És curiós, però anys enrera no hi havia tanta gent a la primera tronada de festa major.
No sé perquè, potser marxava la gent, no era tan publicitada, però ahir la plaça del Mercadal feia goig. Gent, molta gent ansiosa per veure de ben a prop l’esclat de la festa major.
El pregó, suposo que va ser el típic: els records de Reus i de la infantesa del encarregat de llegir-lo enguany, l’Excm. i Mgfc. Sr. Francesc Xavier Grau Vidal, rector de la Universitat Rovira i Virgili.
Resumint, un rotllo segur. Tant excel·lent i magnífic, xiquet, que al final tothom acaba parlant del mateix.
“-Recordo quan era petit i la meva mare em portava a veure la tronada, els gegants i la mulassa...bla, bla, bla”.
I ho dic, perquè es va allargar. La gent a la plaça va començar a xiular i a demanar la tronada. Passats tres quarts de nou van sortir els ministrers de Vilanova. Algun cervell de l’ajuntament no va comprovar la megafonia i van començar a tocar sense sonoritat en tota la plaça. Al finalitzar la cançó, algun cervell del ajuntament es va adonar que el micròfon estava en posició OFF i el va engegar. Coses que passen.
I per fi, la tronada. La primera, que no vol dir la millor, ja que jo la vaig trobar fluixa. Emocionant, perquè feia un any i a mi m’encanta la tronada, però fluixa en pólvora.
Tot seguit la gent va començar a marxar. Alguns a casa, altres a buscar una terrassa on seure, altres un lloc on sopar, altres a fer la renovada ruta del Masclet.
No sé perquè, potser marxava la gent, no era tan publicitada, però ahir la plaça del Mercadal feia goig. Gent, molta gent ansiosa per veure de ben a prop l’esclat de la festa major.
El pregó, suposo que va ser el típic: els records de Reus i de la infantesa del encarregat de llegir-lo enguany, l’Excm. i Mgfc. Sr. Francesc Xavier Grau Vidal, rector de la Universitat Rovira i Virgili.
Resumint, un rotllo segur. Tant excel·lent i magnífic, xiquet, que al final tothom acaba parlant del mateix.
“-Recordo quan era petit i la meva mare em portava a veure la tronada, els gegants i la mulassa...bla, bla, bla”.
I ho dic, perquè es va allargar. La gent a la plaça va començar a xiular i a demanar la tronada. Passats tres quarts de nou van sortir els ministrers de Vilanova. Algun cervell de l’ajuntament no va comprovar la megafonia i van començar a tocar sense sonoritat en tota la plaça. Al finalitzar la cançó, algun cervell del ajuntament es va adonar que el micròfon estava en posició OFF i el va engegar. Coses que passen.
I per fi, la tronada. La primera, que no vol dir la millor, ja que jo la vaig trobar fluixa. Emocionant, perquè feia un any i a mi m’encanta la tronada, però fluixa en pólvora.
Tot seguit la gent va començar a marxar. Alguns a casa, altres a buscar una terrassa on seure, altres un lloc on sopar, altres a fer la renovada ruta del Masclet.
Ja m'explicareu que vau fer vosaltres. Jo tenia un compromís.
Avui he assistit a les jornades de portes obertes del Gaudí Centre. Era la meva primera visita.
Avui he assistit a les jornades de portes obertes del Gaudí Centre. Era la meva primera visita.
No m’atrau massa aquest invent del Gaudí centre, o capsa Gaudí o com vulguin dir-li.
I pel que havia sentit, no acabava de fer el pes. Tothom deia:
-“El millor, l’audiovisual del principi. La resta, fluixet”
És difícil fer un centre dedicat a un arquitecte reusenc quan tota la seva obra es fora de Reus. És una llàstima, però és així.
El centre m’ha agradat, tampoc cal llençar campanes al vol, però no està malament;
I pel que havia sentit, no acabava de fer el pes. Tothom deia:
-“El millor, l’audiovisual del principi. La resta, fluixet”
És difícil fer un centre dedicat a un arquitecte reusenc quan tota la seva obra es fora de Reus. És una llàstima, però és així.
El centre m’ha agradat, tampoc cal llençar campanes al vol, però no està malament;
sobretot m'ha agradat el fet que puguis tocar, jugar, interactuar amb la genialitat del mestre reusenc.
I ara, més que mai, podem dir reusenc, ja que el sr. Gaudí va afirmar que la seva ciutat natal era Reus.
I aquesta nit, els Costo Rico.
Visca Reus i visca l’Antoni Gaudí.
I aquesta nit, els Costo Rico.
Visca Reus i visca l’Antoni Gaudí.
1 comentari:
Això és perquè la gent cada vegada té més ganes de festa i s'aboca al carrer a seguir tots els actes.
Potser sí que la tronada hauria pogut ser més canyera, però jo la vaig trobar prou bé. De fet, com que és la primera, temps hi haurà de fer comparacions un cop hagin petat totes.
I sobre el contingut del pregó, que pots llegir al complet al bloc del Consueta, personalment trobo que està molt ben elaborat. Bé, potser hi ha una part, les referències als temes universitaris, que li venen més imposats pel seu càrrec, però també hi ha força referències al Reus més encarat a la festa i a la tradició.
Tenint en compte que, tal com dic al meu post, fa temps que conec el rector de la URV, potser no sóc del tot objectiu però penso que en línies generals va ser un bon pregó.
Publica un comentari a l'entrada