divendres, 22 d’octubre del 2010

CARMEN PRESIDENTA



He tornat després d'un estiu dificil i complicat. Sobretot trist, un estiu trist.
Espero que el nou any porti millors coses.

Però, amics, la noticia d'avui s'ho mereix.
Carmen de Mairena fitxa per la CORI.

Per somiar que no quedi.
M'imagino la cara dels polítics al veure entrar a la gran Carmen de Mairena a la Generalitat, del bracet de l'Ariel i dient allò de:

-Montilla, ponte de rodillas.
-Arturo, cómetelo que lo tengo duro.
-Puigcercós, me lo hago con dos.
-Herrera, pel davant i pel darrera.
-Laporta, que la tienes corta.


Enhorabona pel fitxatge, estimat Ariel.
Carmen ha fet de cupletista, friki, travesti, madame, actriu i només li faltava l'ofici més vell del món: política.


Visca Reus i visca Carmen de Mairena.

dimarts, 20 de juliol del 2010

TRANSPARÈNCIES ESTIUENQUES




Sembla que després de la clatellada de fa un parell d'anys, on l'ajuntament de Reus era un dels menys transparents d'Espanya, el consistori s'ha posat les piles i enguany, en el ranking de transparència, l'ajuntament reusenc ocupa la vintena posició.

Gran millora, respecte a anys passats, amb una puntuació de 90 punts sobre 100.

Segons la Transparency International España, l'ajuntament més transparent és el de Bilbao. Podeu veure el llistat AQUI

Els nostres veïns del costat, Tarragona, ocupen la posició 71 dels 110 ajuntaments estudiats, amb una puntuació de 63,8 sobre 100.

Osti, tu, com canvien les coses...

Visca Reus i visca les transparències

dilluns, 19 de juliol del 2010

HOLA, NESPRESSO.




És primordial que les grans empreses i els grans negocis busquin llocs atractius per instal.lar les seves botigues.
És important oferir una ciutat viva i dinàmica.

Reus n'és un exemple.
I per això Nespresso obrirà una botiga a la nostra ciutat.
Era important "guanyar" aquesta batalla "contra" Tarragona.
Ells han "guanyat" i en "guanyaran" d'altres: El Corte Inglés, Ikea en un futur...

Sempre parlava amb els companys i amics, que el millor negoci era obrir una franquícia de Nespresso a Reus.

Espero que l'obrin al centre i no se'n vagin al Tecnoparc.


Visca Reus i visca les càpsules de cafè.

dimarts, 13 de juliol del 2010

ADÉU, VIENA.



Em fa llàstima que hagi tancat el Viena del carrer Llovera.
Era com part de la meva vida: recordo aquells diumenges amb els pares, aquells frankfurts, aquells crits de OIDO!, els entrepans amb amics i "amigues".

Feia 38 anys que era obert i aquest dies ha tancat definitivament.
Passar pel carrer Llovera i veure la persiana abaixada, se'm fa extrany.

Ara han obert un de nou al Tecnoparc, però, que voleu que us digui, no és el mateix.
Agafar la Vespa i baixar, em fa mandra.
Tenim el de la plaça Prim, però...no té el mateix gust que l'original del Llovera.
Diuen que el secret està en la planxa. Quan més vella, millor.


Visca Reus i visca els entrepans.

dilluns, 12 de juliol del 2010

LLO SOI ESPAÑÓ

Després de que ahir, amb la victòria d'Espanya, hi hagués tanta gent pel carrer fins altes hores de la matinada (no vaig dormir pel xivarri fins quarts de tres de la nit), i comparant-lo amb altres fets, com la manifestació dissabte al matí pels carrers de Reus, crec que aquest país ho té molt, però molt cru.


Visca Reus i visca Catalunya.

divendres, 25 de juny del 2010

SENSACIONS ESTRANYES



Enguany és un Sant Pere estrany.
Tinc a la sogra al hospital i no estic per moltes celebracions, com comprendreu, ni tampoc per escriure molt al bloc.

Ahir vam aprofitar una estona per sortir a que ens donés l'aire i per veure la primera tronada. Emocionant.

Entrepans al Viena del carrer Llovera, que tanca ben aviat, i cap a casa, que no estem per moltes festes.

Enguany serà una festa major diferent.
Bona festa a tots.

dimarts, 8 de juny del 2010

CARTELL DE FE/TA MAJOR




Ja tenim de/ de fa die/ cartell de la fe/ta major.
Tothom a dir la /eva.
A mi, no em fa el pe/.
Ho /ento, /enyora Benedetta.
No m'agrada.
Trobo mé/ encertat el de l'any pa//at.

Apa, queda oberta la veda.
Per cert, per que dimoni/ /ub/titueix le/ e//e/ per barre/?.


Vi/ca Reu/ i vi/ca la fe/ta major de /ant Pere.

dijous, 20 de maig del 2010

REUS-MUTS



La gent del Perejils, un grup d'allò més actiu, culturalment parlant, han ideat per els propers dissabtes el REUS-MUTS, es a dir, prendre uns vermuts a Reus, acompanyats de bona música.

M'encanta aquesta idea: la de aprofitar espais de la nostra ciutat, mostrar les seves inquietuds culturals i fer aquests balls-vermuts.

Dissabte 22 de Maig seran a la Plaça Evarist Fàbregas, amb l'actuació de Deblassis.
El proper 29 de Maig, muntaran un bingo a la plaça del Teatre.
Dissabte 5 de Juny a La Palma, amb Mambola - Sapiens the game.
El 12 de Juny a la Plaça Peixateries Velles amb Three Rockers.
I el 19 de Juny, a la placeta Palosanto, al meu barri, al Carrilet, damunt el carrer Balmes.

Des d'aqui la meva enhorabona pels amics d'aquest col.lectiu.

Ens veiem dissabte a la plaça Evarist Fàbregas, es a dir, al Pallol, i ens prenem un vermut. De Reus.

Visca Reus i visca el Perejils.

dilluns, 17 de maig del 2010

EQUILIBRIS AL TRAPEZI




He vist poca cosa del Trapezi, però el que he vist m'ha agradat.

Com sempre, si no fas cua, no veus res. I quan dic fer cua, és estar-hi una hora abans del inici del espectacle. Una hora com a mínim.
I enguany, he fet com sempre, cua.
Una hora de rellotge dissabte per veure 220 vols i el seu espectacle Western-spaguetti, un duel de corda i guitarra. Elèctric i divertit.

He vist Le Colporteurs i els seus Ekilibris. Un espectacle correcte de funambulisme.

He intentat veure a Celso y Frana, però la quantitat de gent a les peixateries Velles i la mania de no posar escenaris elevats, em va fer desistir. Al igual que Les Cousins, l'espectacle de Bebert i Lolo a la plaça Evarist Fàbregas.

La gran sorpresa va arribar amb Electric Circus i el seu MONO. Em va meravellar veure al mico electrònic que feia dubtar seriosament si era o no era un animal de veritat.

Un any més, el Trapezi diu adéu i ara molts i moltes a penjar-se medalles.

El que em va fascinar va ser la quantitat de gent que va sortir al carrer a celebrar el final del festival de circ tirant coets diumenge al vespre, sortint amb cotxes, fent sonar els seus clàxons i vestits amb colors blaus i vermells van inundar la plaça Prim. Si més no, curiós.


Visca Reus i visca el circ.

dilluns, 10 de maig del 2010

TRAPEZI 2010




Com passa el temps, nens.
Un altre cop el Trapezi, la fira del circ. Un altre cop.
L'any passat ja vaig parlar que va ser un any fluix, molt fluix, amb alguna sorpresa, però poca cosa mes.
I també ja vaig parlar dels problemes de visualització dels espectacles.
No es normal que alguns espectacles es facin a peu de carrer.
Has de fer hores de cua per veure alguna cosa de forma decent i si després l'espectacle és una bírria, el cabreig es considerable.
Per tant, torno a recordar, si algun responsable segueix aquest blog, que no estaria malament posar algun escenari elevat i que tothom pugui gaudir sense hores d'espera.

I també sortir una mica del centre. Reus és molt gran.
Enguany s'ha afegit un nou lloc: la plaça de la Cultura de la pau, es a dir, on la Hens al passeig Prim.

Les crítiques i lloances, després.
Ja el valorarem més endavant.

Visca Reus i visca el circ.

divendres, 30 d’abril del 2010

CROLLS




La meva sincera felicitació a Reus digital, i sobretot a l'Isabel Martínez, pel magnific article sobre la Crolls.

Els meus pares van marxar d'Extremadura al 1971, buscant un futur millor.

El meu pare va començar a treballar en les autopistes, asfaltant quilòmetres i quilòmetres durant l'estiu.

Un dia, cansat de treballar a més de 50 graus, va anar a demanar feina a la Crolls.
Era 1973. Li van donar la feina i va treballar en aquella fàbrica fins el dia del seu tancament.

La Crolls és una part de la historia de Reus.

Avui al llegir l'article han aconseguit que la meva memòria viatgi fins aquells dies.
La meva enhorabona.
Aquí teniu l'enllaç.


Visca Reus i visca els meus pares.

dimarts, 27 d’abril del 2010

CAPITAL



Diumenge vaig anar a votar.
Ens vam acostar al centre, pensant, després de votar, anirem a fer el vermut.
Ens acostem al Centre de Lectura i al veure la quantitat de gent i de mitjans de comunicació fent-se reso del referèndum, va anar a votar al centre d'amics de Reus, on nomes hi havia dues parelles.

Reus va ser la capital de les consultes, la capital de un exercici democràtic i un exemple per a la resta.

Reus va demostrar que és capital.

Resultats, números i valoracions a banda, des d'aquí vull felicitar a la gent de Reus Decideix per la feina feta.
Gràcies per fer veure que som capital.


Visca Reus i visca el vermut dels diumenges.

dimecres, 14 d’abril del 2010

ELS ARBRES DEL CARRILET




Molts dies a la setmana vaig a dinar a casa dels meus pares.
Els veig, els hi explico quatre coses i mira, m'estalvio uns calerons en menjar, que sempre va bé.

Com he dit anteriorment, soc del Carrilet, tot i que no hi visc, però m'hi sento del barri. He crescut allà, els pares hi viuen i gaudim del barri.

Aparcar sempre ha estat complicat, però ara, és impossible.

A les obres del fotut aparcament, que portarà més d'un mal de cap (esquerdes als edificis, aparcament de pagament, menys places lliures), sino temps al temps, em d'afegir les obres a l'avinguda Pere el cerimoniós.

Es a dir, impossible aparcar enlloc.

Miro de tant en tant com van les obres i veig que han talat els arbres sense miraments, sense pietat i sense escrúpols.
Això ha provocat la protesta de molts veïns, i l'Ajuntament diu que no, que no s'han talat, sinó que s'han trasplantat.

Però que dimonis? Mentida.
Que es pensen que som tontos i que ens xupem el dit?
Potser si, perquè el crim és terrible. S'han talat sense miraments.

A la gent gran del barri, que en son molts, entre ells els meus pares i els meus sogres, els hi agradava sortir a petar la xerrada al passeig del Carrilet, buscant l'ombra i la frescor dels arbres.
En un futur, potser el passeig sigui un lloc sense arbres i ple de formigó.

Nomes recordo una cosa: el carrilet és molt "socialista". Molt.
Senyor Pérez, potser l'ha cagat, i bé.


Visca Reus i visca el Carrilet.

dijous, 1 d’abril del 2010

SALOU FEST: PROVES ESPORTIVES?



Que dolents que som!.
Els més de 4.000 estudiants anglesos que han vingut a Salou, ho fan per fer esport i gaudir de la nostra cultura.

I nosaltres criticant.
No volien a Salou la certificació de destinació esportiva?.

Doncs aquest és un bon moment, amb l'esport i el jovent donant exemple.
Endavant.


Visca Reus i visca el SalouFest.

dimecres, 31 de març del 2010

CRUCIFIXIÓ DEL PALLOL



I el patiment continua.
Ja ho havia dit en un post anterior. El Pallol s' està morint.

El famós hotel de quatre estrelles que s’havia de construir...doncs, res.
Un altre dia serà. Mireu.
La gent de Ginkoplanet ha fet marxa enrere a les seves aspiracions.

Ara que estem en setmana santa, comença el veritable viacrucis pel Pallol fins a la passió, crucifixió i mort.

No crec que ressusciti.


Visca Reus i visca les mini-vacances.

Foto: Reus Digital.

dimarts, 16 de març del 2010

25 €



Cop policial contra la explotació sexual de dones a Tarragona.

El cap de la ret, residia a Tarragona i el va arrestar la policia al seu domicili.

També van fer escorcolls a diversos carrers de la ciutat, com Estanislau Figueres, al carrer Governador Gonzàlez i al carrer Gasòmetre.

Va sortir ahir al diari de Tarragona i en molts altres mitjans.

Felicitats a la policia.

Com a curiositat, a les planes de classificats, secció contactes del Diari, els anuncis més grans, es a dir, els que paguen més, que curiós, apartaments privats amb sexe per 25 euros al carrer Estanislau Figueres, el carrer Governador Gonzàlez i el carrer Gasòmetre. Surten avui mateix.

Ho trobo força curiós.


Visca Reus i visca els cops.

dijous, 11 de març del 2010

OK GO



Sempre és un plaer escoltar als OK GO i veure els seus videos.
Aquest darrer és increible: This too shall pass.
Els que no els coneixeu, podeu repassar els seus impressionants videos.


Visca Reus i visca els OK GO.

dimecres, 10 de març del 2010

LA NEU DECIDEIX





Per una banda, durant aquests darrers dies, han sorgit plataformes ciutadanes que volen portar endavant la consulta sobre l'independència de Catalunya en diverses poblacions del Baix Camp.
Tenim la plataforma Reus Decideix i una de les darreres en afegir-se es Cambrils Decideix.

Tot poble té dret democràtic a l'autodeterminació i a la independència política. Es un dret universal reconegut per l'ONU.

Tenim el dret a decidir en llibertat el nostre futur.

Però per altra banda, després de les darreres nevades i el temporal, tenim pobles incomunicats, persones que porten hores sense llum ni aigua per tot el país, Barcelona setiada, maquines llevaneus que no han funcionat perquè fa mesos que son espatllades, gent que no pot anar a la feina, nens que no van a l'escola, reserves de sal ridícules, consellers que fan el ridícul, caps de manteniment que no poden donar respostes, la capital de Catalunya col.lapsada, el president del país demanant paciència i un llarg etcètera.

Quina imatge em venut a fora?. La de un país que no sap on va.

Com es pot permetre en el meu país que per avisar d'una avaria de la llum has de trucar a un numero 902 i pagar tu la trucada?.

A vegades, millor que ens envaeixi Andorra. O França.

Per cert, el 25 d'abril aniré a votar.


Visca Reus i visca la neu.

dimarts, 2 de març del 2010

AGONIA DEL PALLOL



Que fem amb el Pallol?

Si, la fantàstica zona comercial cèntrica del Pallol s'està morint.
Segons la llegenda urbana que corre per la ciutat, a la part de baix del Pallol, hi havia d'anar un Zara.
Això va engrescar a diverses empreses a obrir negocis en aquesta futura zona de locals comercials.
Però resulta que el senyor Zara, va exigir no pagar ni un euro pel seu local, ja que deia que atreia clients i diners.
I això al senyor Nuñez, no li va fer gràcia. Que no li toquin els euros al Nuñez, es gravíssim.

I finalment no hi va haver Zara.
I molts es van fer enrere, però el Pallol s'havia d'inaugurar. I així es va fer.

Durant aquests gairebé tres anys em viscut moltes coses al Pallol: jornades de Sant Jordi inoblidables, pisos buits, festivals de circ, activitats per la canalla, desaparició del aparcament gratuït, idees i més idees infructuoses per intentar revifar la mort anunciada d'aquest espai i, lamentablement, el tancament de molts negocis per diverses causes: crisi econòmica i poca afluència de públic, entre les principals causes.

A Reus mai han funcionat els centres comercials.
Funcionen les botigues de tota la vida, als carrers de la ciutat. Als reusencs ens agrada passejar i el centre comercial del Pallol, lamentablement pels botiguers que hi van apostar, no funciona.

Si el Pallol, que està al centre, no funciona: creieu que funcionarà el llunyà centre comercial que es farà a l'antiga Fira de Reus?.
Pujar fins allà dalt, quan la gent normalment gira cua al final del carrer Llovera?.

S'accepten idees de que fem amb el Pallol. Estalviarem el sou d'algun cap pensant.
O no.

Visca Reus i visca els botiguers de tota la vida.

dissabte, 27 de febrer del 2010

FEC CAMBRILS - REUS



Dotzena edició del FEC, el festival de curtmetratges de Cambrils.
He anat a les tres sessions, i aquí teniu la meva humil valoració:

Dimecres.
¿Qué sera de Baby Grace? Rotllo.
Con el viento: horrible, lent, infumable.
Padre modelo: divertit i entretingut.
9: dolent. Almenys surt Elena Anaya despullada (quina novetat!).
75 metros: bé, passable.
Metrópolis Ferry: bé.
Di me que yo: el millor de la nit. Premi.

Dijous.
The way to Macondo: surrealista.
Tachaaan: únic d'animació i molt divertit.
Protoparticulas: fantàstic però molt semblant a lo que fa el director.
Runners: aquest em va encantar. Segur que rasca algo del public.
Ver: dramàtic. No hi ha més actors al món que el Peris-Mencheta?
Die Schneider Krankheit: regular.
Socarrat: el millor de la nit. Quina família. Candidat a premi del públic.

I finalment divendres.
Eva Boom o la explosion plàstica: com pot passar allò al festival?.
Esto no es amor: entretingut i amb Macarena, que m'encanta.
Chocolate frio: el silenci de les parelles. Bo.
Uyini: dur, molt dur, però un curt Excel.lent.
Primer contacte: ple de cares conegudes i entretingut.
La rubia de Pinos Puente: tota la sala no va parar de riure. Molt divertit.
The End: aposto que aquest serà el guanyador del festival. Chapero-Jackson mai falla.

Aquesta tarda intentaré anar a la projecció de microfilms.
I a partir de dimecres, el festival a Reus, amb curts europeus.


Visca Reus i visca els curts.

dimecres, 17 de febrer del 2010

AU REVOIR, EMILE.



M'ha trucat un amic fa una estona i m'ha dit que ha mort Emile Arcaix.
M'he quedat de pedra, ja que era un reusenc, tot i ser de fora.

Me'l va presentar l'Àgata fa anys i vam connectar de seguida, perquè era una persona amable i tranquil·la.

Era habitual veure al Emile passejant pel centre, fent un cafetó al Absis, llegint el diari, xerrant amb tothom per les Peixateries Velles i veure els seus quadres per tot arreu.

Una vegada li vaig dir que volia comprar obra seva, però que era molt car.
Va riure i em va dir que als amics els hi feia preu especial.

Avui el meu cor està trist. molt trist.

Au Revoir, Emile.

FARO, AQUELL PROFETA...



A vegades, els humoristes es transformen en vidents.
Menys batalletes de campanar i més treballar, que ens menjarem els mocs. O potser ho faran els pixa-pins.


Visca Reus i visca l'humor gràfic.

www.e-faro.info

dilluns, 15 de febrer del 2010

RUA DE LLUÏMENT?




Durant aquesta rua de lluïment del meu estimat carnaval, he vist imatges que m'han recordat a una de les meves pel·lícules favorites: El club de la lluita.

Baralles al passeig Prim, adolescents llençant glaçons de gel contra les colles, 14 policies locals envoltant a un noi al qual volien linxar, borratxos que cauen de dalt la carrossa, consum excessiu d'alcohol, comes etil.lics, ambulàncies a tota pastilla.

Rua de lluïment?.

Vergonyós, lamentable, però com diu la nostra estimada presidenta:
és el carnaval que volen les colles, i per carnaval tot s'hi val.

Segur, Dolors?. Jo no vull això pel meu carnaval.

El rei Carnestoltes morirà de fàstic.

Visca Reus i visca el Carnaval dels 80 i els 90.

divendres, 12 de febrer del 2010

2a NIT DELS PECATS




Segona nit dels Pecats.
Teatre de l'Orfeó Reusenc.
Divendres 12 de febrer a 2/4 de 11 de la nit. Puntual.
Humor, crítica, sàtira i molta mala llet. Carnaval en estat pur.
Preu de l'entrada: 2 €.


No falteu.


Visca Reus i visca el pecat.

dimarts, 9 de febrer del 2010

L




Carnestoltes L. Cinquanta.

Últimament el carnaval ha perdut pràcticament el seu esperit crític, irreverent i satíric i ha passat a ser un lloc on lluir ploma, cuixa i pitram.
De qui es culpa?.
Doncs dels organitzadors, que s’han venut al “Sibwanisme” envers als politics de torn i mentre hi vagi gent a les rues i a la resta d’actes, anem empenyent.

La sàtira s’ha perdut fins i tot en els cartells.

Però encara queda gent que no vol perdre aquest esperit tant nostrat i any rere any publiquen les seves revistes, on no deixen “titere amb cap”.

I alguns es “molesten” en recollir-ho en les seves webs, com els amics del Quiosc del Carnestoltes. Enhorabona.

Altres, presenten propostes diferents, com la Germandat dels Set Pecats, amb tot un seguit d’actes que se surten de la norma establerta.

Com que el discurs del Carnestoltes de Reus serà ensucrat i retallat, aniré a Cambrils, on encara son verges i no els hi dicten res de moment.

M’han assegurat que serà destraler. Així ho espero.

Visca Reus i visca el Carnestoltes en pràctiques.

dilluns, 8 de febrer del 2010

EGIPTE







Aquest és el motiu del meu silenci durant aquests dies.
Un dels viatges més enriquidors de la meva vida.


Visca Reus i visca Egipte.

dilluns, 18 de gener del 2010

EL CARTELL DEL CARNAVAL



Primerament he de dir que soc amic de la Marta, autora del cartell.
Aquí potser direu: ai, mira, ara es tallarà.
Doncs no, companys, no em tallaré.
A mi el cartell no em desagrada. Tampoc vull dir que sigui una passada, una obra mestra, que no ho és, però es el guanyador.
El trobo clàssic i "del segle XX", però en composició, distribució, colors, etc., a mi m'agrada.
Poc arriscat? Si, potser si, però és efectiu i és el que agrada a la FRAC i a la gent de peu.
Si voleu riscos, aneu a Tarragona. Mira que arriscar per un cartell que és una copia del dels carnavals reusencs del 1992.




















Criticar i destrossar l'obra de qualsevol altra persona és una cosa molt arrelada a Internet.
Sota un pseudònim o un anònim, i també moguts per l'enveja i la rancúnia, destripem a una persona feliç d'haver guanyat un concurs.

El cartell de Marta és mil vegades millor que el de altres anys: recordeu-vos del 2007.


O un any abans, el malson no havia fet res més que començar.




O el de Angelina Jolie.



En fi. Felicitar a la Marta i que gaudeixi mirant el seu cartell penjat per tot Reus. i sobretot dels 1.000 €, tu, que no son mocs de titot.

Visca Reus i visca les seves polèmiques.

dilluns, 11 de gener del 2010

MÚSICA A LES REBAIXES



Un dels motius pels quals no m'agrada anar de rebaixes, a part de la quantitat de gent que hi ha a tot arreu, és per la música de les botigues.

Cada vegada que hi entro en un establiment, paro orella i pateixo.
Pateixo molt. Hi ha poc criteri musical. Jo diria que nul.
Botiga de roba jove equival a música "xunda-xunda".
He escoltat house de qualitat, però el que sona per les botigues és infumable.

Només cal que apaguin els llums, posin focus i llums i que les venedores pugin a les tarimes a ballar "bacalao" i a servir xupitos eròtics.

Si abans hi havia la ruta del "bacalao" ara pots fer la ruta del Mango, Bershka, Pimkie, Stradivarius i companyia.
Lo fotut del tema és que he vist que et venen la música que sona pels seus locals. Increïble.

També hi ha moltes botigues que directament posen "Los 40 Principales".
I clar, intentar rebuscar un jersei amb David Bisbal, Kiko y Shara, Amaia Montero i la mare que els va parir, la cosa es complica i molt.
Els 40 criminals, com diu un conegut meu.

Només una botiga de les que vaig visitar es salva de la crema.
No diré quina, per no donar publicitat, i sonaven els Radiohead mentre regirava samarretes.

A moltes d'aquestes botigues, franquicies sobretot, ja els hi donen directament la música que han de punxar a tota pastilla.
Però pels petits comerciants els hi recomano que s'apuntin al Spotify i que triïn amb criteri.

No és el mateix anar de rebaixes amb música que rebaixar la qualitat musical.

Visca Reus i visca l' Spotify.

divendres, 8 de gener del 2010

ELVIS



Per a un republicà com un servidor, només hi ha un rei:
Elvis.
Avui el nostre rei fa 75 anys.
Llarga vida al rei.




Visca Reus i visca el rei.