TXEC, QUE EM FAIG GRAN

Fa uns dies vaig quedar amb un amic per retornar-li uns CDs que m’havia deixat. Soc d’aquelles persones que lo meu, és meu, i lo dels altres, dels altres.
Vaig arribar al lloc de trobada amb uns minuts d’antelació.

Al fer els meus càlculs, pensant en el trànsit reusenc, llocs per estacionar, els nous autobusos i les ambulàncies de darrera hora, al final vaig agafar la Vespa i arribar amb temps.
Al demanar un tallat i seure en una taula, la vaig veure.

Parlo d’Àngels, una ex, bé, una amiga que mai havia estat ex perquè no vam sortir mai com parella, sinó que manteníem una relació peculiar: trucada de telèfon i a passar una bona estona.
Feia anys que no la veia, molts anys, i no sabia com reaccionaria.
Al veure’m, em va saludar efusivament amb dos petons, i ja sabeu, les típiques preguntes: com estàs, que fas, a que et dediques, no has canviat gens, m’han dit que estàs emparellat, tens canalla o no, fa un munt de temps que no veig als companys del institut, continues sent igual de pallasso, en fi, típic.
I llavors van venir els “t’enrecordes”. Que bé ens ho vam passar allà, quins farts de riure en aquell bar, com vam sortir d’aquell lloc, quin mal rotllo en aquella discoteca.
Va arribar el meu amic i ens vam acomiadar amb la sempre bonica excusa de ja quedarem, et faré un truc per fer un cafè, etc. que mai es complirà. I va marxar amb la seva acompanyant.

Al seure, el meu amic em va veure preocupat i al preguntar-m’ho li vaig dir:

-Txec, que em faig gran.

Gairebé tots els llocs que Àngels i jo vam recordar en aquells minuts estan tancats o han canviat molt.
El “Chamonix” ara convertit en una oficina de Caixa Catalunya. Vam parlar dels tequiles que ens fotiem.
El "Da-da": qui s’enrecorda d’aquell bar-pub mític de l’avinguda Sant Jordi?.
El “Mama ya lo sabe”, osti, quins divendres i quines birres.
El pub “Sunyer” que quan enganxaves un sofà no el deixaves per res del món. Fa temps que està tancat.
El “Drums” i més tard “Glops”, que ara és un magatzem d’un taller o el “Tot Reus” , el bar “La Pera”, ara reconvertit en forn de pa i pastisseria.
Els petons i magrejos que ens fotiem al “Samoa”, al “Eros”, al “Lions”, en la foscor i amb mirades furtives de curiosos i voyeurs.
O el “Màtic” punt de partida de moltes farres.

Al meu amic, uns anys més jove que un servidor, tot això li sonava a xinès. I a uns joves que hi havia a la taula del costat comentaven en veu fluixa que de quins llocs parlava.

Si a vosaltres, amics lectors, us sonen o heu estat en aquests llocs de perdició i pecat, penseu com jo he fet:

-Txec, que em faig gran.

Per cert, està molt guapa.

Visca Reus i els seus llocs mítics.