CARNAVAL, PRIMER CONTACTE

Enguany, massa aviat, torna de nou el Carnaval de Reus.
I estem de celebració, ja que es celebren els 30 anys de la recuperació del Carnestoltes a la nostra ciutat (1978-2008).
I que fan enguany de nou? Res. Absolutament res.
Aquesta gent de la FRAC, pobres, no en tenen d'idees noves, i cada any el Carnaval és una repetició d’una altra repetició d'una altra...
Ja ho sé: no reben un euro per part del IMAC, però amb imaginació i ganes de fer les coses, potser farien alguna cosa nova.
Cada vegada hi va menys gent al pregó. Anys enrera era una cosa remarcable, amb aquells pregons carregats de mala llet i males puces contra tot i contra tots, sobretot contra l'Ajuntament i contra Tarragona.
Ara, reverencia al alcalde i al institut de les quatre mentides, l’IMAC: no és un institut, no és municipal, no fan cap acció i no son culturals. Vergonyós.
Després el càsting, que enguany canvia d’ubicació i passa al Fortuny. No es que la cosa hagi guanyat prestigi, que va, si cada vegada és més avorrit. Tot acaba sent unes coreografies de les cançons de l’any, senyores ensenyant cuixa, senyors sense vergonya, nenes crescudetes ensenyant pitram i prou.

La guerra dels tomàques, ja ha passat a la història. El que menys hi ha són tomàques i el que més són problemes i baralles. Vergonyós.
Les rues, això si que fan goig. La de dissabte espectacular, tot i que trobo a faltar el tomb de ravals, i la de diumenge de ressaca i una mica infantil. I poca cosa més, companys.
L’Expo-profit, fira cada vegada més cara, unicament serveix per penjar-se medalles alguns regidors i dir que som un exemple.
I xato, tanquem que fa fred. Es mora el rei i a enterrar-lo fins l’any vinent.
És hora que a la FRAC entri gent nova, amb idees, amb ganes i amb il·lusió, ja que la Solé i companyia ja han cremat el seu cicle; i ben cremat.
Fixeu-vos si falten idees, que es copien de la Germandat dels set pecats capitals i creen el CAC, el col·lectiu d’acció carnavalesca, fins i tot copiant els vestits.
Lo dit: ja han cremat el seu cicle.

Visca Reus i visca el rei Carnestoltes.

LA LLEGENDA DEL VIENA

Corre per Reus la llegenda urbana que el Viena del carrer Llovera es millor que el de la plaça Prim.
No res de llegenda urbana, és veritat.
I és molt senzill, companys. Tot és qüestió de la planxa.
Quant més vella sigui la planxa, millors entrepans farà.
I la planxa del Viena del carrer Llovera porta una bona pila d’anys preparant francfurts, Joffs, Zipizapes, Vienes i bacó amb formatge. Si parlem de comoditats i altres temes, la cosa és diferent. Molta gent intenta entrar al de tota la vida, però la cosa cada vegada és més complicada. No hi ha lloc i el local continua sent el mateix.
I molts busquen directament la comoditat i l’espai del gran de la plaça Prim, al antic Casino. Jo sempre miro primer al del Llovera, però acabo a la plaça, quin remei. I no tinc res en contra però els entrepans m'agraden mes al local de tota la vida.
Fins i tot, en una entrevista al diari de Tarragona es feia referència a aquesta llegenda, però l’encarregat de Llovera ho desmentia.
Pobre. Ell sap perfectament que els seus entrepans són millors que no pas els dels seus companys de la plaça.

Per cert, on para el senyor Viena de tota la vida?.
Quan van obrir el de les Gavarres, aquell poligon llunyà i lleig on van molts reusencs a passar la tarda, el van destinar allà. On para el senyor Viena? Mai he sabut el seu nom.

Ah, si us plau, que algú torni a obrir la Tasca. Ho trobo a faltar.

Visca Reus i visca els seus entrepans.

10 COSES DELS REUSENCS NOSTÀLGICS

1.- Recordar velles festes a la Palma, sessions de discoteca a la Fabrica, al Tot Reus i el Drums, balls folk a la plaça del Castell o concerts mítics de rock en català al camp de futbol o el de Mecano.

2.- Haver trepitjat el Mama ya lo sabe, el Sarri, el Chaplin, l'Àmfora i companyies assíduament per fer birres, jugar al parxis o fumar porros.

3.- Tenir nostàlgia de la Honda PX-R 50 groga i negra, de la Honda NSR 75 blanca i blava o la TZR 80 sense carenat.

4.-Anar a veure els partits d’hoquei entre el Reus i el Barça: quins partits i quina fumera!.

5.-Comprar els regals d’aniversari, de Nadal, del amic invisible o qualsevol detallet al Imagine: quina botiga!.

6.-Fer-li un petó amb llengua al pati del institut a una noia amb texans Levi's blancs, polo Lacoste i sabates Dr. Marteens.

7.-Anar a sopar amb la família al Simonet.

8.-Recordar que la plaça de la Llibertat li deien els Màrtirs, comprar menjar pels coloms a la plaça Prim, la premsa al quiosc del Mercadal o una bossa de patates al Laurie i pastissos al Padreny.

9.-Anar a menjar amb els amics tapes a La Bota o La Tasca, entrepans al Viena, vins a les bodegues, cafès al cafè de Reus o al Cugat i cubates al Chamonix o al Sunyer.

10.-Col.lar-te, estudiar o lligar al centre de Lectura.

10 COSES DELS REUSENCS MODERNS

1.- Moure’s pel casc antic. Reus ha canviat molt, i això gràcies a l’empenta d’un grup de reusencs que volen una ciutat millor, més moderna i dinàmica i s’han instal.lat al centre.
Ara està de moda fer uns vins al Portia, una birreta amb unes tapes a la Ferreteria, petar la xerrada al Absenta, sopar crepes al Kenabo i encetar la nit al Call, passant pel Blondie o el Pilée.

2.-Comprar discos al Qui’k. La Cori porta tota la vida recomanant, escoltant i venent la banda sonora de la nostra ciutat. Que seria d’un disc sense l’etiqueta del Qui’k?

3.- Entrepans al Viena del carrer Llovera. Tot i que n’han obert un de més gran a la plaça Prim, el local petit, particularment, té més caliu.

4.- Comprar la roba a la Baratura. Que no us enganyi el nom, perquè els preus són d’escàndol. Ara bé, lo milloret a la Baratura.

5.- Mirar mobles. Si, a falta d’Ikea, bones són les botigues reusenques de mobles. Recomanem l’Oca i la Oca, sense deixar l’Estil a Mida.

6.- Anar de festivals. Ja ens agrada als reusencs anar a festivals, sigui el MIM, el COS, o festivals de música electrònica per places i parcs del municipi. És de modern.

7.- Passejar els dissabtes pels carrers comercials. Tot i que no comprem, fa de reusenc sortir a fer el tomb de ravals, el Monterols, el Llovera i el Pallol.

8.-Quedar a la plaça Prim o al Mercadal. Dos punts de trobada pels bons reusencs. Sobretot un lloc concret: al Tomàs Barberà.

9.- Anar a fer la penúltima al Suau. No ho acabo d’entendre. Aquell pub amb música dolenta té un imant pels reusencs.

10.- Votar a la C.O.R.I. Ser juantxi és modern.