dimecres, 31 de desembre del 2008

BON ANY NOU



El nou.
És el numero atòmic del fluor, també és considerat com la xifra de la sapiència suprema.
En ritus medicinals, és considerat com el numero per excel•lència perquè representa la triple síntesi (cos, intel•lecte i esperit).
És un numero de bon auguri per la cultura xinesa, pels hebreus simbolitza la veritat. Però també es adorat pels satanistes i segons la mitologia mexicana hi ha nou inferns.
Esperem que sigui millor que el 8.
Bon any nou.

Visca Reus i visca el nou any.

dimarts, 30 de desembre del 2008

ESPETECKS I PETARDOS

L’altre dia els amics del Ball de Diables van recuperar el llançament del coet Espeteck el dia dels innocents.
Des d’aquí una felicitació per recuperar actes divertits i històrics.
Ara miro a qui hauríem de lligar al coet i enviar-lo directament a la lluna, o potser fotre-li un bon espetec.
Em surt tanta gent….
Feia temps que no sabia res d’ell, però ara és col•laborador - columnista del diari Reus Digital.
És l’amic Jose Machado, oh, quin element.
Aquell del gremi de “constructors”.
Aquell que va tancar el Sarri, acusant la clientela de ionquis.
Aquell que anava per la FIC i que va treure menys vots que un Ariel inexpert.
Aquell que anava per CIU i no sé perquè.
Quin petardo.

Visca Reus i visca l'Espeteck.

dilluns, 15 de desembre del 2008

VIVA EL MAL, VIVA EL CAPITAL




Molts s’han posat les mans al cap al llegir la gran estafa milionària del broker americà Bernard Madoff. El paio en qüestió podria haver estafat al voltant de 37.400 milions d’euros. Ell per quatre duros no mou el cul.
Si el capitalisme estava tremolant, amb això, amb un home que va ser el cap de Wall Street, és hora de plantejar-s’ho.

Mogut per la curiositat, he buscat estafes milionàries a Reus.

He llegit la noticia dels cinc membres de una mateixa família que van estafar 424.000 euros per comprar vehicles d’alta gamma.
També he rellegit l’estafa telefònica que van denunciar alguns reusencs amb un programa nocturn de trucades.

Però per estafa, la del ex comte de Reus, que va ser condemnat al 1989 per l’audiència de Barcelona a dos anys de presó per un delicte continuat d’estafa.
Joan Carles Muntadas Prim, que va renunciar al títol de comte de Reus a favor del seu fill al ser processat, va ser jutjat per utilitzar més de 400 milions de pessetes (alça tu!) en el seu benefici, per cobrir altres deutes.

Ai, si el General Prim aixequés el cap.

Té molta raó Le petit Ramon a “Supèrbia”: els diners, els diners, maleïts diners!.
I molta més la bruixa Averia: “Viva el mal, viva el capital”.

Visca Reus i visca la bruixa Averia.

dissabte, 6 de desembre del 2008

WE ARE STANDARD



Ahir vaig gaudir d’una molt bona nit a Cambrils.
Venien The Pinker Tones a fer un concert per la festa de la Immaculada a Cambrils.

Feia temps que no gaudia de Mr. Fúria i Professor Manso en directe, des de Barraques, i tenia ganes de ballar amb els seus ritmes.
Vaig arribar i em van permetre entrar un moment a xerrar amb ells.
Venien cansats i morts de fred, però amb ganes de fer ballar al públic.
Manso tenia molt fred, Fúria estava cansat i Niño, Niño és molt simpàtic.
És el Pinker desconegut.

Al sortir fora estaven a punt de tocar els We Are Standard, un grup que havia llegit alguna referència, però que no havia escoltat mai.
Creieu-me: van ser la sorpresa de la nit.

Impressionants, enèrgics, vibrants, rítmics, alegres, espectaculars.
Al acabar el seu concert vaig comprar-me el seu disc.
Ara estic obsessionat amb ells.

The Pinker Tones van estar com sempre: impecables.
Però la gran sorpresa me la vaig emportar amb els cinc nois de Bilbao que a les quatre de la matinada recollien els instruments amb molt humor i contents per la feina ben feta.

Senyors programadors de concerts, festivals o festes reusenques, apunteu aquest nom:

We Are Standard.

Visca Reus i visca We are standard.

dilluns, 1 de desembre del 2008

NO HE ANAT AL NOOVO



Encara no he anat al Noovo.
-Osti, txec, no ets modern si no has estat al Noovo- em van dir.

Doncs no, xiquet, encara no l’he trepitjat, i mira que em crida l’atenció, però encara no he tingut l’oportunitat.
Culpa dels amics, que em lien, com vulgarment es diu, pels bars i locals del centre.
Que si copeta per aquí, que si una altra per allà, que si anem a fer la penúltima allà dalt, etc. que s’hem fan les mil i tres quarts.
I es que la avantatge del nou esclafit de locals (visca, he colat la paraula de moda) al centre de Reus, fa que no agafi el cotxe o la moto. I això és molt, perquè torno a casa caminant.

Ja es va intentar reviure la morta nit reusenca amb una sèrie de locals a l’avinguda Pere el Cerimoniós. Però els veïns es van llençar en contra d’aquell projecte. Ostres, n’hi havia un local que prometia, però va tancar molt ràpid. No m’enrecordo ni del nom.


També es va parlar dels locals buits de l’estació de trens, però només van ser paraules.
I ara, un grup de joves han obert diversos locals al centre que, a poc a poc, han revitalitzat la nit reusenca i l’han tret del coma profund.


Ja no cal anar fora. Ara fa mesos que no trepitjo l’estranger, es a dir Salou, Cambrils o el barri marítim. I per anar al Noovo has d’agafar el cotxe, per necessitat.
I ara, em fa mandra. Engegar la Vespa amb una copa de més...no, gràcies.


És de valents obrir un local de marxa a Reus. I obrir una discoteca potser es cosa de bojos. Molta sort als amos del Noovo.


-Si vols aconsegueixo que t’apuntin a la llista- em va dir una amiga.
Osti, companys, a més hi ha llista per entrar.

Quan planegi agafar el cotxe, a veure si em passo.
Esperarem pel centre. Li diré al Àngel del Blondie que em posi una copeta mentrestant.

Visca Reus i visca l’esclafit de locals.