dimecres, 27 de maig del 2009

PER VARIAR, PARLARÉ DEL CARTELL



Que vagi per endavant que a mi el cartell de la festa major m'agrada.
Trobo que és un cartell adult, agosarat, una mica carregat, però encertat.
Ara bé: quina mania que el facin artistes mediàtics.

L'any passat el cas de Custo. El senyor Custodio Dalmau es va embutxacar 6.000 € pel cartell de la festa major del 2008, quan segurament el va fer algun ajudant del seu taller.
Molt criticat, la seva obra o t'agrada o no la pots veure.
Molt criticat, com gairebé tots els cartells de festa Major, sobretot per les lletres i el seu disseny.

Enguany el senyor Marcel.lí Antúnez, fundador de la Fura dels Baus i ara artista robòtic, ha estat escollit per realitzar el cartell.
En realitat la idea, la realització i el concepte del cartell és un pas endavant: la fotografia, els elements, els ajudants de l'escola d'art i disseny, les lletres, tot es nou.

Però trobo que a Reus hi han artistes que també ho podrien haver fet.
Si, queda molt bonic, en cercles culturals privats, dir que enguany el cartell ho ha fet un artista mediàtic que ha voltat per tot el mon amb les seves propostes artístiques, bla bla bla, etc.
Segur que la nostra regidora de cultura, la senyora Empar Pont, presumeix de cartell en els seus sopars amb amics i llepaculs.

A Cambrils la setmana vinent és la fira. Des de sempre els cartells de la fira de Cambrils havien estat carrinclons, repetitius, ensopits i de taller gràfic.

Des de fa dos anys, l'Ajuntament veí ha decidit encarregar el cartell de la fira cada any a un artista cambrilenc.
L'any passat David Callau, grandiós artista. Enguany Nuri Mariné, gran artista i millor persona.

Et poden agradar més, menys o gens, com passa amb els cartells de la festa de Sant Pere de Reus.

Ara bé, el senyor Joan Recasens, regidor de cultura de Cambrils, pot presumir, amb la boca plena, en sopars amb amics i llepaculs, que el cartell l'ha realitzat un artista local.

Apostem pels nostres artistes.

Visca Reus i visca els seus artistes.

dilluns, 18 de maig del 2009

L'EXCUSA DE LA CANALLA.

El Trapezi, finiquitat. I com sempre, èxit de públic.
Ara bé, qualitat... amb la gent que he parlat, molts espectacles no els hi va fer el pes.
Com a un servidor.
Dissabte no vaig gaudir, que hi farem.
L'arrencament d'alguns espectacles era fred i van fer que marxés d'allà asfixiat per la gentada. Als Tumble Circus els hi va costar un munt arrencar.
Fins i tot he sentit campanades que alguns van marxar d'alguns llocs de pagament.

Diumenge vaig gaudir una mica més.
I va ser amb els espectacles itinerants i amb els firaires.
A la plaça del Prim amb els firaires, com el bon jan del Arnau Colom. Sempre està a tot arreu. En aquesta ocasió amb Don Pelayo, quin paio.
I acompanyant l'elefant del Trapezi amunt i avall, amb una fanfàrria, gaudint com un nen petit.

Després vam baixar al Pallol i va arribar la sorpresa amb l'espectacle "Passage désemboîté" de la companyia Les Apostrophés.
Quatre personatges amb l'acompanyament de un acordió, jugant pel Pallol amb coses quotidianes: tasses de cafè en una terrassa, una barra de pa, un cistell, un bastó i un diari. Excel·lent.

Ara arriba la critica. S'ha de vigilar la qualitat d'alguns espectacles.
He trobat que molts eren justets, i com he comentat, marxava gent.

També la massificació i la visualització.
Sortim una mica del centre. Enguany s'ha fet una mica, aprofitant altres espais.

Places, jardins, parcs, tot es possible; la màgia del circ això ho té.
De cara l'any vinent es pot millorar. Que col·loquin escenaris alts per veure millor algunes actuacions. Molts es fan a terra i les grades sempre eren plenes hores abans.
I aprofitem-nos del parc de la festa, no trobeu?. De cara a espectacles de gran format, el parc és un lloc adient.

I una mica més de educació i civisme entre el públic. Que l'excusa de la canalla ja me la conec, senyors.

-Això es per la canalla. Deixa'm passar.

No senyor, és una fira de circ, pensada per la contractació.

Visca Reus i visca el circ.

LA NIT NO ERA PER ELLA.



Dissabte, sopar en una sala gran de un famós bar reusenc.
En la sala dues televisions: una amb el futbol, partit entre el Vilareal i el Madrid.
L'altra amb el festival d'Eurovisió.Els meus ulls anaven directes al caspós festival.

Finalment, després de moltes i ensopides votacions va guanyar Noruega amb 387 vots. Espanya va quedar penúltima.
Es a dir, hi havia una cançó pitjor que "La noche es para mi".

Quant ens costa Eurovisió?. Recordo que Espanya paga aquest festival.
Tot i que quedi penúltima, o la darrera, sempre tindrà dret a participar perquè el manté.
Quant ens costa?. Quant costa aquest manteniment?. Quina quantitat de euros val el desplaçament de material i personal, sous de ballarins i coristes, el que cobra Soraya, hotels i els sous i despeses dels especials de televisió en "prime-time" amb presentadors, públic, gala, vestuari, personal, hores extres, etc. per ser penúltims?.
Portugal ens va votar per allò de ser veïns, al igual que Andorra, paradís fiscal de molts. Grècia, amb allò de que la reina d'Espanya és grega, es vol desvincular i va donar un punt a Espanya. Suïssa va donar tres punts a Espanya, un altre paradís fiscal.
23 punts per Espanya, 387 per Noruega. Pensem.

Per cert, no sabia que a Reus vivien tants noruecs. La pitada pels carrers i l'invasió amb els colors de la seva bandera, el blau i el vermell van ser espectaculars.

Visca Reus i visca Noruega.

dijous, 14 de maig del 2009

150 DEL CENTRE



Groucho Marx va dir en una ocasió que no podria pertànyer a un club que li admetis com a soci.

Jo no soc soci del Centre de Lectura de Reus, però he passat moltes hores allà dins.
Recordo en la dècada dels 90 quan anàvem a lligar al Centre de Lectura, amb les noies guapes de la Presentació o de la Consolació.
Allà es feia ciutat, allà hi havia caliu. Les sales, les taules, la biblioteca, aquelles faldilles i aquells petons d'amagat.
Ai, quins records.
Un parell de vegades em van demanar el rebut, però sempre tenia una excusa preparada.

-El tinc a casa...el que porto és del mes passat....ai, crec que l'ha agafat la meva germana.

També recordo amb enyorança com intentava preparar els exàmens i les proves, però sempre em distreia amb amics, petàvem la xerrada, criticàvem, arreglàvem la ciutat i sempre ens demanaven que calléssim d'una punyetera vegada que hi havia gent que volia estudiar.
I la cafeteria? Quins records.
El meu amic Rubén moltes vegades seia al piano i intentava lligar tocant alguna peça.
I allà, a la cafeteria del centre, també es va "mig preparar" la famosa entrega del més famós in-sumis de la província.
Recordo que el bon jan del Gilbert estava en "recerca i captura", prenia tallats amb nosaltres al bar, passejava tranquil i feia espectacles al carrer Jesús o al Mercadal. Home, molt buscat no era, jajaja.
Per cert, quina gran feina la del Gilbert. Mereix un capítol apart.

Del Centre de lectura tinc molts bons records.
I ara que estan en el seu 150 aniversari, des d'aquesta humil columna d'opinió, només vull felicitar a aquesta històrica casa de Reus.
No em faré soci, de moment. Som en temps de crisi, i cada mes una factura...
Ara bé, aplaudeixo la seva gran tasca amb la societat reusenca.
Felicitats.
L'entrada a la exposició del mestre Ferran és lliure o haure de recordar vells temps col.lant-me?.

Visca Reus i visca el Centre de Lectura.

dijous, 7 de maig del 2009

EQUILIBRIS I MALABARS




I torna el Trapezi, la fira de Circ. Com passa el temps, noi.
Un altre cop els carrers plens, hores d'espera per aconseguir un bon lloc, pujar a llocs per tenir bona vista... i tornar a veure espectacles mediocres.

Estem en temps de crisi, s'ha de retallar per tot arreu. Però, voleu dir?.
Potser, amb bons patrocinadors i pagant entrada, podríem haver aconseguit a aquesta companyia canadenca, la del vídeo; però com sempre, Barcelona ens passa la mà per la cara. Ells si que tenen calés. Per nosaltres, les engrunes.

Mirant la web del Trapezi, potser enguany no m'enfado si falto a algun espectacle.

Visca Reus i visca el circ.

dimarts, 5 de maig del 2009

SORTIR AL COSTAT DEL CAMPIÓ

Ahir no vaig assistir a la celebració d'aquesta inesperada copa d'Europa per qüestions laborals. Benvinguda sigui, però ningú l'esperava. Després de veure com s'ha patit per entrar i perdre partits i títols importants, ningú donava un euro pel Reus. Jo el primer.

I quan dic ningú, és ningú. Incloc als llepaculs, arrastrats, i també als polítics, que ara fan posts felicitant als campions i recordant vells temps.

O aquells que per xupar càmera de TV3 s'acosten al bar, on l'afició es mira el partit, patint, i estratègicament es situen a primera fila, com si patís un munt. Que curiós. Però no em sorprèn. He vist de molts colors.

O aquells senyors i senyores que no van ser en la celebració de la CERS o del mundial de clubs, els dos darrers títols aconseguits, perquè no hi havia seguiment mediàtic.
Però en canvi són del Reus i salten al balcó i somriuen quan hi ha la tele estatal, la nacional i moltes càmeres i flaixos.
Fins i tot van al santuari de Misericòrdia a fer-li un petó a la mare de Déu.

En fi, moltes felicitats al Reus: el millor títol l'any del centenari. Potser algun polític no ho sabia.
I també felicitar als polítics i a tota la seva colla de fidels gossos. Per sortir a la foto, queden retratats.

Visca Reus i visca el Reus Deportiu.

dilluns, 4 de maig del 2009

CAMPIONS, LA SETENA!!!



CAMPIONS, CAMPIONS, CAMPIONS!!!!
Avui l'han suat. Avui tots la sentim.

Visca Reus i Visca el Reus Deportiu.