dimecres, 4 de febrer del 2009

NO CAL QUE EM DIGUIS MES

Per fi he recuperat l’ordinador.
Han estat dies sense ell, però he de reconeixer que es sobreviu sense aquest aparell del dimoni, que fem servir durant hores a la feina i després ens roba hores a casa.
Però tenia ganes de tornar a escriure al bloc.
I com no, parlar del Carnaval. Del meu estimat Carnaval.

Oh, amics, ja tormen.
Dijous 19 arriba el rei Carnestoltes, amb la seva mala llet i inconformisme, o no. Ultimament sa majestat ha perdut molt.
Divendres 20 al càsting....que dius? Que enguany no hi ha càsting?. Home, era una petita tortura, però des del 1997 es venia fent any rera any i era considerat un acte més.
Ah, que no es fa perquè al teatre Fortuny fan un ball els del Círcol...
que no es podia reservar amb antelació i previsió? Sembla ser que no.
Bé, on és el problema? Que no hi ha més llocs per fer-ho?.
La primera edició del càsting es va fer al pavelló olimpic.
Recordo que vam passar fred, pero ei! Que no falti l’il.lusió.
Ah, em dius que es farà divendres següent, dia 27, quan el rei ja estigui mort, enterrat i cremat i nosaltres immersos en la Quaresma.
Però a qui dimonis li ha vingut aquesta idea al cap? Ah, a la Solé i a la FRAC.
No cal que em diguis més, com deia Schuster.

Bé no passa res home. Dissabte 21 la rua, el ball, la borratxera.
Diumenge 22 la rua infantil, o també coneguda com la rua de la resaca i les ulleres de sol. I després, vinga tots, al ball vermut a la plaça del Mercadal, que per fi l´hem recuperat.
Arregladeta, sense voreres que puguin causar perills i molt més amplia.
I amb la orquestra que no pari....però que dius ara?!... que no es fa ball vermut al Mercadal?
I on dimonis es farà el ball? Al parking de la biblioteca? I per què? A qui dimonis li ha vingut aquesta idea al cap? Ah, a la Solé i a la FRAC.
No cal que em diguis més.

Solé, dimissió. FRAC, dimissió.

Visca Reus i visca el carnaval de Reus.

2 comentaris:

L'illa dels monstres ha dit...

Carnaval, la festa més mandrosa de l'any

Anònim ha dit...

respecte a la sole, al torellols i companyia, com be dius, no cal dir res mes.