que li digui que significa musicalment "Born to run", no cal que li expliqui que ha estat escollida entre les 500 millors cançons de la historia, que és l'himne "no oficial" del estat de New Jersey, que ha estat escollida per experts en preservació de música i sonoritats, que forma part del arxiu històric de la Biblioteca Nacional dels Estats Units i del Rock and Roll Hall of Fame.

No cal que li expliqui el que aquesta cançó significa particularment per cadascun dels fans de Bruce Springsteen. Al veure l'actuació ahir dels seus dos estudiants, em vaig sentir violat, fastiguejat. Vaig sentir vergonya aliena.

Sé que ara la política del seu programa es afegir una mica de rock and roll, però els hi diré que es una política equivocada. Continuïn amb el pop i amb les balades. Continuïn amb Luis Miguel o Malú i deixin a Chubby Checker o Elvis.

Ahir vam ser testimonis de un dels més grans sacrilegis de la música per part dels seus alumnes Cristina i Samuel. i tots dos, encara continuen en el concurs.

Sé que enguany tenen un professor de cultura musical. I sé que molts alumnes de la seva acadèmia no saben qui es Bruce Springsteen. Que fa aquest professor?. De que els parla? De Marta Sánchez i Carlos Baute?. De Hannah Montana?. Segurament.

Els hi demanaria que en properes edicions, vigilessin una mica en els càstings la cultura musicals dels seus alumnes.

Com amant de la música i com fan de Bruce Springsteen, els hi demano enèrgicament que aquest fet no es torni a repetir amb cap cançó del Boss ni amb cap cançó que forma part dels clàssics de la historia del Rock and Roll.
Els animo a continuar en la seva linea: ja saben, Katy Perry, Britney Spears, David Bisbal i companyies.

Gràcies, senyoreta Galera.
Atentament.



Visca Reus i visca Bruce Springsteen.

DAMES I VELLS A REUS

La gent de la companyia "La Gata Borda" han recuperat el ball parlat de "Dames i Vells" per la festa major de Sant Pere.
Un ball que es feia a la nostra ciutat des del segle XVI fins a mitjans del segle XIX.
En un fantàstic article de Salvador Palomar, avui al diari El Punt, ens ho explica molt bé tot el que va ser i tot el que pretén ser aquest ball.

Un ball parlat que es representarà per diferents racons de la ciutat, enlloc de formar part del seguici, que cada vegada es més gran, i ja no saben on ficar-se.
Sinó, pregunteu a la gent del Carrasclet, que els hi han fotut al darrera als trabucaires, fotent trets, que es senten des de qualsevol punt de Reus.
L'altra dia pensava que hi havia un atracament per Països Catalans, i eren la gent del ball d'en Pere Joan Barceló, es a dir, els trabucaires.

Tornant a Dames i Vells, des d'aquí, la meva felicitació a la gent de la "Gata Borda". Una novetat sempre és aplaudida.

Però els meus amics de Tarragona (si, en tinc algun, però no ho digueu), només fan que enviar-me missatges i dir-me que som uns "copions" i uns "plagiadors", que no tenim idees pròpies ni iniciativa.

Molts admirem el ball de Dames i Vells de Tarragona, amb uns textos punyents, i a vegades una mica forts. És un dels plats forts de la festa tarragonina, i ara a Reus ara en surt un.

El seguici festiu de Tarragona no té punt de comparació amb el de Reus: ni en vestimentes ni en besties ni en seguiment, però això de "Dames i Vells" ... vosaltres, que en penseu?.
Copia, recuperació en bon moment, o en mal moment?.
Espero que els textos estiguin a la alçada. Confio en la gent de la "Gata".

Per cert, finalment marxo a Santiago.

Visca Reus i visca els balls parlats.

REUS O SANTIAGO

Sempre demano festa a la feina per Sant Pere.

Com que em de demanar vacances a principis d'any, ràpidament miro el calendari i agafo la setmana de Festa Major.
Aquest any he demanat del 22 al 30 de juny.

Anys enrere xalava molt. No em perdia cap acte, anava a totes les tronades, balls, vermuts, inauguracions, xerrades, jornades de portes obertes i sobretot a les actuacions musicals.
Una festa major sense un concert gran no es festa.
Enguany, qui hi ha?. No hi ha concert de festa major.

El programa de festa major m'ha decepcionat.
Se que estem passant una crisi econòmica molt forta, si, d'acord, però pel meu gust, hi ha poques coses que cridin aquest any el meu esperit festiu.

Estic mirant ofertes de vacances per aquells dies.
Santiago de Compostela és una de les opcions.

Espero que la festivitat del Corpus m'animi.
Veure ballar els gegants, la mulassa i l'àliga al so de les gralles potser m'anima.
Ho necessito.

Visca Reus i visca Santiago de Compostela.

PER VARIAR, PARLARÉ DEL CARTELL

Que vagi per endavant que a mi el cartell de la festa major m'agrada.
Trobo que és un cartell adult, agosarat, una mica carregat, però encertat.
Ara bé: quina mania que el facin artistes mediàtics.

L'any passat el cas de Custo. El senyor Custodio Dalmau es va embutxacar 6.000 € pel cartell de la festa major del 2008, quan segurament el va fer algun ajudant del seu taller.
Molt criticat, la seva obra o t'agrada o no la pots veure.
Molt criticat, com gairebé tots els cartells de festa Major, sobretot per les lletres i el seu disseny.

Enguany el senyor Marcel.lí Antúnez, fundador de la Fura dels Baus i ara artista robòtic, ha estat escollit per realitzar el cartell.
En realitat la idea, la realització i el concepte del cartell és un pas endavant: la fotografia, els elements, els ajudants de l'escola d'art i disseny, les lletres, tot es nou.

Però trobo que a Reus hi han artistes que també ho podrien haver fet.
Si, queda molt bonic, en cercles culturals privats, dir que enguany el cartell ho ha fet un artista mediàtic que ha voltat per tot el mon amb les seves propostes artístiques, bla bla bla, etc.
Segur que la nostra regidora de cultura, la senyora Empar Pont, presumeix de cartell en els seus sopars amb amics i llepaculs.

A Cambrils la setmana vinent és la fira. Des de sempre els cartells de la fira de Cambrils havien estat carrinclons, repetitius, ensopits i de taller gràfic.

Des de fa dos anys, l'Ajuntament veí ha decidit encarregar el cartell de la fira cada any a un artista cambrilenc.
L'any passat David Callau, grandiós artista. Enguany Nuri Mariné, gran artista i millor persona.

Et poden agradar més, menys o gens, com passa amb els cartells de la festa de Sant Pere de Reus.

Ara bé, el senyor Joan Recasens, regidor de cultura de Cambrils, pot presumir, amb la boca plena, en sopars amb amics i llepaculs, que el cartell l'ha realitzat un artista local.

Apostem pels nostres artistes.

Visca Reus i visca els seus artistes.

L'EXCUSA DE LA CANALLA.

El Trapezi, finiquitat. I com sempre, èxit de públic.
Ara bé, qualitat... amb la gent que he parlat, molts espectacles no els hi va fer el pes.
Com a un servidor.
Dissabte no vaig gaudir, que hi farem.
L'arrencament d'alguns espectacles era fred i van fer que marxés d'allà asfixiat per la gentada. Als Tumble Circus els hi va costar un munt arrencar.
Fins i tot he sentit campanades que alguns van marxar d'alguns llocs de pagament.

Diumenge vaig gaudir una mica més.
I va ser amb els espectacles itinerants i amb els firaires.
A la plaça del Prim amb els firaires, com el bon jan del Arnau Colom. Sempre està a tot arreu. En aquesta ocasió amb Don Pelayo, quin paio.
I acompanyant l'elefant del Trapezi amunt i avall, amb una fanfàrria, gaudint com un nen petit.

Després vam baixar al Pallol i va arribar la sorpresa amb l'espectacle "Passage désemboîté" de la companyia Les Apostrophés.
Quatre personatges amb l'acompanyament de un acordió, jugant pel Pallol amb coses quotidianes: tasses de cafè en una terrassa, una barra de pa, un cistell, un bastó i un diari. Excel·lent.

Ara arriba la critica. S'ha de vigilar la qualitat d'alguns espectacles.
He trobat que molts eren justets, i com he comentat, marxava gent.

També la massificació i la visualització.
Sortim una mica del centre. Enguany s'ha fet una mica, aprofitant altres espais.

Places, jardins, parcs, tot es possible; la màgia del circ això ho té.
De cara l'any vinent es pot millorar. Que col·loquin escenaris alts per veure millor algunes actuacions. Molts es fan a terra i les grades sempre eren plenes hores abans.
I aprofitem-nos del parc de la festa, no trobeu?. De cara a espectacles de gran format, el parc és un lloc adient.

I una mica més de educació i civisme entre el públic. Que l'excusa de la canalla ja me la conec, senyors.

-Això es per la canalla. Deixa'm passar.

No senyor, és una fira de circ, pensada per la contractació.

Visca Reus i visca el circ.

LA NIT NO ERA PER ELLA.

Dissabte, sopar en una sala gran de un famós bar reusenc.
En la sala dues televisions: una amb el futbol, partit entre el Vilareal i el Madrid.
L'altra amb el festival d'Eurovisió.Els meus ulls anaven directes al caspós festival.

Finalment, després de moltes i ensopides votacions va guanyar Noruega amb 387 vots. Espanya va quedar penúltima.
Es a dir, hi havia una cançó pitjor que "La noche es para mi".

Quant ens costa Eurovisió?. Recordo que Espanya paga aquest festival.
Tot i que quedi penúltima, o la darrera, sempre tindrà dret a participar perquè el manté.
Quant ens costa?. Quant costa aquest manteniment?. Quina quantitat de euros val el desplaçament de material i personal, sous de ballarins i coristes, el que cobra Soraya, hotels i els sous i despeses dels especials de televisió en "prime-time" amb presentadors, públic, gala, vestuari, personal, hores extres, etc. per ser penúltims?.
Portugal ens va votar per allò de ser veïns, al igual que Andorra, paradís fiscal de molts. Grècia, amb allò de que la reina d'Espanya és grega, es vol desvincular i va donar un punt a Espanya. Suïssa va donar tres punts a Espanya, un altre paradís fiscal.
23 punts per Espanya, 387 per Noruega. Pensem.

Per cert, no sabia que a Reus vivien tants noruecs. La pitada pels carrers i l'invasió amb els colors de la seva bandera, el blau i el vermell van ser espectaculars.

Visca Reus i visca Noruega.

150 DEL CENTRE

Groucho Marx va dir en una ocasió que no podria pertànyer a un club que li admetis com a soci.

Jo no soc soci del Centre de Lectura de Reus, però he passat moltes hores allà dins.
Recordo en la dècada dels 90 quan anàvem a lligar al Centre de Lectura, amb les noies guapes de la Presentació o de la Consolació.
Allà es feia ciutat, allà hi havia caliu. Les sales, les taules, la biblioteca, aquelles faldilles i aquells petons d'amagat.
Ai, quins records.
Un parell de vegades em van demanar el rebut, però sempre tenia una excusa preparada.

-El tinc a casa...el que porto és del mes passat....ai, crec que l'ha agafat la meva germana.

També recordo amb enyorança com intentava preparar els exàmens i les proves, però sempre em distreia amb amics, petàvem la xerrada, criticàvem, arreglàvem la ciutat i sempre ens demanaven que calléssim d'una punyetera vegada que hi havia gent que volia estudiar.
I la cafeteria? Quins records.
El meu amic Rubén moltes vegades seia al piano i intentava lligar tocant alguna peça.
I allà, a la cafeteria del centre, també es va "mig preparar" la famosa entrega del més famós in-sumis de la província.
Recordo que el bon jan del Gilbert estava en "recerca i captura", prenia tallats amb nosaltres al bar, passejava tranquil i feia espectacles al carrer Jesús o al Mercadal. Home, molt buscat no era, jajaja.
Per cert, quina gran feina la del Gilbert. Mereix un capítol apart.

Del Centre de lectura tinc molts bons records.
I ara que estan en el seu 150 aniversari, des d'aquesta humil columna d'opinió, només vull felicitar a aquesta històrica casa de Reus.
No em faré soci, de moment. Som en temps de crisi, i cada mes una factura...
Ara bé, aplaudeixo la seva gran tasca amb la societat reusenca.
Felicitats.
L'entrada a la exposició del mestre Ferran és lliure o haure de recordar vells temps col.lant-me?.

Visca Reus i visca el Centre de Lectura.

EQUILIBRIS I MALABARS

I torna el Trapezi, la fira de Circ. Com passa el temps, noi.
Un altre cop els carrers plens, hores d'espera per aconseguir un bon lloc, pujar a llocs per tenir bona vista... i tornar a veure espectacles mediocres.

Estem en temps de crisi, s'ha de retallar per tot arreu. Però, voleu dir?.
Potser, amb bons patrocinadors i pagant entrada, podríem haver aconseguit a aquesta companyia canadenca, la del vídeo; però com sempre, Barcelona ens passa la mà per la cara. Ells si que tenen calés. Per nosaltres, les engrunes.

Mirant la web del Trapezi, potser enguany no m'enfado si falto a algun espectacle.

Visca Reus i visca el circ.

SORTIR AL COSTAT DEL CAMPIÓ

Ahir no vaig assistir a la celebració d'aquesta inesperada copa d'Europa per qüestions laborals. Benvinguda sigui, però ningú l'esperava. Després de veure com s'ha patit per entrar i perdre partits i títols importants, ningú donava un euro pel Reus. Jo el primer.

I quan dic ningú, és ningú. Incloc als llepaculs, arrastrats, i també als polítics, que ara fan posts felicitant als campions i recordant vells temps.

O aquells que per xupar càmera de TV3 s'acosten al bar, on l'afició es mira el partit, patint, i estratègicament es situen a primera fila, com si patís un munt. Que curiós. Però no em sorprèn. He vist de molts colors.

O aquells senyors i senyores que no van ser en la celebració de la CERS o del mundial de clubs, els dos darrers títols aconseguits, perquè no hi havia seguiment mediàtic.
Però en canvi són del Reus i salten al balcó i somriuen quan hi ha la tele estatal, la nacional i moltes càmeres i flaixos.
Fins i tot van al santuari de Misericòrdia a fer-li un petó a la mare de Déu.

En fi, moltes felicitats al Reus: el millor títol l'any del centenari. Potser algun polític no ho sabia.
I també felicitar als polítics i a tota la seva colla de fidels gossos. Per sortir a la foto, queden retratats.

Visca Reus i visca el Reus Deportiu.

CAMPIONS, LA SETENA!!!

CAMPIONS, CAMPIONS, CAMPIONS!!!!
Avui l'han suat. Avui tots la sentim.

Visca Reus i Visca el Reus Deportiu.

SANT JORDI.

Bona diada a tothom.

Visca Reus i visca Sant Jordi.

30 ANYS I UN DIA

Avui es celebra els 30 anys de les primeres eleccions municipals de la democràcia.
A Reus hi ha hagut gran festa: han sortit els gegants, la mulassa i els nanos i han fet una gran ballada pels carrers del centre... o no.

A Reus, les persones que han ocupat el lloc d’alcalde de la nostra ciutat han estat:

Carles Martí Massagué, primer alcalde democràtic de Reus. Va ser escollit l’any 1979 i reelegit al 1982. Finalment el 1983 va deixar el seu lloc a causa de la seva edat.

Anton Borrell Marcó, va ocupar el lloc de Martí al 1983. Dos anys després va morir en un accident de cotxe a la carretera de Cambrils. És un dels alcaldes més recordats.

Joan Maria Roig va ser alcalde durant unes hores. Amb la mort de Borrell, l’alcaldia havia de ser per Roig, ja que era el numero 2. Però no tenia la confiança dels socialistes. Ell va negar a retirar-se, ja que segons deien, no es deixava comprar per ningú. Finalment va ser anomenat alcalde, però a les poques hores li van preparar una moció de censura i finalment va deixar la vara d’alcaldia.

Josep Abelló Padró va aconseguir l’alcaldia gràcies a la moció de censura contra Roig. Va ser alcalde de Reus des de 1985 fins 1999, any en el que es va retirar de la vida pública (fent ballar al Vitxet el dia de Sant Pere) i entregant l’alcaldia a Pérez.

Lluís Miquel Pérez Segura és des de 1999 i fins l’actualitat el nostre alcalde. Antic empleat de banca, es va afiliar als socialistes i ara és el batlle de la nostra ciutat.

Com a curiositat, tots eren socialistes.

Reus és socialista o potser els altres ho faran pitjor? Abelló va estar 14 anys i perquè ho va deixar, que si no, encara seria alcalde? Que té la cadira que tant agrada?.


Visca Reus i visca el Vitxet.

VERMUTS A REUS

Avui em sortit a fer un vermut a Reus. Fantàstic.
Fa mesos vaig descobrir un lloc a Cambrils, “La casa del vermut”, on servien el vermut acompanyat del sifó en una copa amb oliva i una xeringa amb suc de llimona.

Servien, com no, vermut de Reus, però el lloc es troba a Cambrils.
Fa cosa de un parell de setmanes, la gent del Green Dog han obert “El vermouth de Reus”, Un local a la mateixa plaça del Castell amb una amplia terrassa on poder fer el vermut, menjar unes tapetes i gaudir dels matins del diumenge.
El servei és el mateix que al local cambrilenc: una galleda amb gel, una ampolla de vermut i una de sifó i copes amb la xeringa i la oliveta.

Aquest matí, la meva parella i un servidor em agafat la Vespa i a la plaça, que hi falta gent!.
La terrassa era ben plena, i en totes les taules corria el vermut i l’alegria.

Aquesta iniciativa és maca i fa ciutat. A més, si ets dels qui els hi agrada beure, et pots posar morat, perquè et cobren el servei (4 euros) i potS prendre vermut fins caure de la cadira. Jo amb tres n’he tingut prou, però a la taula del costat han caigut un parell d’ampolles en un tres i no res.

Temps enrere, en un altre local reusenc, a la Ferreteria, es feia el vermutet de Reus, on et posaven olives, avellanes, patates i una copa de vermut.
Però de cop i volta ho van deixar de fer.

Reus, capital del vermut, no tenia aquell esperit “vermutaire”. En canvi a Cambrils, Barcelona o fins i tot Madrid, parlen maravelles del vermut reusenc.

M’agrada que es recuperin aquestes tradicions de sortir a fer el vermut els diumenges.
I si es vermut de Reus, millor que millor, que ja estava fart de trobar només Martini.


Visca Reus i visca el vermut de Reus.

BROCANTERS O DRAPAIRES?

Aprofitant dissabte al matí, que lliurava, vaig sortir a donar un tomb.

Feia temps que no passava pel mercat de brocanters.
Encara recordo quan es feia als peus de la Prioral i la seva periodicitat era de un cop al mes.
Degut al seu èxit de públic i que cada vegada més antiquaris i brocanters volien vendre o intercanviar material, es va traslladar, i després de donar tombs i tombs, van trobar la seva ubicació actual: als passejos Prim i Sunyer.

Dissabte em vaig decebre. El mercat ha perdut, i molt.
Allò enlloc de un mercat de brocanteria i col•leccionisme, salvant algunes paradetes, era un lloc on venien rebrecs o deixalla.

Algunes paradetes, molt ben muntades, oferien llibres, revistes, intercanvi de plaques, objectes ben cuidats i de tot tipus: des de material militar passant per rellotges, discos, figures, medalles i un llarg etcètera.

Però d’altres, fan molta llàstima: nines sense cap, caps sense nines, cotxes xafats per canalla, joguines i peces plenes de merda i porqueria, objectes de dubtosa procedència, material que han trobat en contenidors, deixalla, andròmines i altres com caixes registradores rebentades, telèfons inútils i sense fils, quadres horribles, etc.
Podria fer una llista. I seria ben llarga.

A més algunes parades, molt em temo, no tenen ni permís per exposar les seves “joies antigues” i “peces de col•leccionista”.
I no parlem de la seguretat. Alguna mirada em va fer por i temia que em robessin la cartera mentre regirava en una capsa plena de vinils.

Si volem que Reus sigui capital del col•leccionisme i de la brocanteria, mirem la qualitat que oferim, ja que la del mercat de brocanters de Reus es troba, salvat alguns professionals, en un tant per cent bastant baix.

Visca Reus i visca els mercats de qualitat.

SAURA DIMISSIÓ

Aquesta es la seva democràcia.


Visca Reus i visca els estudiants.

LLEGENDES URBANES

Aquest matí parlaven a la televisió de les llegendes urbanes.
Encara recordo aquella del Ricky Martin, osti.
Algú es va inventar que el cantant estava amagat dins un armari per donar una sorpresa a una fan. Aquesta va arribar a casa seva, va agafar un pot de melmelada i va cridar al seu gos....i vinga, bacanal!. Tot, com ja sabeu, era mentida.
Aquesta llegenda va recórrer tot el país en poques hores.
Recordo que al dia següent havia quedat a la Sandvitxeria per esmorzar amb un amic i allà havien dos nois parlant de la llegenda, i tots dos ho havien vist!!!.
Jo no m’ho podia creure, i un d’ells em va dir que em portaria una cinta de vídeo on ho havia gravat. Encara espero la cinta.

A la nostra ciutat hi ha llegendes urbanes, com en tots els municipis del país.
Reus té el tomb on s’apareix la famosa noia?. Home, jo he vist algunes noies als tombs de la carretera de Salou, però aspecte fantasmagòric no tenen pas.

Aquí tenim la del ball als Ploms, que un noi li va deixar la caçadora a una noia que havia conegut aquella nit en un ball i al dia següent quan va a recuperar-la, resulta que la noia feia mesos que era morta, i la caçadora estava penjada a la llosa de la seva tomba.

O la de la perruqueria, que entra un musulmà a tallar-se els cabells i es deixa una bossa. Una noia surt corrent per retornar-li la bossa i el musulmà en agraïment adverteix a la noia que no begui Coca-Cola, ni en llauna ni en ampolla a partir d’una data.

O durant la fugida del assassí de les noies d’Alcasser, Antonio Angles, va córrer el rumor que estava amagat a Reus i que comprava al Pryca, ara Carrefour.

O aquella que es senten plors i laments en una famosa casa modernista de la nostra ciutat.

Fins i tot n’hi ha una d’un senyor amb bigoti i que mana bastant, diuen que es la reencarnació del Mixet Murri, jajaja.


Visca Reus i visca les seves llegendes urbanes.

BUS NOCTURN

L'Ajuntament de Reus ha decidit allargar un parell de mesos mes la campanya del bus nocturn.
I no, no ha estat pas pel gran èxit del "mussol" com li diuen en altres llocs al bus nocturn, sinó per a veure si el jovent s'anima i l'agafa, perquè ha fracassat de forma escandalosa i estrepitosa.
En fi, ja posats a gastar diners inútilment, amb sous de regidors, tècnics, auxiliars, pensadors i llepaculs, campanya de marketing i publicitat, anuncis televisius, despeses de manteniment, cotxeres, benzina i altres, aquí deixo les meves idees per a que el bus nocturn sigui un èxit absolut i vagi ple els caps de setmana:

1. que sigui gratuït.
2. els millors djs punxant a dins del autobús, al final, muntant una festa.
3. barra lliure de begudes a dins del bus. Es podrien especialitzar en còctels i posar noms com "Mojito Pérez", "Caipirinha Pont" o "Cubata Magrazó".
4. conductors-gogos que molin i siguin enrotllats, animin a la penya, etc.
5. sofas còmodes amb zona de chill out.
6. que el nocturn sigui zona lliure de redades policials, es a dir, convertir-los en "Cofee Shops" sense control policial.
7. com que molts locals son al centre i el bus no hi entra, comprar un "trenet" que vagi pels carrerons recollint a la penya, amb les mateixes característiques que el bus nocturn.
8. copa gratis i entrades als locals.
9. parades personalitzades: al pujar dir-li exactament al conductor on vols que et deixi i a quina hora.
10. canviar el numero de línia: si us plau, del 70, passem al 69, el bus del pecat.

Ja posats a gastar, que dimonis.

Visca Reus i visca la nit.

ADÉU, WHISKYN'S

Últimament això va de comiats, i no pot ser.

M’he quedat de pedra al llegir un post del meu amic David, dient que els Whiskyn’s pleguen. Osti, tu. Els Whiskyn’s...però si porto anys escoltant-los.
Recordo aquells anys al institut, amb grups que sortien amb moltes ganes, com els Oi-Dà o aquells nois que tocaven en un terrat, i que anys mes tard van perdre els collons... per esdevenir els Whiskyn's.

El Joan és un bon paio. El conec de fa anys, quan les noies de la colla es tornaven "locas" al veure’l entrar al Sarri o en algun bar. Temps després, per feina, ens em conegut una mica més i he descobert a un tio senzill, sensible i treballador. Una bona persona.

Em sap molt greu que desaparegui la banda reusenca més important fins avui, però crec que en Joan té un munt de projectes al cap, en miniatures, en solitari, i amb la seva vàlua els portarà endavant.
Sap que té un munt d’amics i de gent que l’estima, i que el recolzarem en el que sigui necessari, ja sigui a Catalunya, com a Espanya o com a Rússia, que últimament...
A la resta de la banda la conec poc, ja que el Joan sempre ha donat la cara per la resta.
Els hi desitjo molta sort, que no parin de tocar i d’estimar la música.
Joan, amic, una abraçada i ....llarga vida al rock!.

Aqui teniu el comunicat des de la seva web.

Visca Reus i visca els Whiskyn’s.

ADÉU, GENI.

Visca Reus i visca Pepe Rubianes, cojones!.

EXPO PROFIT

Mai serem ciutat, si ens continuem comportant com uns incívics.

I l’Expo Profit és un bon exemple.
Tot el que representa la fira està molt bé: el menjar, el bon rotllo entre colles, l’oportunitat de gaudir alguns plats a preus “raonables”.
Encara em faig creus que cobressin 3’5 € per un trist plat de fideus!
Però ara es quan arriba el comportament de l’home de les cavernes:
Si hi ha una cua, per que dimonis alguns no la respecten? Amb el “cuento” de que soc de la colla o conec a un, em colo pel costat.

I la gent gran? D’acord que tenen alguns privilegis, però colar-se descaradament amb l’excusa de que soc gran i tinc pressa?

Algú pot avisar al servei de megafonia que estem en carnaval? Que cony pinten cançons de “El gegant del pí” o el “Veo veo” de Teresa Rabal?

I finalment, el tema de la neteja.
L’organització es molesta en posar a disposició dels clients de la fira una serie de punts de reciclatge.
Per que dimonis no els fa servir la gent? Tant costa posar el plat i la forquilla als plàstics, la llauna als envasos i el tovalló de paper al seu lloc corresponent?.
Clar que si no ho fan a casa, per que dimonis fer-ho a la plaça del Prim.

Visca Reus i visca l’Expo Profit.

ADEU, AQUÍ

Ja ho vaig dir anteriorment, que quan un mitjà de comunicació tanca, és una boca que calla.
Ara, li toca el torn al gratuït Aquí.
El meu amic Joan va engegar juntament amb un grup de joves aquest diari, entre ells un familiar a qui estimo molt.
Finalment, després d’un temps, va acceptar una altra oferta. El Carrión sempre ha estat un cul inquiet.
Ara, tanca les seves portes divendres. Molts perdran la seva feina.
Difícils temps per ser periodista. Bona sort, nois.

Visca Reus i visca l'Aquí.

CARNAVAL, ¿TE QUIERO?

I parlaré el que pugui del Carnaval.
Ja ha tornat, i tant ràpid com sempre, ja gairebé ha acabat.

Dijous no vaig poder anar al Mercadal, però els meus espies m'han informat bé i m'han dit que, després de molts anys, han fet una arribada decent.
En un principi vaig desconfiar de la colla Os Irisados, amb el "Os" al davant i gent nova, però ara em trec el barret. Enhorabona nois.
Hi van haver alguns petits errors, temps d'espera massa llargs, el discurs una mica fluix, però podem dir que va ser una arribada.
Mil vegades millor que els anteriors anys, on l'originalitat, el ritme i la mala llet brillaven per la seva absència. La meva sincera enhorabona.
Encara se'm cau la cara de vergonya quan recordo la reina Dominatrix...

Divendres no hi havia res....MENTIDA!.

La germandat dels set pecats capitals va fer un festival, la primera nit dels pecats, on a banda de uns gags humorístics on explicaven els set pecats capitals, es van entregar les distincions del carnaval que sempre lliuren any rere any.
Enguany la colla Os Irisados, el Carnaval de Tarragona i el ressuscitat Carnaval de Cambrils van ser els premiats, a banda dels sempre genials i imprevisibles Sergio i Pep, un parell de "nois" que mai diuen no. Sempre estan disposats a tot.
I tot presentat i amenitzat per la Silvia Sagalà i els estrambòtics Pere i Ramon. Enhorabona, un altre cop. ¡Sergio, que grande eres!.

Gràcies als mitjans per la gran cobertura del acte.

Dissabte, la guerra dels tomàquets. Definitivament ha perdut tota la nostra identitat. Em fa llàstima, però crec que les generacions futures no coneixeran la guerra dels tomàquets de Reus i el seu esplendor als 80 i 90. Descansi en pau.
No vull parlar més perquè m'entristeix.

La rua de lluïment. Tard, separacions quilomètriques, aturades inexplicables, carrosses parades durant una hora i mitja, dos hores i vint minuts per fer mig recorregut, camions que no giren al passeig Misericòrdia, Hummers limusines que no pinten res, soroll, alcohol, pit, cuixa....Pensem-ho això.
Per Carnaval tot s'hi val?
Les disfresses? De tot: pirates, brasilers, formigues, taurons, gàngsters, trekkies, hippies, bruixes, tuaregs, fins i tot Rodolfos Chiquilicuatres!.

I després de QUATRE HORES!!!! de rua, a sopar i a dormir, que ja no aguanto més.

Un altre dia, ho remato definitivament.


Visca Reus i visca el Carnaval de Reus.

DISSABTE MUSICAL

Des de fa temps m’ha donat, musicalment parlant, pels grups indies espanyols.
Vinc descobrint grups que tenen moltes coses a dir.



Son els Cycle i tinc tot el dia repetint al meu cap: Confusion!.



Els Vetusta Morla els vaig descobrir a principis de l’any passat, i fins que no he aconseguit el disc no he descansat. Magistrals.



A aquests nois bascos, els We are Standard, els vaig descobrir a Cambrils, i xerrant amb ells, em vaig comprar el seu disc. Impressionant.



Uns altres que venen pegant for. Els Delorean em recorden als Cure, no sé perquè.

I podria dir noms i noms: Dorian, Russian Red, Cooper, Deluxe, Amaro Ferreiro, Krakovia, etc.
Però avui és dissabte i tinc ganes de ballar.

Visca Reus i visca la música.

EL TRETZÈ TREBALL D'HÈRCULES

Encara recordo, quan en la meva època al institut Salvador Vilaseca, miraves per la finestra i podies veure a la imponent figura d’Hèrcules.
Era un dels millors records, juntament amb el de amics, amigues, amants ocasionals i professors.
Com ha canviat tot, que fins i tot la nostra directora ara està al Ajuntament.
Un any, no recordo quin, però a principis dels 90, en unes obres d’adequació de l’estàtua, algun brètol va pujar a la bastida i li va posar un petard a la boca del heroi, fill de Júpiter.

El seu cap va volar pels aires.
A la gent que ens estimem la ciutat, ja de ben petits, aquesta broma no es va fer gens de gràcia, mentre alguns companys de classe reien per sota el nas.
Mai es va enxampar al culpable, però tinc algunes sospites.
Temps després li van posar un nou cap.
Ara, miro amb enyorança aquestes fotos i veig com el encarregat de realitzar aquells dotze treballs imposats pels Déus, ara es traslladat entre plàstics i cordes.
La ciutat ha canviat molt, la plaça ha canviat, alguns botiguers han marxat, com el de la botiga Hèrcules 19.
Altres, com la joieria, la botiga de pinsos i el bar Matias aguanten.
També han arribat nous inquilins com locutoris, bars i perruqueries.
L’heroi ha marxat, però tornarà aviat.
Llarga vida a Hèrcules.

Visca Reus i visca Hèrcules.



Foto: Reusdigital

NO CAL QUE EM DIGUIS MES

Per fi he recuperat l’ordinador.
Han estat dies sense ell, però he de reconeixer que es sobreviu sense aquest aparell del dimoni, que fem servir durant hores a la feina i després ens roba hores a casa.
Però tenia ganes de tornar a escriure al bloc.
I com no, parlar del Carnaval. Del meu estimat Carnaval.

Oh, amics, ja tormen.
Dijous 19 arriba el rei Carnestoltes, amb la seva mala llet i inconformisme, o no. Ultimament sa majestat ha perdut molt.
Divendres 20 al càsting....que dius? Que enguany no hi ha càsting?. Home, era una petita tortura, però des del 1997 es venia fent any rera any i era considerat un acte més.
Ah, que no es fa perquè al teatre Fortuny fan un ball els del Círcol...
que no es podia reservar amb antelació i previsió? Sembla ser que no.
Bé, on és el problema? Que no hi ha més llocs per fer-ho?.
La primera edició del càsting es va fer al pavelló olimpic.
Recordo que vam passar fred, pero ei! Que no falti l’il.lusió.
Ah, em dius que es farà divendres següent, dia 27, quan el rei ja estigui mort, enterrat i cremat i nosaltres immersos en la Quaresma.
Però a qui dimonis li ha vingut aquesta idea al cap? Ah, a la Solé i a la FRAC.
No cal que em diguis més, com deia Schuster.

Bé no passa res home. Dissabte 21 la rua, el ball, la borratxera.
Diumenge 22 la rua infantil, o també coneguda com la rua de la resaca i les ulleres de sol. I després, vinga tots, al ball vermut a la plaça del Mercadal, que per fi l´hem recuperat.
Arregladeta, sense voreres que puguin causar perills i molt més amplia.
I amb la orquestra que no pari....però que dius ara?!... que no es fa ball vermut al Mercadal?
I on dimonis es farà el ball? Al parking de la biblioteca? I per què? A qui dimonis li ha vingut aquesta idea al cap? Ah, a la Solé i a la FRAC.
No cal que em diguis més.

Solé, dimissió. FRAC, dimissió.

Visca Reus i visca el carnaval de Reus.

CARNAVAL 2009

Rebo una convocatòria per una roda de premsa del carnaval de Reus.
Osti, el carnaval ja és aquí un altre cop?
Si que ha passat ràpid el temps...cony, si ja fa un any que vaig començar el bloc!
En fi, un altre cop Carnaval, una de les meves festes preferides.

Ho convoca la gent de la colla Os Irisados???.
És una colla que desconec totalment, i mira que conec colles de carnaval.
Amb l’article OS al davant, em fam patir.
Tant de bo m’equivoqui, però molt em temo que aquest OS vol dir “brasiler”, que és el que ens volen vendre des de l’IMAC i des de la FRAC.
Treure tota la nostra identitat i transformar el nostre carnaval en un mirall canari o brasiler, amb les seves dosis de pit, cuixa, plomes, malucs, caipirinha i Carlinhos Brown.

Això ho em d’impedir, nois.

Començo a patir, començo a tenir por.

Visca Reus i visca el carnaval de Reus.