CANYES AL GREEN DOG

Feia temps que no em veia amb el meu cosí Xavi, i tornar-lo a veure em va fer molta il·lusió.
Ell viu a Barcelona per motius de treball, però és reusenc de soca-rel i sempre diu que jo l’informo del estat de la nostra ciutat.
Entre canya i canya al Green Dog (que aviat es faran amos de la plaça del Castell) em va confessar que va votar a la CORI, i jo li vaig dir que quin jove no ho havia fet.

Em va preguntar quin era el concert de festa major i quan li vaig dir que Manolo Garcia es va alegrar, tot i que va dir primerament:
-Un altre cop?.
Ara bé, quan vaig informar-li que costa 30 euros, això no li va fer gràcia:
-Oh, jo pensava que era gratuït. A Barcelona són gratuïts. I a Tarragona. I a tot arreu.
-Gratuït, de moment, Barraques.

Explicar la nova ubicació va ser complicat. Dir que anaven a parar a un lloc horrorós, llunyà i inacabat, no s’ho acabava de creure.

Li vaig fer cinc cèntims del desgavell del Mercadal per Sant Jordi, i va fer un somriure d’amagat. Sempre recordo quan muntava la paradeta amb els “rojos”. Ara alguns ex-companys seus, que abans muntaven la parada i que ara manen o llepen, els fan fora del Mercadal. Trist, molt trist.

També va sortir el tema d’uns famosos magatzems “reusencs”:
-No hi havia de venir el Corte Inglés a Reus, nen?
-Això són mentides, Xavi. Aquí sempre es ven fum. Tenim grans venedors de fum a Reus. No estava ni pensat que hi vingués el Corte Inglés. Tot propaganda.
-Bé, tindreu l’Ikea, segons tinc entès.
-Jajajaja, més fum, Xavi, més fum.
Encara hi ha gent que es pensa que l’Ikea anirà a Reus. Segur.
-Que no veus, estimat Xavi, que som el cul del món. Sinó que dimonis fa l’estació del AVE a Perafort.
-Al final tindràs raó, cosí.

De la vida nocturna de Reus va comentar que li sorprèn el despertar, una mica tardiu, però que anem pel bon camí. Tard, molt tard, però anem bé.
Quan li vaig dir que la famosa discoteca de Reus anirà al costat de la mesquita, va fer un glop a la cervesa incrèdul d’aquesta curiosa combinació.

Finalment ens vam acomiadar i entre abraçades i petons li vaig recordar que, tot i amb això, porti el nom de Reus amb orgull.

-Però segur que no hi vindrà l’Ikea, vols dir?

Visca Reus i el meu cosí.