Feia tres anys que no ens visitava.
I la seva actuació d’ahir era molt esperada pels seus nombrosos fans, entre els quals m’hi conto.
Ostres, només de pensar en els seus concerts amb “El Último de la Fila” a Reus, quan es llençava al públic, o quan venien i el disc no s’havia estrenat i estava el pavelló ple, o en la seva carrera en solitari, sempre amb un públic fidel i entregat, els records m’omplien.
I la seva actuació d’ahir era molt esperada pels seus nombrosos fans, entre els quals m’hi conto.
Ostres, només de pensar en els seus concerts amb “El Último de la Fila” a Reus, quan es llençava al públic, o quan venien i el disc no s’havia estrenat i estava el pavelló ple, o en la seva carrera en solitari, sempre amb un públic fidel i entregat, els records m’omplien.
Estic parlant de Manolo Garcia. Des d’ahir San Manolo Garcia de Reus.
Amb un muntatge d’estrella, quin escenari, amb uns tocs del Tibet amb les banderoles de colors vius, els petits detalls del escenari, penjolls, cintes de colors, teles, llums i amb la pantalla gegant.
Pantalla on minuts abans del concert es va passar la final de l’Eurocopa, ostres fins i tot allà.
Va sortir en Manolo i va agrair la paciència als que no els agrada el futbol i amb una guitarra penjada al coll va començar un concert memorable.
Va repassar el seu nou treball “Saldremos a la lluvia”, però no es va oblidar dels seus èxits en solitari o amb l’Ultimo.
Enllaçant una cançó amb una altra, amb comentaris molt ecologistes i en defensa de la natura.
Amb un muntatge d’estrella, quin escenari, amb uns tocs del Tibet amb les banderoles de colors vius, els petits detalls del escenari, penjolls, cintes de colors, teles, llums i amb la pantalla gegant.
Pantalla on minuts abans del concert es va passar la final de l’Eurocopa, ostres fins i tot allà.
Va sortir en Manolo i va agrair la paciència als que no els agrada el futbol i amb una guitarra penjada al coll va començar un concert memorable.
Va repassar el seu nou treball “Saldremos a la lluvia”, però no es va oblidar dels seus èxits en solitari o amb l’Ultimo.
Enllaçant una cançó amb una altra, amb comentaris molt ecologistes i en defensa de la natura.
Si senyor, aquest és el nostre Manolito.
Moment màgic de la nit: amb “A San Fernando...” va baixar de l’escenari i es va passejar pel mig del públic.
Cony, va passar pel meu costat, però els guardes de seguretat (uns armaris empotrats) van fer impossible l’acostar-se al Manolo.
I al final, després de gairebé dues hores i mitja (a mi se’m va fer curt) la ranxera per acomiadar.
Moment màgic de la nit: amb “A San Fernando...” va baixar de l’escenari i es va passejar pel mig del públic.
Cony, va passar pel meu costat, però els guardes de seguretat (uns armaris empotrats) van fer impossible l’acostar-se al Manolo.
I al final, després de gairebé dues hores i mitja (a mi se’m va fer curt) la ranxera per acomiadar.
Qui ha dit que està gran?.
Gràcies Manolo, torna aviat.
Visca Reus i visca sant Manolo Garcia.
2 comentaris:
un servidor ja el seguia quan es deien Els Burros, recordo un concert a Montbrio on van acabar trencant una tv, que bons han estan sempre, visca el Manolo !!
los burros, los rapidos, el ultimo....ostia abans sortien amb un colador al cap i una bengala.
quins temps!
Publica un comentari a l'entrada