Com deia la cançó dels Mecano, ahir no em podia aixecar del llit.
I mira que els 29 trons de les matinades, que van esclatar puntuals a les nou del matí, em van despertar, però això d’aixecar-se, dutxar-se, esmorzar i anar al Mercadal, finalment vaig desistir.
A més, teníem coses a fer a casa, ja sabeu, quan es fa festa aprofites per fer i desfer a casa.
Vaig veure la retransmissió de Canal Reus TV, amb la meva gran amiga Montse Dolcet. Un petó, rubia.
I mentre els elements festius anaven trepitjant la plaça, va arribar el moment del ensurt del matí.
El geganter que portava l’Indi va recolzar malament el peu i va anar al terra. Van ser uns segons d’angoixa, ja que el noi no es movia, i clar, el gegant Indi és el més pesat de tots. Però al final tot va quedar en un ensurt i vinga, que continuï la festa.
Després de una bona migdiada, cap a la plaça, que hi falta gent.
Un bon lloc i a gaudir per darrera vegada.
La plaça estava més buida que de costum i tot per un motiu: la final de l’Eurocopa de futbol. Millor. Podrem gaudir de més a prop.
I fer més fotos, no solament a les bèsties del seguici, sinó als músics que també es mereixen un lloc d’honor. I als petits detalls de la festa.
I que voleu que us digui: em van entrar ganes de tornar a formar part de un seguici festiu. Ho vaig deixar fa anys per donar pas a noves generacions, però cony, si estan els mateixos de sempre i, incomprensiblement, els amics i amiguets que no tenen ni punyetera idea del significat del element festiu que porten. A que si?. Només pensen en alcohol gratuït i en sortir a la tele ben guapo amb la tovallola suada.
Ja vaig dir en un altre post que em faig gran, però viure la festa com part d’ella i no com espectador és diferent.
I finalment, la darrera tronada. Intensa, emocionant, emotiva.
Fins l’any vinent tronada, Diables, Víbria, Drac, Basilisc, Lleó, Nanos, Mulassa, Gegants, Carrasclet, Moixiganga, Galeres, Cavallets, Cercolets, Prims, Valencians, Bastoners, Mossèn de Vic, Gitanes, Xiquets, Àliga i Sant Pere.
Queda un any per Sant Pere 2009.
Visca Reus i la seva festa Major.
I mira que els 29 trons de les matinades, que van esclatar puntuals a les nou del matí, em van despertar, però això d’aixecar-se, dutxar-se, esmorzar i anar al Mercadal, finalment vaig desistir.
A més, teníem coses a fer a casa, ja sabeu, quan es fa festa aprofites per fer i desfer a casa.
Vaig veure la retransmissió de Canal Reus TV, amb la meva gran amiga Montse Dolcet. Un petó, rubia.
I mentre els elements festius anaven trepitjant la plaça, va arribar el moment del ensurt del matí.
El geganter que portava l’Indi va recolzar malament el peu i va anar al terra. Van ser uns segons d’angoixa, ja que el noi no es movia, i clar, el gegant Indi és el més pesat de tots. Però al final tot va quedar en un ensurt i vinga, que continuï la festa.
Després de una bona migdiada, cap a la plaça, que hi falta gent.
Un bon lloc i a gaudir per darrera vegada.
La plaça estava més buida que de costum i tot per un motiu: la final de l’Eurocopa de futbol. Millor. Podrem gaudir de més a prop.
I fer més fotos, no solament a les bèsties del seguici, sinó als músics que també es mereixen un lloc d’honor. I als petits detalls de la festa.
I que voleu que us digui: em van entrar ganes de tornar a formar part de un seguici festiu. Ho vaig deixar fa anys per donar pas a noves generacions, però cony, si estan els mateixos de sempre i, incomprensiblement, els amics i amiguets que no tenen ni punyetera idea del significat del element festiu que porten. A que si?. Només pensen en alcohol gratuït i en sortir a la tele ben guapo amb la tovallola suada.
Ja vaig dir en un altre post que em faig gran, però viure la festa com part d’ella i no com espectador és diferent.
I finalment, la darrera tronada. Intensa, emocionant, emotiva.
Fins l’any vinent tronada, Diables, Víbria, Drac, Basilisc, Lleó, Nanos, Mulassa, Gegants, Carrasclet, Moixiganga, Galeres, Cavallets, Cercolets, Prims, Valencians, Bastoners, Mossèn de Vic, Gitanes, Xiquets, Àliga i Sant Pere.
Queda un any per Sant Pere 2009.
Visca Reus i la seva festa Major.
1 comentari:
alguns tornaran per misericordia.
paciencia i bons aliments
Publica un comentari a l'entrada