I parlaré el que pugui del Carnaval.
Ja ha tornat, i tant ràpid com sempre, ja gairebé ha acabat.
Dijous no vaig poder anar al Mercadal, però els meus espies m'han informat bé i m'han dit que, després de molts anys, han fet una arribada decent.
En un principi vaig desconfiar de la colla Os Irisados, amb el "Os" al davant i gent nova, però ara em trec el barret. Enhorabona nois.
Hi van haver alguns petits errors, temps d'espera massa llargs, el discurs una mica fluix, però podem dir que va ser una arribada.
Mil vegades millor que els anteriors anys, on l'originalitat, el ritme i la mala llet brillaven per la seva absència. La meva sincera enhorabona.
Encara se'm cau la cara de vergonya quan recordo la reina Dominatrix...
Divendres no hi havia res....MENTIDA!.
La germandat dels set pecats capitals va fer un festival, la primera nit dels pecats, on a banda de uns gags humorístics on explicaven els set pecats capitals, es van entregar les distincions del carnaval que sempre lliuren any rere any.
Enguany la colla Os Irisados, el Carnaval de Tarragona i el ressuscitat Carnaval de Cambrils van ser els premiats, a banda dels sempre genials i imprevisibles Sergio i Pep, un parell de "nois" que mai diuen no. Sempre estan disposats a tot.
I tot presentat i amenitzat per la Silvia Sagalà i els estrambòtics Pere i Ramon. Enhorabona, un altre cop. ¡Sergio, que grande eres!.
Gràcies als mitjans per la gran cobertura del acte.
Dissabte, la guerra dels tomàquets. Definitivament ha perdut tota la nostra identitat. Em fa llàstima, però crec que les generacions futures no coneixeran la guerra dels tomàquets de Reus i el seu esplendor als 80 i 90. Descansi en pau.
No vull parlar més perquè m'entristeix.
La rua de lluïment. Tard, separacions quilomètriques, aturades inexplicables, carrosses parades durant una hora i mitja, dos hores i vint minuts per fer mig recorregut, camions que no giren al passeig Misericòrdia, Hummers limusines que no pinten res, soroll, alcohol, pit, cuixa....Pensem-ho això.
Per Carnaval tot s'hi val?
Les disfresses? De tot: pirates, brasilers, formigues, taurons, gàngsters, trekkies, hippies, bruixes, tuaregs, fins i tot Rodolfos Chiquilicuatres!.
I després de QUATRE HORES!!!! de rua, a sopar i a dormir, que ja no aguanto més.
Un altre dia, ho remato definitivament.
Visca Reus i visca el Carnaval de Reus.
4 comentaris:
Què dius home! la guerra de tomàquets va ser un invent, d'algú que d'un xoc de canalla quan s'acabava la plaça es va inventar una tradició. Més enllà dels primers anys va anar de mal a pitjor. Algún any (d'aquests gloriosos 90) no es va poder celebrar perquè no hi havia combatents.L'altra dia la plaça feia goig. Això de passar-la al dissabte va ser una bona pensada.
Ai! que l'edat no perdona. Haureu de menjar cues de panses.
si hi havia cent nois, 90 eren magribins.
al final van guanyar els cointreau, pero perque aixi ho va decidir la organitzacio i tambe hi van haver aldarulls per culpa de la canalla magribina.
com diuen en el bloc, la guerra esta morta
Es va passar a dissabte, perquè el dilluns, els joves dels instituts, participants en massa de la guerra, any rere any volien atacar l'expo profit amb tomàquets.
aquest va ser el motiu.
i al passar-lo a dissabte, el jovent estudiantil reusenc va passar olímpicament de participar-hi.
El fantàstic Reus Digital fa de "La voz de su amo" i qualsevol acte que surti de guió és silenciat sistemàticament.
Publica un comentari a l'entrada