BROCANTERS O DRAPAIRES?

Aprofitant dissabte al matí, que lliurava, vaig sortir a donar un tomb.

Feia temps que no passava pel mercat de brocanters.
Encara recordo quan es feia als peus de la Prioral i la seva periodicitat era de un cop al mes.
Degut al seu èxit de públic i que cada vegada més antiquaris i brocanters volien vendre o intercanviar material, es va traslladar, i després de donar tombs i tombs, van trobar la seva ubicació actual: als passejos Prim i Sunyer.

Dissabte em vaig decebre. El mercat ha perdut, i molt.
Allò enlloc de un mercat de brocanteria i col•leccionisme, salvant algunes paradetes, era un lloc on venien rebrecs o deixalla.

Algunes paradetes, molt ben muntades, oferien llibres, revistes, intercanvi de plaques, objectes ben cuidats i de tot tipus: des de material militar passant per rellotges, discos, figures, medalles i un llarg etcètera.

Però d’altres, fan molta llàstima: nines sense cap, caps sense nines, cotxes xafats per canalla, joguines i peces plenes de merda i porqueria, objectes de dubtosa procedència, material que han trobat en contenidors, deixalla, andròmines i altres com caixes registradores rebentades, telèfons inútils i sense fils, quadres horribles, etc.
Podria fer una llista. I seria ben llarga.

A més algunes parades, molt em temo, no tenen ni permís per exposar les seves “joies antigues” i “peces de col•leccionista”.
I no parlem de la seguretat. Alguna mirada em va fer por i temia que em robessin la cartera mentre regirava en una capsa plena de vinils.

Si volem que Reus sigui capital del col•leccionisme i de la brocanteria, mirem la qualitat que oferim, ja que la del mercat de brocanters de Reus es troba, salvat alguns professionals, en un tant per cent bastant baix.

Visca Reus i visca els mercats de qualitat.