dissabte, 27 de febrer del 2010

FEC CAMBRILS - REUS



Dotzena edició del FEC, el festival de curtmetratges de Cambrils.
He anat a les tres sessions, i aquí teniu la meva humil valoració:

Dimecres.
¿Qué sera de Baby Grace? Rotllo.
Con el viento: horrible, lent, infumable.
Padre modelo: divertit i entretingut.
9: dolent. Almenys surt Elena Anaya despullada (quina novetat!).
75 metros: bé, passable.
Metrópolis Ferry: bé.
Di me que yo: el millor de la nit. Premi.

Dijous.
The way to Macondo: surrealista.
Tachaaan: únic d'animació i molt divertit.
Protoparticulas: fantàstic però molt semblant a lo que fa el director.
Runners: aquest em va encantar. Segur que rasca algo del public.
Ver: dramàtic. No hi ha més actors al món que el Peris-Mencheta?
Die Schneider Krankheit: regular.
Socarrat: el millor de la nit. Quina família. Candidat a premi del públic.

I finalment divendres.
Eva Boom o la explosion plàstica: com pot passar allò al festival?.
Esto no es amor: entretingut i amb Macarena, que m'encanta.
Chocolate frio: el silenci de les parelles. Bo.
Uyini: dur, molt dur, però un curt Excel.lent.
Primer contacte: ple de cares conegudes i entretingut.
La rubia de Pinos Puente: tota la sala no va parar de riure. Molt divertit.
The End: aposto que aquest serà el guanyador del festival. Chapero-Jackson mai falla.

Aquesta tarda intentaré anar a la projecció de microfilms.
I a partir de dimecres, el festival a Reus, amb curts europeus.


Visca Reus i visca els curts.

dimecres, 17 de febrer del 2010

AU REVOIR, EMILE.



M'ha trucat un amic fa una estona i m'ha dit que ha mort Emile Arcaix.
M'he quedat de pedra, ja que era un reusenc, tot i ser de fora.

Me'l va presentar l'Àgata fa anys i vam connectar de seguida, perquè era una persona amable i tranquil·la.

Era habitual veure al Emile passejant pel centre, fent un cafetó al Absis, llegint el diari, xerrant amb tothom per les Peixateries Velles i veure els seus quadres per tot arreu.

Una vegada li vaig dir que volia comprar obra seva, però que era molt car.
Va riure i em va dir que als amics els hi feia preu especial.

Avui el meu cor està trist. molt trist.

Au Revoir, Emile.

FARO, AQUELL PROFETA...



A vegades, els humoristes es transformen en vidents.
Menys batalletes de campanar i més treballar, que ens menjarem els mocs. O potser ho faran els pixa-pins.


Visca Reus i visca l'humor gràfic.

www.e-faro.info

dilluns, 15 de febrer del 2010

RUA DE LLUÏMENT?




Durant aquesta rua de lluïment del meu estimat carnaval, he vist imatges que m'han recordat a una de les meves pel·lícules favorites: El club de la lluita.

Baralles al passeig Prim, adolescents llençant glaçons de gel contra les colles, 14 policies locals envoltant a un noi al qual volien linxar, borratxos que cauen de dalt la carrossa, consum excessiu d'alcohol, comes etil.lics, ambulàncies a tota pastilla.

Rua de lluïment?.

Vergonyós, lamentable, però com diu la nostra estimada presidenta:
és el carnaval que volen les colles, i per carnaval tot s'hi val.

Segur, Dolors?. Jo no vull això pel meu carnaval.

El rei Carnestoltes morirà de fàstic.

Visca Reus i visca el Carnaval dels 80 i els 90.

divendres, 12 de febrer del 2010

2a NIT DELS PECATS




Segona nit dels Pecats.
Teatre de l'Orfeó Reusenc.
Divendres 12 de febrer a 2/4 de 11 de la nit. Puntual.
Humor, crítica, sàtira i molta mala llet. Carnaval en estat pur.
Preu de l'entrada: 2 €.


No falteu.


Visca Reus i visca el pecat.

dimarts, 9 de febrer del 2010

L




Carnestoltes L. Cinquanta.

Últimament el carnaval ha perdut pràcticament el seu esperit crític, irreverent i satíric i ha passat a ser un lloc on lluir ploma, cuixa i pitram.
De qui es culpa?.
Doncs dels organitzadors, que s’han venut al “Sibwanisme” envers als politics de torn i mentre hi vagi gent a les rues i a la resta d’actes, anem empenyent.

La sàtira s’ha perdut fins i tot en els cartells.

Però encara queda gent que no vol perdre aquest esperit tant nostrat i any rere any publiquen les seves revistes, on no deixen “titere amb cap”.

I alguns es “molesten” en recollir-ho en les seves webs, com els amics del Quiosc del Carnestoltes. Enhorabona.

Altres, presenten propostes diferents, com la Germandat dels Set Pecats, amb tot un seguit d’actes que se surten de la norma establerta.

Com que el discurs del Carnestoltes de Reus serà ensucrat i retallat, aniré a Cambrils, on encara son verges i no els hi dicten res de moment.

M’han assegurat que serà destraler. Així ho espero.

Visca Reus i visca el Carnestoltes en pràctiques.

dilluns, 8 de febrer del 2010

EGIPTE







Aquest és el motiu del meu silenci durant aquests dies.
Un dels viatges més enriquidors de la meva vida.


Visca Reus i visca Egipte.