YLLANA FEVER

Ja s’ha posat punt i final un any més al COS.

Un any més cal felicitar a l’organització i al públic.

Enguany he anat a un parell d’espectacles, i com no, no hi podia faltar a l’obra dels Yllana.

Fa anys que segueixo als madrilenys en les seves visites reusenques.

Quan van venir amb el rock and Clown.

Amb el 666.

Amb Star Trip.

Amb PaGAGnini.

I ara no podia faltar a Brokers, el seu darrer espectacle.

Amb un teatre Bartrina ple de gom a gom, com sempre fan els Yllana, la cosa prometia.

Els quatre actors van estar fantàstics, però en certs moments del espectacle ja sabia el que passaria.

N’hi ha d’esquetxos divertits, molt divertits, però d’altres una mica previsibles.

Trobo que potser és l’espectacle de Yllana amb el que menys m’he rigut.

Vaig riure i molt, però es que amb les anteriors...la cosa era d’escàndol.

Una gran posada en escena i acompanyat de una bona banda sonora van fer la resta i van deixar al públic als seus peus.

Un parell d’apunts: he trobat a faltar un numero amb “titelles i putxinel·lis” típic del humor dels madrilenys.

I continuo animant als programadors del COS que els Yllana no faltin mai.

Per cert, tornen amb PaGAGnini al desembre a Tarragona.

Visca Reus i visca Yllana.

MISTERI RESOLT

Avui per fi, puc penjar la foto que resol el misteri.
Efectivament, és un element ornamental de la casa Navàs.
Gràcies que a aquella hora no passava ningú pel carrer.
Senyors, menys diners per obres faraòniques (fires de "quita y pon") i més diners per recuperar la ruta modernista de Reus, que cau a trossos.

Visca Reus i visca la casa Navàs.

FOTO: Ivan H.

ENDEVINA ENDEVINALLA

Que és això?.
Acceptem apostes.
Demà la solució.

Visca Reus i visca els misteris.



FOTO: Ivan H.

FANTÀSTICA VESPA!

Ja estic totalment recuperat del meu petit accident a finals d’agost.
I temps després he tornat a agafar la moto.
Diuen que al principi vas amb por, i és veritat.
Mires a tot arreu, t’atures quan algú trepitja el pas de vianants, no circules entre els cotxes, vas amb més respecte, i això és bo.
I circular en moto per ciutat hauria de ser un plaer.
I dic hauria, perquè circular pels carrers de Reus, atenció, és una aventura.

Feia temps que no passava per la riera. Té uns clots que fan por.
L’avinguda Països Catalans, bona una també. El ferm té unes escletxes que si fiques dins les rodes de la Vespa, fan que tremoli tota la moto.
L’avinguda Pere el Ceremoniós és una vergonya: forats, clots, ferm inexistent en alguns trams. A mes has d’afegir les obres a Jaume I, que ho necessitava de feia anys.
Les llambordes que encara hi ha en alguns carrers, pels motoristes són perilloses. I més pels de roda petita, com els Vespistes.
Aquests han estat els meus recorreguts d’aquests dies.

Circular pel centre de Reus, no m’he atrevit encara.
Tinc que recuperar la confiança amb la moto i crec que encara es massa aviat per enfrontar-me al raval del Pallol i les seves “lloses mòbils”.

En fi, poc a poc torno a la càrrega.

Visca Reus i visca la meva moto.