Companys bloggers i reusencs il·lustres de tota la vida, com el Nen de les Oques o en David i les seves percepcions, m’han engrescat a actualitzar una mica aquest espai, ja que el tenia bastant abandonat.
Us prego em disculpeu, però...que hi farem. Un és una mica dropo.
Una cosa que tenim els reusencs és la de celebrar les victòries dels nostres equips a la plaça Prim.
El pobre general reusenc pateix una crisi d’identitat, ja que no sap si és del Barça, del Madrid o del Reus.
Totes les celebracions van a parar a la cèntrica plaça, i companys, això no pot ser.
Repartim-ho , ja que Reus té moltes i boniques places on gaudir de la festa i celebrar la victòria i joia dels nostres colors.
Deixem al pobre Joan tranquil i, per exemple, els culers que celebrin els seus títols a la plaça Catalunya, per fer país.
Pels reusencs merengues, que també n’hi ha, que ho celebrin a la plaça Joan Rebull, més coneguda com la plaça de l’estació de trens, o també coneguda com aquella plaça amb les dues dones i el nen petit.
A prop tenen un bar, una penya d’un club de futbol “amic”, on molt gustosament els hi serviran cubates i Plims.
Pel Reus d’hoquei, he pensat en la plaça del nen Gaudí, ja que és reusenc i queda molt cofoi, però és molt petita. Clar que, amb la sequera de títols, tampoc cal patir.
Pels equips de futbol local, com el Suer, el Reddis, l’Alhambra, el Despertaferro, o la Pastoreta, cony, quin millor lloc que la plaça de la Pastoreta. Fins i tot es pot fer una conga pel pàrking.
Pels equips de natació, la fantàstica plaça de les Aigües de Reus o aquella rotonda gegantina (com li agrada al Pérez de fer rotondes) a la carretera de Salou amb tubs, però clar amb la sequera, poca cosa a remullar.
Algun equip femení que guanyi, doncs a la plaça de la Dona treballadora, una de les meves preferides, amb la gran escultura del mestre Ferran.
I parlant del mestre, molt aviat tindrem el monument dedicat a la sardana on es podrà festejar que alguna colla sardanista aconsegueixi acabar una sardana de deu tirades sense equivocar-se. Visca!.
Pels castellers, quan aconsegueixin un de nou, que no hi vagin a la plaça del Castell, directament a Misericòrdia a ficar espelmes pel miracle
Per equips amb diners, ja siguin clubs de golf, de paddel, etc. que vagin a celebrar-ho a la plaça Pintor Fortuny, també conegut com el “Condesito”. Aristocràcia crida diners.
I a la plaça de les Oques, anem a celebrar quan algun reusenc faci el “ganso”. Clar que hi hauria celebracions a diari.
Així li treurem feina al general Prim, que pobret, té l’agenda plena, o no.
Visca Reus i les seves places.
Us prego em disculpeu, però...que hi farem. Un és una mica dropo.
Una cosa que tenim els reusencs és la de celebrar les victòries dels nostres equips a la plaça Prim.
El pobre general reusenc pateix una crisi d’identitat, ja que no sap si és del Barça, del Madrid o del Reus.
Totes les celebracions van a parar a la cèntrica plaça, i companys, això no pot ser.
Repartim-ho , ja que Reus té moltes i boniques places on gaudir de la festa i celebrar la victòria i joia dels nostres colors.
Deixem al pobre Joan tranquil i, per exemple, els culers que celebrin els seus títols a la plaça Catalunya, per fer país.
Pels reusencs merengues, que també n’hi ha, que ho celebrin a la plaça Joan Rebull, més coneguda com la plaça de l’estació de trens, o també coneguda com aquella plaça amb les dues dones i el nen petit.
A prop tenen un bar, una penya d’un club de futbol “amic”, on molt gustosament els hi serviran cubates i Plims.
Pel Reus d’hoquei, he pensat en la plaça del nen Gaudí, ja que és reusenc i queda molt cofoi, però és molt petita. Clar que, amb la sequera de títols, tampoc cal patir.
Pels equips de futbol local, com el Suer, el Reddis, l’Alhambra, el Despertaferro, o la Pastoreta, cony, quin millor lloc que la plaça de la Pastoreta. Fins i tot es pot fer una conga pel pàrking.
Pels equips de natació, la fantàstica plaça de les Aigües de Reus o aquella rotonda gegantina (com li agrada al Pérez de fer rotondes) a la carretera de Salou amb tubs, però clar amb la sequera, poca cosa a remullar.
Algun equip femení que guanyi, doncs a la plaça de la Dona treballadora, una de les meves preferides, amb la gran escultura del mestre Ferran.
I parlant del mestre, molt aviat tindrem el monument dedicat a la sardana on es podrà festejar que alguna colla sardanista aconsegueixi acabar una sardana de deu tirades sense equivocar-se. Visca!.
Pels castellers, quan aconsegueixin un de nou, que no hi vagin a la plaça del Castell, directament a Misericòrdia a ficar espelmes pel miracle
Per equips amb diners, ja siguin clubs de golf, de paddel, etc. que vagin a celebrar-ho a la plaça Pintor Fortuny, també conegut com el “Condesito”. Aristocràcia crida diners.
I a la plaça de les Oques, anem a celebrar quan algun reusenc faci el “ganso”. Clar que hi hauria celebracions a diari.
Així li treurem feina al general Prim, que pobret, té l’agenda plena, o no.
Visca Reus i les seves places.
2 comentaris:
benvingut de nou.
ja et trobavem a faltar.
esperem que escriguis mes sovint.
apa, deu
ja que era hora que tornessis per aquí.... molt bó això de les places ara trobo que la Plaça Catalunya es petita per a encabir a tots els seguidors del Barça potser millor a l'avinguda Països Catalans que es mes gran i a més ara hi ha unes quates rotondes per trepitjar....
Salut!
Publica un comentari a l'entrada