150 DEL CENTRE

Groucho Marx va dir en una ocasió que no podria pertànyer a un club que li admetis com a soci.

Jo no soc soci del Centre de Lectura de Reus, però he passat moltes hores allà dins.
Recordo en la dècada dels 90 quan anàvem a lligar al Centre de Lectura, amb les noies guapes de la Presentació o de la Consolació.
Allà es feia ciutat, allà hi havia caliu. Les sales, les taules, la biblioteca, aquelles faldilles i aquells petons d'amagat.
Ai, quins records.
Un parell de vegades em van demanar el rebut, però sempre tenia una excusa preparada.

-El tinc a casa...el que porto és del mes passat....ai, crec que l'ha agafat la meva germana.

També recordo amb enyorança com intentava preparar els exàmens i les proves, però sempre em distreia amb amics, petàvem la xerrada, criticàvem, arreglàvem la ciutat i sempre ens demanaven que calléssim d'una punyetera vegada que hi havia gent que volia estudiar.
I la cafeteria? Quins records.
El meu amic Rubén moltes vegades seia al piano i intentava lligar tocant alguna peça.
I allà, a la cafeteria del centre, també es va "mig preparar" la famosa entrega del més famós in-sumis de la província.
Recordo que el bon jan del Gilbert estava en "recerca i captura", prenia tallats amb nosaltres al bar, passejava tranquil i feia espectacles al carrer Jesús o al Mercadal. Home, molt buscat no era, jajaja.
Per cert, quina gran feina la del Gilbert. Mereix un capítol apart.

Del Centre de lectura tinc molts bons records.
I ara que estan en el seu 150 aniversari, des d'aquesta humil columna d'opinió, només vull felicitar a aquesta històrica casa de Reus.
No em faré soci, de moment. Som en temps de crisi, i cada mes una factura...
Ara bé, aplaudeixo la seva gran tasca amb la societat reusenca.
Felicitats.
L'entrada a la exposició del mestre Ferran és lliure o haure de recordar vells temps col.lant-me?.

Visca Reus i visca el Centre de Lectura.