CUSTO ENS HA COSTAT 6000 €

Fa molts anys, però molts, vaig comprar la meva primera i única samarreta de Custo.
Era a la meva època del institut, cap allà el 90-91-92, i va ser al Hèrcules 19, botiga mítica de roba a la plaça del mateix nom.
La samarreta tenia un dibuix de un Cadillac de color rosa i ficava Custo en unes lletres blaves. Em va costar unes 3500 peles.
Fa molts anys d’això i encara recordo aquella samarreta i les bromes que vaig aguantar al Salvador Vilaseca:

-Custo? No serà “costo”, jajajaja - reien els meus amics.
La resta de la historia sobre la marca barcelonina ja la sabeu: petites col·leccions, un noi anomenat Jordi Labanda va començar a dibuixar per Custo, que amb els dibuixos del artista va viure la seva millor època, després unes samarretes de Custo sortien en una pel·lícula de Julia Roberts, algunes actrius van començar a lluir roba del dissenyador, desfilades internacionals amb estrelles, fama, prestigi, etc.
Això va fer pujar el ja car catxé de la marca fins a preus desorbitats.
Et poden demanar 100 euros per una trista samarreta, i a més a més lletja, ja que Custo va perdre l’encant quan va marxar Labanda.

I arriba el moment de presentar el cartell de la festa major de Reus i oh!

Quina sorpresa! L’ha fet Custo.
Bé, això diuen, ja que ho dubto. Segurament el senyor Custodio Dalmau li va donar aquesta feina a un dels seus dissenyadors, ja que ell tindria coses a fer.

A veure, anem a pams.
Aquest matí he xerrat amb quatre joves dissenyadors i em analitzat el cartellet en qüestió.
A mi, el cartell no m’agrada. Ells ho han trobat mitjanament correcte.
Els dissenyadors deien que era clarament un Custo, amb els colors estridents, el rotllo psicodelic, la noia típica de la marca barcelonina, etc.
Ara bé, coincidien en que la tipografia de les lletres deixa molt a desitjar, ja que sembla fet amb el Word Art del programa Microsoft Word.
Podrien haver escollit una lletra més moderna i no tan simple.
L’informàtica ha evolucionat i les tipografies també. Apple també existeix.
Tots han coincidit en que la signatura del artista es més gran que el logo del Ajuntament de Reus, i això ells no ho fan.
Han volgut mostrar que és un Custo Barcelona, marca registrada.
Els dissenyadors gràfics han d’amagar d’alguna manera el seu nom, o el de l’empresa i donar importància a qui paga el cartell, en aquest cas, l’ajuntament de Reus.
Però aquí la cosa és diferent: si es un Custo, que es noti.
I els joves amb qui he parlat aquest matí s’han ficat les mans al cap quan els he dit que la broma ha costat 6.000 euros. Sis mil euros, senyors!.
Han rigut perquè amb el prestigiós dissenyador barceloní segur que no han regatejat ni un euro. Si Custo demana sis mil, a pagar i a callar.
Ara bé, si en Quique o en Dani demanen 1.000, a regatejar fins aconseguir el cartell per 600 o menys.
Montse, una de les dissenyadores, deia que ja s’encarregaran de recuperar els diners venent samarretes de la festa major amb el disseny de Custo. No sempre es pot tenir una samarreta de Custo per 15 euros, deia.
Però crec que no serà així, ja que estic segur que no es faran samarretes amb el cartell d’enguany. D’això ja s’hauran encarregat Custodio i el seu equip d’advocats i consellers. Si no, ja veureu.

En fi, companys, pensem en això. Estic d’acord que Reus entri en la modernitat amb el cartell de la festa major, però, tant car val la pena?
I l’altra pregunta és: no hi ha bons dissenyadors a Reus que haurien fet una feina millor per molts menys diners i no calia marxar a Barcelona?

Pensem, pensem.

Visca Reus i visca els seus dissenyadors gràfics.