He passat un final del estiu distret.
A finals del mes d’agost, un cotxe es va saltar una senyal de “Cediu el pas” i em va tirar de la Vespa. Em va trencar la clavícula dreta i encara porto un vuit de guarisme a l’esquena.
Coses de la vida.
Però em de tornar a la feina i em de tornar a aixecar la ciutat des de les nostres humils columnes d’opinió.
Avui parlaré de la festa dels 25 anys de TV3 a Reus.
Es van organitzar, per dir-ho d’alguna manera, tres visites nocturnes a llocs “prohibits”; això deia la propaganda.
Els tres llocs escollits: la Prioral, el refugi del Mercadal i la caixa forta del Banc de Reus.
Pujar a la Prioral ja ho em fet en moltes ocasions. A més, això es fa cada any per Sant Pere i alguns caps de setmana durant l’any.
A la colla ens va cridar més l’atenció això de visitar el refugi de la plaça del Mercadal. Jo ja ho havia fet anteriorment, fa uns quants anys, potser 10, durant unes festes de Sant Pere, es va obrir i es podia visitar.
Vam decidir posar-nos a la cua al voltant de quarts de nou del vespre.
I mentre esperàvem el nostre torn vam descobrir que hi ha gent que no té educació.
Si veus que hi ha una filera de persones fent cua, per que dimonis et vols colar?
I el més fotut del tema: si t’estàs colant, per que dimonis vols portar la raó de totes totes
Us explico: dissimulada o descaradament, tres individus es van plantar al nostre costat mentre fèiem cua i la filera era molt i molt llarga. Nosaltres estàvem dels primers, ja que a quarts de vuit ja hi érem al Mercadal fent un gelat. I ells, amb tot el rostre del món es van posar al nostre costat enlloc de anar al final de la cua.
Quan finalment a quarts d’onze van començar a repartir els tiquets, aquells tres individus volien passar davant nostre i de la gent que teníem al davant; això no ho van permetre ni els primers de tot ni nosaltres.
I lo fotut del tema es que volien portar la raó.
Crits, amenaces, xuleria i despotisme, manca d’educació i mentides.
A més, per acabar d’arrodonir-ho, uns senyors volien aconseguir el tiquet sense fer cua, dirigint-se directament a la taula i no anant al final de la llarga cua. I un membre de l’organització els hi volia donar.
Però això que dimonis és? Jo fent cua des de quarts de nou, dues hores dret i lesionat de la clavícula, i un que arriba i ja li volien donar el tiquet? No amics, no.
Com ja sabeu, els nens han tornat a l’escola.
Crec que molts adults també haurien de tornar a l’escola per aprendre una mica d’educació, civisme i respecte.
Ah, per cert, la visita molt enriquidora; sobretot vull felicitar al grup de teatre que van recrear els moments d’angoixa d’un bombardeig dels feixistes a la nostra ciutat. Felicitats a les tres actrius.
Visca Reus i visca el respecte.
