Aquests dies de festa major son propicis per trobar-te amb amics. Ahir venint de veure el seguici petit, ens vam trobar amb la Sara i en Pere, gran blocaire i prohom reusenc.
Vam xerrar dels blocs, d’assumptes “gegants”, de motos, de la Conchita, de coneguts i de la festa. Va ser una estona molt agradable.
I com no, de “Los Diablos”.
Vam xerrar dels blocs, d’assumptes “gegants”, de motos, de la Conchita, de coneguts i de la festa. Va ser una estona molt agradable.
I com no, de “Los Diablos”.
-Aniràs al concert?
-Oi i tant!
La següent parada era trobar un lloc per sopar. Vam decidir la colla d’anar al Viena. És curiós la quantitat de gent que espera trobar taula a la terrassa del Viena. Hi ha bufetades per aconseguir una cadira.
Després d’esperar gairebé mitja hora vam aconseguir una taula i dues cadires.
Era una taula per dos i nosaltres érem sis a sopar. Apretadets i després de molta estona buscant cadires i pressionant psíquicament als que ja havien sopat per a que marxessin, vam gaudir dels típics entrepans del establiment reusenc de la plaça del Prim.
Més tard vam pujar a veure “Los Diablos”. En una plaça de la Llibertat amb molt de públic, el grup del Hospitalet van cantar i versionar velles cançons dels 60 i 70 per deliri dels seus fans, ja crescudets.
En un moment, els meus ulls van marxar cap a una taula, d’on s’aixecava una persona amb un cigar a la boca i convidava a la seva parella a ballar i es van perdre enmig de la gent.
És ell? Em vaig preguntar a mi mateix.
Al finalitzar el concert, que es va fer curt per a molts, vaig tornar a veure a la persona en qüestió.
Era ell. El nostre batlle.
Xerrant animosament amb un grup de reusencs coneguts, el vaig veure.
Des d’aquest humil bloc el vull donar un consell: mengi verdura, senyor alcalde. Deixi de banda els greixos, els dolços i mengi verdura i fruita.
Ha engreixat molt i em preocupa el seu sobrepes. Molt.
Ja sabem que la fruita i la verdura estan pels núvols i els consumidors habituals ens em de rascar la butxaca.
Però amb el seu sou, no crec que pateixi en omplir un cistell de pomes i peres i un altre d’enciam i pastanagues. És un consell d'aquest reusenc.
Per arrodonir la nit, un batut de iogurt de 4 euros amb seixanta cèntims al Tiramisú. Com està la vida, verge santa.
Xerrant animosament amb un grup de reusencs coneguts, el vaig veure.
Des d’aquest humil bloc el vull donar un consell: mengi verdura, senyor alcalde. Deixi de banda els greixos, els dolços i mengi verdura i fruita.
Ha engreixat molt i em preocupa el seu sobrepes. Molt.
Ja sabem que la fruita i la verdura estan pels núvols i els consumidors habituals ens em de rascar la butxaca.
Però amb el seu sou, no crec que pateixi en omplir un cistell de pomes i peres i un altre d’enciam i pastanagues. És un consell d'aquest reusenc.
Per arrodonir la nit, un batut de iogurt de 4 euros amb seixanta cèntims al Tiramisú. Com està la vida, verge santa.
Visca Reus i visca la dieta mediterrània.
2 comentaris:
ahir a la festa semblava un barril.
del bon sou que te, el alcalde.
felicitats pel blog i bona festa.
jajajajajaja, que bueno
Publica un comentari a l'entrada