MASCLET O FLIPY?

M’agrada l’estiu i m’agraden les nits d’estiu.
Sortir després de sopar a fer una cervesa en una terrassa fins la matinada.
I m’agrada molt les rues estiuenques.
A Reus, tenim la cercavila del Masclet.
I a Cambrils, la Rua Riu.

La Rua Riu és la manera de donar la benvinguda a la Nit d’artistes de Cambrils, que es celebra una setmana després.

Aquest dissabte 1 d'agost arriba la rua cambrilenca amb la seva beguda, el Flipy.
No es van matar molt els cambrilencs en buscar-li un nom, siguem sincers.
La beguda és una barreja de vi amb suc de fruites.
Sóc un apassionat del Flipy, però sobretot del bon ambient que es viu aquella nit.

No participo molt en la cercavila del Masclet, potser per vergonya.
Però en canvi, com he confessat, sóc seguidor del Flipy.

Us convido a tots a baixar dissabte a Cambrils.
Si ens veiem, ens prenem un Flipy.


Visca Reus i visca Cambrils.

VIATGE AL ESTRANGER

L'altre dia vaig anar al estranger, es a dir, a Tarragona.
Vaig anar al concert de Manolo Garcia, al Camp de Mart.

Abans, però, haviem de sopar.
Vaig parlar amb algun amic tarragoní (en tinc algun, jeje) i em van dir un munt de llocs per fer un mos abans del concert, i sobretot, bé de preu, que les coses no estan per llençar coets.

Si Tarragona pot presumir davant de Reus en alguna cosa, és en la gran oferta gastronòmica i a molt bon preu.

La meva parella i jo vam anar al KOOP.

Deliciós, fantàstic, quina amanida, quina bosseta i quin pastís de xocolata.
Un molt bon tiberi i molt bé de preu. A més en un lloc encantador i molt ben atés.
Busca un lloc així a Reus. No ho trobaràs amb tanta facilitat.

Em va fer "ràbia". Ens porten molta avantatge.
Restauradors reusencs, espavilem!.

També em va fer "ràbia" que en Manolo estigués immens.
Com mai l'havia vist. I mira que ha visitat Reus en moltes ocasions, però al auditori del Camp va estar grandiós, millor que en totes les seves visites reusenques.

Tornaré al estranger aviat.

Visca Reus i visca la ràbia sana.

FOC, FOC!

Molt aviat, tot cremarà. Arriba "EL INCENDIO".

Visca Reus i visca Sidonie.

N'HI HAN MÉS FORA QUE DINS.

No soc molt fan de El Canto del Loco.
Però em recorden aquelles èpoques de grups madrilenys com Ronaldos, Hombres G o Modestia Aparte, i soc una mica nostàlgic.
A més, vaig aconseguir invitacions i era la meva forma de dir adéu a la festa major.
Si, recordem que el concert d'ahir s'engloba dins els actes de Festa Major.

Em va cridar molt l'atenció les seves entregades fans, que moltes hores abans feien cua a les portes del parc de la festa.
Suposo que esperaven per ser a primera fila, perquè espai hi havia un munt.
Algunes van fer nit a les portes. I al matí van fer cap a un supermercat molt proper on van fer servir els lavabos per rentar-se i canviar-se de roba, la secció de la perfumeria per maquillar-se i els congelats per refredar les seves begudes. Com deia aquell: joventut, diví tresor.

El muntatge que portava el grup de Dani Martin era impressionant. Pantalles gegants, llum i só potent i molts vídeos que es projectaven al ritme de la música. Com he dit, molt encertat i digne de grans grups internacionals.

I un gran detall: enmig de tot el parc de la festa, una passarel•la elevada amb vistes excel•lents per a gent amb minusvalia. Un lloc còmode on gaudir del concert. I amb un lavabo per a minusvàlids. Un 10 per aquest gest.

Cares conegudes, molta canalla amb els pares i els preus d'escàndol: un aigua, tres euros. En fi, que si no es venen discos, s'hauran de buscar els diners per un altre cantó.

Ah!, per cert, si la meva memòria no falla, i ho fa poques vegades, musicalment parlant, aquesta era la segona visita del grup a Reus. Van venir quan eren cinc i un grup desconegut pel gran public.

Visca Reus i visca les groupies.

WHY WE ARE JUANTXIS?

Visca Reus i visca els documentals.