EXPO PROFIT

Mai serem ciutat, si ens continuem comportant com uns incívics.

I l’Expo Profit és un bon exemple.
Tot el que representa la fira està molt bé: el menjar, el bon rotllo entre colles, l’oportunitat de gaudir alguns plats a preus “raonables”.
Encara em faig creus que cobressin 3’5 € per un trist plat de fideus!
Però ara es quan arriba el comportament de l’home de les cavernes:
Si hi ha una cua, per que dimonis alguns no la respecten? Amb el “cuento” de que soc de la colla o conec a un, em colo pel costat.

I la gent gran? D’acord que tenen alguns privilegis, però colar-se descaradament amb l’excusa de que soc gran i tinc pressa?

Algú pot avisar al servei de megafonia que estem en carnaval? Que cony pinten cançons de “El gegant del pí” o el “Veo veo” de Teresa Rabal?

I finalment, el tema de la neteja.
L’organització es molesta en posar a disposició dels clients de la fira una serie de punts de reciclatge.
Per que dimonis no els fa servir la gent? Tant costa posar el plat i la forquilla als plàstics, la llauna als envasos i el tovalló de paper al seu lloc corresponent?.
Clar que si no ho fan a casa, per que dimonis fer-ho a la plaça del Prim.

Visca Reus i visca l’Expo Profit.

ADEU, AQUÍ

Ja ho vaig dir anteriorment, que quan un mitjà de comunicació tanca, és una boca que calla.
Ara, li toca el torn al gratuït Aquí.
El meu amic Joan va engegar juntament amb un grup de joves aquest diari, entre ells un familiar a qui estimo molt.
Finalment, després d’un temps, va acceptar una altra oferta. El Carrión sempre ha estat un cul inquiet.
Ara, tanca les seves portes divendres. Molts perdran la seva feina.
Difícils temps per ser periodista. Bona sort, nois.

Visca Reus i visca l'Aquí.

CARNAVAL, ¿TE QUIERO?

I parlaré el que pugui del Carnaval.
Ja ha tornat, i tant ràpid com sempre, ja gairebé ha acabat.

Dijous no vaig poder anar al Mercadal, però els meus espies m'han informat bé i m'han dit que, després de molts anys, han fet una arribada decent.
En un principi vaig desconfiar de la colla Os Irisados, amb el "Os" al davant i gent nova, però ara em trec el barret. Enhorabona nois.
Hi van haver alguns petits errors, temps d'espera massa llargs, el discurs una mica fluix, però podem dir que va ser una arribada.
Mil vegades millor que els anteriors anys, on l'originalitat, el ritme i la mala llet brillaven per la seva absència. La meva sincera enhorabona.
Encara se'm cau la cara de vergonya quan recordo la reina Dominatrix...

Divendres no hi havia res....MENTIDA!.

La germandat dels set pecats capitals va fer un festival, la primera nit dels pecats, on a banda de uns gags humorístics on explicaven els set pecats capitals, es van entregar les distincions del carnaval que sempre lliuren any rere any.
Enguany la colla Os Irisados, el Carnaval de Tarragona i el ressuscitat Carnaval de Cambrils van ser els premiats, a banda dels sempre genials i imprevisibles Sergio i Pep, un parell de "nois" que mai diuen no. Sempre estan disposats a tot.
I tot presentat i amenitzat per la Silvia Sagalà i els estrambòtics Pere i Ramon. Enhorabona, un altre cop. ¡Sergio, que grande eres!.

Gràcies als mitjans per la gran cobertura del acte.

Dissabte, la guerra dels tomàquets. Definitivament ha perdut tota la nostra identitat. Em fa llàstima, però crec que les generacions futures no coneixeran la guerra dels tomàquets de Reus i el seu esplendor als 80 i 90. Descansi en pau.
No vull parlar més perquè m'entristeix.

La rua de lluïment. Tard, separacions quilomètriques, aturades inexplicables, carrosses parades durant una hora i mitja, dos hores i vint minuts per fer mig recorregut, camions que no giren al passeig Misericòrdia, Hummers limusines que no pinten res, soroll, alcohol, pit, cuixa....Pensem-ho això.
Per Carnaval tot s'hi val?
Les disfresses? De tot: pirates, brasilers, formigues, taurons, gàngsters, trekkies, hippies, bruixes, tuaregs, fins i tot Rodolfos Chiquilicuatres!.

I després de QUATRE HORES!!!! de rua, a sopar i a dormir, que ja no aguanto més.

Un altre dia, ho remato definitivament.


Visca Reus i visca el Carnaval de Reus.

DISSABTE MUSICAL

Des de fa temps m’ha donat, musicalment parlant, pels grups indies espanyols.
Vinc descobrint grups que tenen moltes coses a dir.



Son els Cycle i tinc tot el dia repetint al meu cap: Confusion!.



Els Vetusta Morla els vaig descobrir a principis de l’any passat, i fins que no he aconseguit el disc no he descansat. Magistrals.



A aquests nois bascos, els We are Standard, els vaig descobrir a Cambrils, i xerrant amb ells, em vaig comprar el seu disc. Impressionant.



Uns altres que venen pegant for. Els Delorean em recorden als Cure, no sé perquè.

I podria dir noms i noms: Dorian, Russian Red, Cooper, Deluxe, Amaro Ferreiro, Krakovia, etc.
Però avui és dissabte i tinc ganes de ballar.

Visca Reus i visca la música.

EL TRETZÈ TREBALL D'HÈRCULES

Encara recordo, quan en la meva època al institut Salvador Vilaseca, miraves per la finestra i podies veure a la imponent figura d’Hèrcules.
Era un dels millors records, juntament amb el de amics, amigues, amants ocasionals i professors.
Com ha canviat tot, que fins i tot la nostra directora ara està al Ajuntament.
Un any, no recordo quin, però a principis dels 90, en unes obres d’adequació de l’estàtua, algun brètol va pujar a la bastida i li va posar un petard a la boca del heroi, fill de Júpiter.

El seu cap va volar pels aires.
A la gent que ens estimem la ciutat, ja de ben petits, aquesta broma no es va fer gens de gràcia, mentre alguns companys de classe reien per sota el nas.
Mai es va enxampar al culpable, però tinc algunes sospites.
Temps després li van posar un nou cap.
Ara, miro amb enyorança aquestes fotos i veig com el encarregat de realitzar aquells dotze treballs imposats pels Déus, ara es traslladat entre plàstics i cordes.
La ciutat ha canviat molt, la plaça ha canviat, alguns botiguers han marxat, com el de la botiga Hèrcules 19.
Altres, com la joieria, la botiga de pinsos i el bar Matias aguanten.
També han arribat nous inquilins com locutoris, bars i perruqueries.
L’heroi ha marxat, però tornarà aviat.
Llarga vida a Hèrcules.

Visca Reus i visca Hèrcules.



Foto: Reusdigital

NO CAL QUE EM DIGUIS MES

Per fi he recuperat l’ordinador.
Han estat dies sense ell, però he de reconeixer que es sobreviu sense aquest aparell del dimoni, que fem servir durant hores a la feina i després ens roba hores a casa.
Però tenia ganes de tornar a escriure al bloc.
I com no, parlar del Carnaval. Del meu estimat Carnaval.

Oh, amics, ja tormen.
Dijous 19 arriba el rei Carnestoltes, amb la seva mala llet i inconformisme, o no. Ultimament sa majestat ha perdut molt.
Divendres 20 al càsting....que dius? Que enguany no hi ha càsting?. Home, era una petita tortura, però des del 1997 es venia fent any rera any i era considerat un acte més.
Ah, que no es fa perquè al teatre Fortuny fan un ball els del Círcol...
que no es podia reservar amb antelació i previsió? Sembla ser que no.
Bé, on és el problema? Que no hi ha més llocs per fer-ho?.
La primera edició del càsting es va fer al pavelló olimpic.
Recordo que vam passar fred, pero ei! Que no falti l’il.lusió.
Ah, em dius que es farà divendres següent, dia 27, quan el rei ja estigui mort, enterrat i cremat i nosaltres immersos en la Quaresma.
Però a qui dimonis li ha vingut aquesta idea al cap? Ah, a la Solé i a la FRAC.
No cal que em diguis més, com deia Schuster.

Bé no passa res home. Dissabte 21 la rua, el ball, la borratxera.
Diumenge 22 la rua infantil, o també coneguda com la rua de la resaca i les ulleres de sol. I després, vinga tots, al ball vermut a la plaça del Mercadal, que per fi l´hem recuperat.
Arregladeta, sense voreres que puguin causar perills i molt més amplia.
I amb la orquestra que no pari....però que dius ara?!... que no es fa ball vermut al Mercadal?
I on dimonis es farà el ball? Al parking de la biblioteca? I per què? A qui dimonis li ha vingut aquesta idea al cap? Ah, a la Solé i a la FRAC.
No cal que em diguis més.

Solé, dimissió. FRAC, dimissió.

Visca Reus i visca el carnaval de Reus.