ERA GOL, INÚTIL

L’altre dia vaig tenir un somni.

Un somni molt maco, on el Reus Deportiu arribava a la final de la copa d’Europa, ara anomenada Final Four, després de patir contra el Liceo.

Un somni on es trobava al Barça en la final.
Era difícil guanyar als culers, però no impossible.

Ja ho havíem fet anteriorment. Era el moment de guanyar la copa d’Europa després de molts anys de sequera europea. Si, teníem la Cers, però feia molts anys que no ens coronàvem com els millors.
Un Reus lluitador, un Reus amb coratge, capaç de plantar-li cara a la plantilla més cara del món, amb empenta...
Però de sobte vaig despertar del somni, i el malson tenia noms i cognoms: Regio Lamela.

Regio Lamela, era gol, inútil.

Un àrbitre incapaç de xiular un partit tant important com aquell, un àrbitre que fa que ens enrecordem dels seus familiars, dels seus difunts i sobretot de la seva pobre mare i del que diuen és l’ofici més vell de l’historia.

Regio Lamela, era gol, inútil. Era un gol tant gran com la Prioral, tant clar com l’aigua que s’emporten a Barcelona, incompetent.
Tot seguit, ja sabeu. Voltes i més voltes al cap i el Barça que s’aprofita.
En fi, un altre títol perdut.

Ens foten les nuclears, ens foten les petroquímiques, ens foten l’aigua, ens fotran el cementiri nuclear, ens fotran la reserva de gas i ens continuaran fotent.
Ara ens foten la copa d’hoquei i a dos aficionats reusencs els foten la cara com un mapa i els envien al hospital.

Regio Lamela, era gol, inútil.

Visca Reus i visca el Reus Deportiu.

Foto:reus24.com