dilluns, 28 d’abril del 2008

CANYES AL GREEN DOG

Feia temps que no em veia amb el meu cosí Xavi, i tornar-lo a veure em va fer molta il·lusió.
Ell viu a Barcelona per motius de treball, però és reusenc de soca-rel i sempre diu que jo l’informo del estat de la nostra ciutat.
Entre canya i canya al Green Dog (que aviat es faran amos de la plaça del Castell) em va confessar que va votar a la CORI, i jo li vaig dir que quin jove no ho havia fet.

Em va preguntar quin era el concert de festa major i quan li vaig dir que Manolo Garcia es va alegrar, tot i que va dir primerament:
-Un altre cop?.
Ara bé, quan vaig informar-li que costa 30 euros, això no li va fer gràcia:
-Oh, jo pensava que era gratuït. A Barcelona són gratuïts. I a Tarragona. I a tot arreu.
-Gratuït, de moment, Barraques.
Explicar la nova ubicació va ser complicat. Dir que anaven a parar a un lloc horrorós, llunyà i inacabat, no s’ho acabava de creure.

Li vaig fer cinc cèntims del desgavell del Mercadal per Sant Jordi, i va fer un somriure d’amagat. Sempre recordo quan muntava la paradeta amb els “rojos”. Ara alguns ex-companys seus, que abans muntaven la parada i que ara manen o llepen, els fan fora del Mercadal. Trist, molt trist.

També va sortir el tema d’uns famosos magatzems “reusencs”:
-No hi havia de venir el Corte Inglés a Reus, nen?
-Això són mentides, Xavi. Aquí sempre es ven fum. Tenim grans venedors de fum a Reus. No estava ni pensat que hi vingués el Corte Inglés. Tot propaganda.
-Bé, tindreu l’Ikea, segons tinc entès.
-Jajajaja, més fum, Xavi, més fum.
Encara hi ha gent que es pensa que l’Ikea anirà a Reus. Segur.
-Que no veus, estimat Xavi, que som el cul del món. Sinó que dimonis fa l’estació del AVE a Perafort.
-Al final tindràs raó, cosí.

De la vida nocturna de Reus va comentar que li sorprèn el despertar, una mica tardiu, però que anem pel bon camí. Tard, molt tard, però anem bé.
Quan li vaig dir que la famosa discoteca de Reus anirà al costat de la mesquita, va fer un glop a la cervesa incrèdul d’aquesta curiosa combinació.

Finalment ens vam acomiadar i entre abraçades i petons li vaig recordar que, tot i amb això, porti el nom de Reus amb orgull.

-Però segur que no hi vindrà l’Ikea, vols dir?

Visca Reus i el meu cosí.

dissabte, 26 d’abril del 2008

MAMA, POR.

Qui no ha tingut por?
Anys enrera, tenia moltes pors, si amics.
Tenia por a alguns carrers de la nostra ciutat. Jo patia al carrer Hospital. Era fosc i lleig. Ara m’agradaria tenir un local de copes per aquella zona.
Tenia por al centre de Reus, als carrers de l’Abadia i d’altres, però ara mataria per tenir una casa reformada per aquella zona.

O por a alguns reusencs “perillosos”. Qui no ha sentit alguna llegenda urbana de les baralles d’uns contra els altres?.
O qui no s’ha canviat de vorera quan venia una colla amb botes i jaquetes militars i ara els veus militant en política.
O aquelles baralles tremendes a la Palma entre bandes rivals, i ara aquells caps rapats van amb vestit i corbata i són pares de família.
Sincerament mai m’han fet por, més bé llàstima.

Ara, els reusencs que em fan por, manen.
Si, després de veure atònit el lamentable espectacle del Mercadal en la diada del patró de Catalunya, pateixo. Tinc por de la que poden muntar per Sant Pere. Em fa por veure el programa de Festa Major 2008.
Una que pot tocar el programa va ser professora meva al institut. Mama, por.

Em fa por un regidor, que ja ha fet un parell de "patinades" grosses, si se li passa pel cap passejar pel meu barri...quina una pot fer en la via pública?. Mama, por.

Ells poden fer i desfer. I nosaltres a acotxar el cap i obeir. Mama, por.
Visca Reus i les seves pors.

dijous, 24 d’abril del 2008

UN NOU MITJÀ REUSENC


Dono la benvinguda al món als nostres amics de Reus Digital.
Nens, no sabeu on us heu ficat.
Quins consells us puc donar? No us enrefieu dels que portin corbata.
Aquells que ara us aplaudeixen i us riuen les gràcies, d’aquí a un temps, no molt, us apunyalaran per l’esquena.
No us decanteu ni cap a un costat ni cap a l’altra, perquè us arribaran osties de tot arreu.
Sigueu lliures. És l’únic que no us podran prendre: la llibertat.
Sobre política és millor no mullar-se, simplement dir prefereixo una manada de corbs a una trobada amb els mandataris o llepafils.
Mostreu als pocs reusencs als que els interessa la cultura, la realitat del nostre municipi, es a dir, una ciutat de cultureta i cartell i poca cosa més.
No feu mai un pas enrera, només per agafar embranzida.
I aguanteu, que sempre falta gent per tirar del carro.
Benvinguts, i sort.


Visca Reus i el món digital.

dimecres, 23 d’abril del 2008

dijous, 10 d’abril del 2008

MASCA, A LES CANÀRIES



Aquesta és una de les raons per les quals he tingut abandonat el bloc: un viatge que tenia pendent. Canàries, i el poblet es diu Masca. Com podeu veure, el seu barranc és impressionant.

Visca Reus i visca la meva càmera Sony.

dimecres, 9 d’abril del 2008

PLACES, PLACETES I FESTES


Companys bloggers i reusencs il·lustres de tota la vida, com el Nen de les Oques o en David i les seves percepcions, m’han engrescat a actualitzar una mica aquest espai, ja que el tenia bastant abandonat.
Us prego em disculpeu, però...que hi farem. Un és una mica dropo.

Una cosa que tenim els reusencs és la de celebrar les victòries dels nostres equips a la plaça Prim.
El pobre general reusenc pateix una crisi d’identitat, ja que no sap si és del Barça, del Madrid o del Reus.
Totes les celebracions van a parar a la cèntrica plaça, i companys, això no pot ser.
Repartim-ho , ja que Reus té moltes i boniques places on gaudir de la festa i celebrar la victòria i joia dels nostres colors.
Deixem al pobre Joan tranquil i, per exemple, els culers que celebrin els seus títols a la plaça Catalunya, per fer país.
Pels reusencs merengues, que també n’hi ha, que ho celebrin a la plaça Joan Rebull, més coneguda com la plaça de l’estació de trens, o també coneguda com aquella plaça amb les dues dones i el nen petit.
A prop tenen un bar, una penya d’un club de futbol “amic”, on molt gustosament els hi serviran cubates i Plims.

Pel Reus d’hoquei, he pensat en la plaça del nen Gaudí, ja que és reusenc i queda molt cofoi, però és molt petita. Clar que, amb la sequera de títols, tampoc cal patir.

Pels equips de futbol local, com el Suer, el Reddis, l’Alhambra, el Despertaferro, o la Pastoreta, cony, quin millor lloc que la plaça de la Pastoreta. Fins i tot es pot fer una conga pel pàrking.

Pels equips de natació, la fantàstica plaça de les Aigües de Reus o aquella rotonda gegantina (com li agrada al Pérez de fer rotondes) a la carretera de Salou amb tubs, però clar amb la sequera, poca cosa a remullar.

Algun equip femení que guanyi, doncs a la plaça de la Dona treballadora, una de les meves preferides, amb la gran escultura del mestre Ferran.
I parlant del mestre, molt aviat tindrem el monument dedicat a la sardana on es podrà festejar que alguna colla sardanista aconsegueixi acabar una sardana de deu tirades sense equivocar-se. Visca!.
Pels castellers, quan aconsegueixin un de nou, que no hi vagin a la plaça del Castell, directament a Misericòrdia a ficar espelmes pel miracle

Per equips amb diners, ja siguin clubs de golf, de paddel, etc. que vagin a celebrar-ho a la plaça Pintor Fortuny, també conegut com el “Condesito”. Aristocràcia crida diners.

I a la plaça de les Oques, anem a celebrar quan algun reusenc faci el “ganso”. Clar que hi hauria celebracions a diari.

Així li treurem feina al general Prim, que pobret, té l’agenda plena, o no.
Visca Reus i les seves places.