MAMA, POR.

Qui no ha tingut por?
Anys enrera, tenia moltes pors, si amics.
Tenia por a alguns carrers de la nostra ciutat. Jo patia al carrer Hospital. Era fosc i lleig. Ara m’agradaria tenir un local de copes per aquella zona.
Tenia por al centre de Reus, als carrers de l’Abadia i d’altres, però ara mataria per tenir una casa reformada per aquella zona.

O por a alguns reusencs “perillosos”. Qui no ha sentit alguna llegenda urbana de les baralles d’uns contra els altres?.
O qui no s’ha canviat de vorera quan venia una colla amb botes i jaquetes militars i ara els veus militant en política.
O aquelles baralles tremendes a la Palma entre bandes rivals, i ara aquells caps rapats van amb vestit i corbata i són pares de família.
Sincerament mai m’han fet por, més bé llàstima.

Ara, els reusencs que em fan por, manen.
Si, després de veure atònit el lamentable espectacle del Mercadal en la diada del patró de Catalunya, pateixo. Tinc por de la que poden muntar per Sant Pere. Em fa por veure el programa de Festa Major 2008.
Una que pot tocar el programa va ser professora meva al institut. Mama, por.

Em fa por un regidor, que ja ha fet un parell de "patinades" grosses, si se li passa pel cap passejar pel meu barri...quina una pot fer en la via pública?. Mama, por.

Ells poden fer i desfer. I nosaltres a acotxar el cap i obeir. Mama, por.

Visca Reus i les seves pors.