dijous, 28 de febrer del 2008

A SEMIFINALS!


I avui ha tocat patir amb el Reus Deportiu.
Però finalment, s’ha guanyat el partit.
Les coses no pintaven bé, quan en el minut 3 el CEMEX Tenerife s’ha avançat al marcador amb un gol matiner.
I durant la primera part, el Reus no trobava el seu lloc a la pista, per cert, bastant relliscosa.
A la segona una millora en el joc i l’entrada de Pedrito Gil han fet que el Reus s’aixequés de la migdiada i en un tres i no res, Caldú, el capi Garcia i Pedro Gil han fet que el 3 a 1 fes justícia al domini reusenc en el lluminós al final.
A veure com va dissabte. Ja us ho explicaré.

Visca Reus i visca el Reus Deportiu.

dissabte, 23 de febrer del 2008

MORT EL GOS, S'ACABA LA RABIA, O NO?.

I ves per on que el Carnestoltes ja es mort fa gairebé un mes i això ha estat una veritable vergonya.
Qui dimonis dissenya les arribades del rei carnestoltes? Cony, com trobo a faltar aquelles arribades dels anys 90, amb llums, música, focs d’artifici, espectacle, un munt de gent ben coordinada...
Ara què? Brasileres de pà sucat, Venecians descoordinats, pit, cuixa lletja, insults i paraules mal sonants, música horrorosa i poc ritme.
I el càsting? Jo l’anomeno “càstig”, ja que el d’enguany... millor no comentar-lo, xiquets. Només a un parell d’actuacions (“pero sigo siendo el rey”) els hi dono un aprovat.
La guerra dels tomàquets? On és l’esperit festiu d’abans. Plantegem-nos això, companys, que encara es pot salvar.
La rua? Que dir de la nostra estimada rua de lluïment? Enguany s’han lluït amb l’organització. Tots allà aplegats al passeig Misericòrdia, sortint amb retard, carrosses que no arranquen, espais buits...malament senyors, malament.
El ball de dissabte a la nit, correcte. Diumenge al matí, ressaca.
Un altre zero per organitzar el dinar de colles: colles sense taules, sense cadires, mal repartiment...no anem bé, amics.
La batalla del confetti, no hi vaig mai.
L’expo-profit, enguany m’ha tocat treballar, però els meus espies m’informen que cada any és més car. Demanem subvencions a qui calgui, ja que molts “señoritos de la casa grande” es pengen medalles immerescudes (si es tracta d’un esmorzar popular, fem preus populars).
I l’enterrament mereix un capítol a part, sobretot pel moment de tensió del carrer Llovera entre la Germandat dels set pecats capitals i la recentment creada C.A.C. (el col·lectiu d’acció carnavalesc).
Si us plau, doneu una subvenció als de la C.A.C. per comprar algunes idees noves, ja que tot ho copien. Per cert, que donin la cara, ja que sota la caputxa, tots som valents.
I una altra per comprar una pala digna per recollir les cendres del rei de la disbauxa (enguany ho han fet, l’any passat no....quina novetat!), ja que la pala era de platja i el rei es mereix molt més.

Aprofitant que avui es 23 de febrer, aniversari del intent de cop d’estat, animo a la gent de la Germandat a donar un cop d’estat al Carnaval. Reus mereix un carnaval millor.

I si us plau, no repetiu errors de la FRAC.

Visca Reus i visca el rei Carnestoltes.