Avui s’ha posat punt i final a trenta anys del Palau Firal de Reus.
Va ser inaugurat pel president Tarradellas l’any 1978 i va ser ampliat al 1999, amb aquell fantàstic preu de 1000 milions de pessetes, molt més dels que esperaven pagar.
Ai, i on estan aquells 100 milions de pessetes perduts per indefinicions? Que bonica paraula: indefinicions.
Avui l’empresa Derribos Arpes ha començat a enderrocar la fira.
Quin munt de coses que he viscut a la fira.
Parcs infantils de Nadal, quan el parc infantil era de veritat i no el que és ara. I també la meva època de monitor del parc per guanyar-me quatre duros.
També balls de Carnaval, quan Carnaval era Carnaval i no el que és ara. Sopars amb la gent que s’estima el Carnaval i grans balls de mascarots.
O aquells balls d’orquestra que anava amb els amics del institut, i aquells petons a les escales de la fira amb les noies de la classe (l’Anton encara flipa amb els pits de la Trini al lavabo de la fira, jajaja).
Ara donarà pas a un centre comercial i d’oci que segons el nostre batlle és estrictament imprescindible.
Jo que sempre creia que el centre de Reus i els seus botiguers són el millor centre comercial de la província, i resulta que necessitem un, que és estrictament imprescindible.
Si té el mateix èxit que el centre del Palol, molta gent es preguntarà per algunes indefinicions.
Avui no vull parlar de la nova fira “provisional” ni de quant ens costarà ni tampoc sobre la nova fira i lo lluny que estarà.
Adéu fira. Ha estat bonic.
Visca Reus i visca el palau firal.
