Ahir vaig gaudir d’una molt bona nit a Cambrils.
Venien The Pinker Tones a fer un concert per la festa de la Immaculada a Cambrils.
Venien The Pinker Tones a fer un concert per la festa de la Immaculada a Cambrils.
Feia temps que no gaudia de Mr. Fúria i Professor Manso en directe, des de Barraques, i tenia ganes de ballar amb els seus ritmes.
Vaig arribar i em van permetre entrar un moment a xerrar amb ells.
Venien cansats i morts de fred, però amb ganes de fer ballar al públic.
Venien cansats i morts de fred, però amb ganes de fer ballar al públic.
Manso tenia molt fred, Fúria estava cansat i Niño, Niño és molt simpàtic.
És el Pinker desconegut.
Al sortir fora estaven a punt de tocar els We Are Standard, un grup que havia llegit alguna referència, però que no havia escoltat mai.
Creieu-me: van ser la sorpresa de la nit.
Impressionants, enèrgics, vibrants, rítmics, alegres, espectaculars.
Al acabar el seu concert vaig comprar-me el seu disc.
Ara estic obsessionat amb ells.
The Pinker Tones van estar com sempre: impecables.
Però la gran sorpresa me la vaig emportar amb els cinc nois de Bilbao que a les quatre de la matinada recollien els instruments amb molt humor i contents per la feina ben feta.
Senyors programadors de concerts, festivals o festes reusenques, apunteu aquest nom:
We Are Standard.
Visca Reus i visca We are standard.
Visca Reus i visca We are standard.
1 comentari:
brutals, tio.
bonisims i molt energics.
mira la rolling stone de aquest mes, que surt una entrevista.
Publica un comentari a l'entrada