DE FESTA I - THE PINKER TONES

Aquesta setmana de festa major he demanat festa a la feina.
Així podré viure més intensament la festa gran de la meva vil·la.

Ahir vaig tastar la cercavila del Carrasclet.
El gegant bandoler de la ciutat anava pels carrers cèntrics amb el seu acompanyament musical i amb un gran seguici de nens i nenes.
Tots sabem l’encant que tenen els gegants i ara que la canalla està de vacances, cal aprofitar qualsevol excusa per cansar-los el més aviat possible.

Tot seguit vaig assistir al lliurament de la flama del Canigó als pobles i ciutats del voltant.
És una festa molt bonica i significativa veure com es lliura el foc sagrat que ha de cremar a les fogueres de diverses poblacions.
Una cosa a tenir en compte per properes ocasions: que vinguis a buscar la flama del Canigó no vol dir que et saltis totes les normes de circulació existents, ja que gairebé un cotxe em va arrotllar.
Si la guàrdia urbana et dona preferència, endavant. Ara bé, si no hi ha cap agent, has de respectar els Stops.

Finalment, després del sopar de revetlla ens vam acostar a Barraques.
L’emplaçament no acaba de fer-me el pes, que voleu que us digui.
Falta herba. Si, allò de trepitjar herba al Mas Iglesias, tenia el seu què.
L’emplaçament del Roquís, no està malament, però ens em d’acostumar. Bé, els principis de Barraques es feien a la zona on ara hi ha les piscines municipals, o sigui que tot torna als orígens.

Gertudris molt correctes. Molt bé el grupet rumbero i el seu bon rotllo.

Després els diables. Fluixos, com sempre. Carrinclons, com sempre. Necessiten una milloria urgent o estan comdemnats.

I els Pinker Tones. A mi m’ encanta el duet barceloní.
Em fascinen els sons i l’energia de Manso i Fúria, acompanyats del músic Niño. Però Barraques no era el seu lloc.
Estaven perduts i el públic no era l’adient.
Com molt bé va definir la meva amiga Anna: “son un grup de pastilla en un festival de porro”.
Al Sonar van arrasar. Al Japó i als Estats Units els adoren. A Barraques, mira, qui son aquests? es preguntaven molts jovenets amb un calimotxo a la mà.
Trobo que en una edició del Perejil...seria el seu lloc.

Dels Frank O'Lee Sons, de poc m'enrecordo. Era tard i havien moltes barraques a visitar.
Algú va ficar alcohol als meus refrescos. Mala gent a Reus, mala gent.
Continuaré amb la festa.

Visca Reus i visca The Pinker Tones.