SANT JORDI.

Bona diada a tothom.

Visca Reus i visca Sant Jordi.

30 ANYS I UN DIA

Avui es celebra els 30 anys de les primeres eleccions municipals de la democràcia.
A Reus hi ha hagut gran festa: han sortit els gegants, la mulassa i els nanos i han fet una gran ballada pels carrers del centre... o no.

A Reus, les persones que han ocupat el lloc d’alcalde de la nostra ciutat han estat:

Carles Martí Massagué, primer alcalde democràtic de Reus. Va ser escollit l’any 1979 i reelegit al 1982. Finalment el 1983 va deixar el seu lloc a causa de la seva edat.

Anton Borrell Marcó, va ocupar el lloc de Martí al 1983. Dos anys després va morir en un accident de cotxe a la carretera de Cambrils. És un dels alcaldes més recordats.

Joan Maria Roig va ser alcalde durant unes hores. Amb la mort de Borrell, l’alcaldia havia de ser per Roig, ja que era el numero 2. Però no tenia la confiança dels socialistes. Ell va negar a retirar-se, ja que segons deien, no es deixava comprar per ningú. Finalment va ser anomenat alcalde, però a les poques hores li van preparar una moció de censura i finalment va deixar la vara d’alcaldia.

Josep Abelló Padró va aconseguir l’alcaldia gràcies a la moció de censura contra Roig. Va ser alcalde de Reus des de 1985 fins 1999, any en el que es va retirar de la vida pública (fent ballar al Vitxet el dia de Sant Pere) i entregant l’alcaldia a Pérez.

Lluís Miquel Pérez Segura és des de 1999 i fins l’actualitat el nostre alcalde. Antic empleat de banca, es va afiliar als socialistes i ara és el batlle de la nostra ciutat.

Com a curiositat, tots eren socialistes.

Reus és socialista o potser els altres ho faran pitjor? Abelló va estar 14 anys i perquè ho va deixar, que si no, encara seria alcalde? Que té la cadira que tant agrada?.


Visca Reus i visca el Vitxet.

VERMUTS A REUS

Avui em sortit a fer un vermut a Reus. Fantàstic.
Fa mesos vaig descobrir un lloc a Cambrils, “La casa del vermut”, on servien el vermut acompanyat del sifó en una copa amb oliva i una xeringa amb suc de llimona.

Servien, com no, vermut de Reus, però el lloc es troba a Cambrils.
Fa cosa de un parell de setmanes, la gent del Green Dog han obert “El vermouth de Reus”, Un local a la mateixa plaça del Castell amb una amplia terrassa on poder fer el vermut, menjar unes tapetes i gaudir dels matins del diumenge.
El servei és el mateix que al local cambrilenc: una galleda amb gel, una ampolla de vermut i una de sifó i copes amb la xeringa i la oliveta.

Aquest matí, la meva parella i un servidor em agafat la Vespa i a la plaça, que hi falta gent!.
La terrassa era ben plena, i en totes les taules corria el vermut i l’alegria.

Aquesta iniciativa és maca i fa ciutat. A més, si ets dels qui els hi agrada beure, et pots posar morat, perquè et cobren el servei (4 euros) i potS prendre vermut fins caure de la cadira. Jo amb tres n’he tingut prou, però a la taula del costat han caigut un parell d’ampolles en un tres i no res.

Temps enrere, en un altre local reusenc, a la Ferreteria, es feia el vermutet de Reus, on et posaven olives, avellanes, patates i una copa de vermut.
Però de cop i volta ho van deixar de fer.

Reus, capital del vermut, no tenia aquell esperit “vermutaire”. En canvi a Cambrils, Barcelona o fins i tot Madrid, parlen maravelles del vermut reusenc.

M’agrada que es recuperin aquestes tradicions de sortir a fer el vermut els diumenges.
I si es vermut de Reus, millor que millor, que ja estava fart de trobar només Martini.


Visca Reus i visca el vermut de Reus.

BROCANTERS O DRAPAIRES?

Aprofitant dissabte al matí, que lliurava, vaig sortir a donar un tomb.

Feia temps que no passava pel mercat de brocanters.
Encara recordo quan es feia als peus de la Prioral i la seva periodicitat era de un cop al mes.
Degut al seu èxit de públic i que cada vegada més antiquaris i brocanters volien vendre o intercanviar material, es va traslladar, i després de donar tombs i tombs, van trobar la seva ubicació actual: als passejos Prim i Sunyer.

Dissabte em vaig decebre. El mercat ha perdut, i molt.
Allò enlloc de un mercat de brocanteria i col•leccionisme, salvant algunes paradetes, era un lloc on venien rebrecs o deixalla.

Algunes paradetes, molt ben muntades, oferien llibres, revistes, intercanvi de plaques, objectes ben cuidats i de tot tipus: des de material militar passant per rellotges, discos, figures, medalles i un llarg etcètera.

Però d’altres, fan molta llàstima: nines sense cap, caps sense nines, cotxes xafats per canalla, joguines i peces plenes de merda i porqueria, objectes de dubtosa procedència, material que han trobat en contenidors, deixalla, andròmines i altres com caixes registradores rebentades, telèfons inútils i sense fils, quadres horribles, etc.
Podria fer una llista. I seria ben llarga.

A més algunes parades, molt em temo, no tenen ni permís per exposar les seves “joies antigues” i “peces de col•leccionista”.
I no parlem de la seguretat. Alguna mirada em va fer por i temia que em robessin la cartera mentre regirava en una capsa plena de vinils.

Si volem que Reus sigui capital del col•leccionisme i de la brocanteria, mirem la qualitat que oferim, ja que la del mercat de brocanters de Reus es troba, salvat alguns professionals, en un tant per cent bastant baix.

Visca Reus i visca els mercats de qualitat.