TRAPEZI PLE

El Trapezi omple.
Omple tots els espectacles minuts abans de que comencin.
Si no ets amb mitja hora d’antelació, ja no veus res.
Però públic no sempre es sinònim de qualitat.
Enguany ha estat una edició fluixa, pel meu gust, ja que gairebé tots els espectacles que he vist, no arribaven al meu llistó. Potser és molt alt, però no em feien el pes.
Ara, tots plens. Anessis on anessis, tots plens. La meva Vespa ha fet molt recorregut aquests dies, però sempre arribàvem tard. Tot ple.
He fet moltes fotos, però això ho deixo als meus companys blocaires amb més art a l’hora de retratar espectacles.
Aquesta foto demostra el que dic: no hi cabia una ànima. Busca't la vida per intentar veure quelcom. I puja on sigui.

I espero que això serveixi d’estirada d’orelles als organitzadors, ja que han calculat malament. Molt de públic, molt més del previst, poques cadires i grades on seure i gaudir dels espectacles.
I també estirada per a veure si milloren el nivell, que en molts casos ha estat baix.

La vida del circ és dura, no ho dubto. I això no deixa de ser una fira, una mostra. Però ja sabeu que a Reus som molt exigents.

Places plenes i butxaques també.
Els restauradors han fet el seu particular agost. Si no hi ha lloc al espectacle, busquem una terrasseta per fer un refresc.
I allà també havies de fer salts mortals per trobar lloc on prendre un refrigeri o un lloc per sopar.

El Trapezi ha portat vida. Això m’agrada. He vist una ciutat molt viva, i m’ha agradat.
Però tot té també el seu cantó fosc: brutícia al carrer, pudors insuportables, gent en estat lamentable, fent les necessitats al carrer, alcohol, drogues, un assassinat que ha tacat un magnífic cap de setmana, etc.
A la televisió i als diaris no ha sortit la gran afluència de públic al Trapezi. Això no ven.

El que si ha sortit ha estat l’assassinat. I això omple minuts i planes.

Esperem que en la propera edició es miri tot una mica més: facilitats, seguretat i qualitat.


Visca Reus i visca el Trapezi.