Molts dies a la setmana vaig a dinar a casa dels meus pares.
Els veig, els hi explico quatre coses i mira, m'estalvio uns calerons en menjar, que sempre va bé.
Com he dit anteriorment, soc del Carrilet, tot i que no hi visc, però m'hi sento del barri. He crescut allà, els pares hi viuen i gaudim del barri.
Aparcar sempre ha estat complicat, però ara, és impossible.
A les obres del fotut aparcament, que portarà més d'un mal de cap (esquerdes als edificis, aparcament de pagament, menys places lliures), sino temps al temps, em d'afegir les obres a l'avinguda Pere el cerimoniós.
Es a dir, impossible aparcar enlloc.
Miro de tant en tant com van les obres i veig que han talat els arbres sense miraments, sense pietat i sense escrúpols.
Això ha provocat la protesta de molts veïns, i l'Ajuntament diu que no, que no s'han talat, sinó que s'han trasplantat.
Però que dimonis? Mentida.
Que es pensen que som tontos i que ens xupem el dit?
Potser si, perquè el crim és terrible. S'han talat sense miraments.
A la gent gran del barri, que en son molts, entre ells els meus pares i els meus sogres, els hi agradava sortir a petar la xerrada al passeig del Carrilet, buscant l'ombra i la frescor dels arbres.
En un futur, potser el passeig sigui un lloc sense arbres i ple de formigó.
Nomes recordo una cosa: el carrilet és molt "socialista". Molt.
Senyor Pérez, potser l'ha cagat, i bé.
Visca Reus i visca el Carrilet.
