EL CARTELL DEL CARNAVAL

Primerament he de dir que soc amic de la Marta, autora del cartell.
Aquí potser direu: ai, mira, ara es tallarà.
Doncs no, companys, no em tallaré.
A mi el cartell no em desagrada. Tampoc vull dir que sigui una passada, una obra mestra, que no ho és, però es el guanyador.
El trobo clàssic i "del segle XX", però en composició, distribució, colors, etc., a mi m'agrada.
Poc arriscat? Si, potser si, però és efectiu i és el que agrada a la FRAC i a la gent de peu.
Si voleu riscos, aneu a Tarragona. Mira que arriscar per un cartell que és una copia del dels carnavals reusencs del 1992.




















Criticar i destrossar l'obra de qualsevol altra persona és una cosa molt arrelada a Internet.
Sota un pseudònim o un anònim, i també moguts per l'enveja i la rancúnia, destripem a una persona feliç d'haver guanyat un concurs.

El cartell de Marta és mil vegades millor que el de altres anys: recordeu-vos del 2007.


O un any abans, el malson no havia fet res més que començar.




O el de Angelina Jolie.



En fi. Felicitar a la Marta i que gaudeixi mirant el seu cartell penjat per tot Reus. i sobretot dels 1.000 €, tu, que no son mocs de titot.

Visca Reus i visca les seves polèmiques.

MÚSICA A LES REBAIXES

Un dels motius pels quals no m'agrada anar de rebaixes, a part de la quantitat de gent que hi ha a tot arreu, és per la música de les botigues.

Cada vegada que hi entro en un establiment, paro orella i pateixo.
Pateixo molt. Hi ha poc criteri musical. Jo diria que nul.
Botiga de roba jove equival a música "xunda-xunda".
He escoltat house de qualitat, però el que sona per les botigues és infumable.

Només cal que apaguin els llums, posin focus i llums i que les venedores pugin a les tarimes a ballar "bacalao" i a servir xupitos eròtics.

Si abans hi havia la ruta del "bacalao" ara pots fer la ruta del Mango, Bershka, Pimkie, Stradivarius i companyia.
Lo fotut del tema és que he vist que et venen la música que sona pels seus locals. Increïble.

També hi ha moltes botigues que directament posen "Los 40 Principales".
I clar, intentar rebuscar un jersei amb David Bisbal, Kiko y Shara, Amaia Montero i la mare que els va parir, la cosa es complica i molt.
Els 40 criminals, com diu un conegut meu.

Només una botiga de les que vaig visitar es salva de la crema.
No diré quina, per no donar publicitat, i sonaven els Radiohead mentre regirava samarretes.

A moltes d'aquestes botigues, franquicies sobretot, ja els hi donen directament la música que han de punxar a tota pastilla.
Però pels petits comerciants els hi recomano que s'apuntin al Spotify i que triïn amb criteri.

No és el mateix anar de rebaixes amb música que rebaixar la qualitat musical.

Visca Reus i visca l' Spotify.

ELVIS

Per a un republicà com un servidor, només hi ha un rei:
Elvis.
Avui el nostre rei fa 75 anys.
Llarga vida al rei.




Visca Reus i visca el rei.