L

Carnestoltes L. Cinquanta.

Últimament el carnaval ha perdut pràcticament el seu esperit crític, irreverent i satíric i ha passat a ser un lloc on lluir ploma, cuixa i pitram.
De qui es culpa?.
Doncs dels organitzadors, que s’han venut al “Sibwanisme” envers als politics de torn i mentre hi vagi gent a les rues i a la resta d’actes, anem empenyent.

La sàtira s’ha perdut fins i tot en els cartells.

Però encara queda gent que no vol perdre aquest esperit tant nostrat i any rere any publiquen les seves revistes, on no deixen “titere amb cap”.

I alguns es “molesten” en recollir-ho en les seves webs, com els amics del Quiosc del Carnestoltes. Enhorabona.

Altres, presenten propostes diferents, com la Germandat dels Set Pecats, amb tot un seguit d’actes que se surten de la norma establerta.

Com que el discurs del Carnestoltes de Reus serà ensucrat i retallat, aniré a Cambrils, on encara son verges i no els hi dicten res de moment.

M’han assegurat que serà destraler. Així ho espero.

Visca Reus i visca el Carnestoltes en pràctiques.