dissabte, 21 de març del 2009
divendres, 20 de març del 2009
LLEGENDES URBANES
Aquest matí parlaven a la televisió de les llegendes urbanes.
Encara recordo aquella del Ricky Martin, osti.
Algú es va inventar que el cantant estava amagat dins un armari per donar una sorpresa a una fan. Aquesta va arribar a casa seva, va agafar un pot de melmelada i va cridar al seu gos....i vinga, bacanal!. Tot, com ja sabeu, era mentida.
Aquesta llegenda va recórrer tot el país en poques hores.
Recordo que al dia següent havia quedat a la Sandvitxeria per esmorzar amb un amic i allà havien dos nois parlant de la llegenda, i tots dos ho havien vist!!!.
Jo no m’ho podia creure, i un d’ells em va dir que em portaria una cinta de vídeo on ho havia gravat. Encara espero la cinta.
A la nostra ciutat hi ha llegendes urbanes, com en tots els municipis del país.
Reus té el tomb on s’apareix la famosa noia?. Home, jo he vist algunes noies als tombs de la carretera de Salou, però aspecte fantasmagòric no tenen pas.
Aquí tenim la del ball als Ploms, que un noi li va deixar la caçadora a una noia que havia conegut aquella nit en un ball i al dia següent quan va a recuperar-la, resulta que la noia feia mesos que era morta, i la caçadora estava penjada a la llosa de la seva tomba.
O la de la perruqueria, que entra un musulmà a tallar-se els cabells i es deixa una bossa. Una noia surt corrent per retornar-li la bossa i el musulmà en agraïment adverteix a la noia que no begui Coca-Cola, ni en llauna ni en ampolla a partir d’una data.
O durant la fugida del assassí de les noies d’Alcasser, Antonio Angles, va córrer el rumor que estava amagat a Reus i que comprava al Pryca, ara Carrefour.
O aquella que es senten plors i laments en una famosa casa modernista de la nostra ciutat.
Fins i tot n’hi ha una d’un senyor amb bigoti i que mana bastant, diuen que es la reencarnació del Mixet Murri, jajaja.
Visca Reus i visca les seves llegendes urbanes.
Encara recordo aquella del Ricky Martin, osti.
Algú es va inventar que el cantant estava amagat dins un armari per donar una sorpresa a una fan. Aquesta va arribar a casa seva, va agafar un pot de melmelada i va cridar al seu gos....i vinga, bacanal!. Tot, com ja sabeu, era mentida.
Aquesta llegenda va recórrer tot el país en poques hores.
Recordo que al dia següent havia quedat a la Sandvitxeria per esmorzar amb un amic i allà havien dos nois parlant de la llegenda, i tots dos ho havien vist!!!.
Jo no m’ho podia creure, i un d’ells em va dir que em portaria una cinta de vídeo on ho havia gravat. Encara espero la cinta.
A la nostra ciutat hi ha llegendes urbanes, com en tots els municipis del país.
Reus té el tomb on s’apareix la famosa noia?. Home, jo he vist algunes noies als tombs de la carretera de Salou, però aspecte fantasmagòric no tenen pas.
Aquí tenim la del ball als Ploms, que un noi li va deixar la caçadora a una noia que havia conegut aquella nit en un ball i al dia següent quan va a recuperar-la, resulta que la noia feia mesos que era morta, i la caçadora estava penjada a la llosa de la seva tomba.
O la de la perruqueria, que entra un musulmà a tallar-se els cabells i es deixa una bossa. Una noia surt corrent per retornar-li la bossa i el musulmà en agraïment adverteix a la noia que no begui Coca-Cola, ni en llauna ni en ampolla a partir d’una data.
O durant la fugida del assassí de les noies d’Alcasser, Antonio Angles, va córrer el rumor que estava amagat a Reus i que comprava al Pryca, ara Carrefour.
O aquella que es senten plors i laments en una famosa casa modernista de la nostra ciutat.
Fins i tot n’hi ha una d’un senyor amb bigoti i que mana bastant, diuen que es la reencarnació del Mixet Murri, jajaja.
Visca Reus i visca les seves llegendes urbanes.
dilluns, 16 de març del 2009
BUS NOCTURN
L'Ajuntament de Reus ha decidit allargar un parell de mesos mes la campanya del bus nocturn.
I no, no ha estat pas pel gran èxit del "mussol" com li diuen en altres llocs al bus nocturn, sinó per a veure si el jovent s'anima i l'agafa, perquè ha fracassat de forma escandalosa i estrepitosa.
En fi, ja posats a gastar diners inútilment, amb sous de regidors, tècnics, auxiliars, pensadors i llepaculs, campanya de marketing i publicitat, anuncis televisius, despeses de manteniment, cotxeres, benzina i altres, aquí deixo les meves idees per a que el bus nocturn sigui un èxit absolut i vagi ple els caps de setmana:
1. que sigui gratuït.
2. els millors djs punxant a dins del autobús, al final, muntant una festa.
3. barra lliure de begudes a dins del bus. Es podrien especialitzar en còctels i posar noms com "Mojito Pérez", "Caipirinha Pont" o "Cubata Magrazó".
4. conductors-gogos que molin i siguin enrotllats, animin a la penya, etc.
5. sofas còmodes amb zona de chill out.
6. que el nocturn sigui zona lliure de redades policials, es a dir, convertir-los en "Cofee Shops" sense control policial.
7. com que molts locals son al centre i el bus no hi entra, comprar un "trenet" que vagi pels carrerons recollint a la penya, amb les mateixes característiques que el bus nocturn.
8. copa gratis i entrades als locals.
9. parades personalitzades: al pujar dir-li exactament al conductor on vols que et deixi i a quina hora.
10. canviar el numero de línia: si us plau, del 70, passem al 69, el bus del pecat.
Ja posats a gastar, que dimonis.
Visca Reus i visca la nit.
I no, no ha estat pas pel gran èxit del "mussol" com li diuen en altres llocs al bus nocturn, sinó per a veure si el jovent s'anima i l'agafa, perquè ha fracassat de forma escandalosa i estrepitosa.
En fi, ja posats a gastar diners inútilment, amb sous de regidors, tècnics, auxiliars, pensadors i llepaculs, campanya de marketing i publicitat, anuncis televisius, despeses de manteniment, cotxeres, benzina i altres, aquí deixo les meves idees per a que el bus nocturn sigui un èxit absolut i vagi ple els caps de setmana:
1. que sigui gratuït.
2. els millors djs punxant a dins del autobús, al final, muntant una festa.
3. barra lliure de begudes a dins del bus. Es podrien especialitzar en còctels i posar noms com "Mojito Pérez", "Caipirinha Pont" o "Cubata Magrazó".
4. conductors-gogos que molin i siguin enrotllats, animin a la penya, etc.
5. sofas còmodes amb zona de chill out.
6. que el nocturn sigui zona lliure de redades policials, es a dir, convertir-los en "Cofee Shops" sense control policial.
7. com que molts locals son al centre i el bus no hi entra, comprar un "trenet" que vagi pels carrerons recollint a la penya, amb les mateixes característiques que el bus nocturn.
8. copa gratis i entrades als locals.
9. parades personalitzades: al pujar dir-li exactament al conductor on vols que et deixi i a quina hora.
10. canviar el numero de línia: si us plau, del 70, passem al 69, el bus del pecat.
Ja posats a gastar, que dimonis.
Visca Reus i visca la nit.
dimecres, 11 de març del 2009
ADÉU, WHISKYN'S
Últimament això va de comiats, i no pot ser.
M’he quedat de pedra al llegir un post del meu amic David, dient que els Whiskyn’s pleguen. Osti, tu. Els Whiskyn’s...però si porto anys escoltant-los.
Recordo aquells anys al institut, amb grups que sortien amb moltes ganes, com els Oi-Dà o aquells nois que tocaven en un terrat, i que anys mes tard van perdre els collons... per esdevenir els Whiskyn's.
El Joan és un bon paio. El conec de fa anys, quan les noies de la colla es tornaven "locas" al veure’l entrar al Sarri o en algun bar. Temps després, per feina, ens em conegut una mica més i he descobert a un tio senzill, sensible i treballador. Una bona persona.
Recordo aquells anys al institut, amb grups que sortien amb moltes ganes, com els Oi-Dà o aquells nois que tocaven en un terrat, i que anys mes tard van perdre els collons... per esdevenir els Whiskyn's.
El Joan és un bon paio. El conec de fa anys, quan les noies de la colla es tornaven "locas" al veure’l entrar al Sarri o en algun bar. Temps després, per feina, ens em conegut una mica més i he descobert a un tio senzill, sensible i treballador. Una bona persona.
Em sap molt greu que desaparegui la banda reusenca més important fins avui, però crec que en Joan té un munt de projectes al cap, en miniatures, en solitari, i amb la seva vàlua els portarà endavant.
Sap que té un munt d’amics i de gent que l’estima, i que el recolzarem en el que sigui necessari, ja sigui a Catalunya, com a Espanya o com a Rússia, que últimament...
A la resta de la banda la conec poc, ja que el Joan sempre ha donat la cara per la resta.
Els hi desitjo molta sort, que no parin de tocar i d’estimar la música.
Joan, amic, una abraçada i ....llarga vida al rock!.
Aqui teniu el comunicat des de la seva web.
Visca Reus i visca els Whiskyn’s.
dilluns, 2 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
