Durant aquesta rua de lluïment del meu estimat carnaval, he vist imatges que m'han recordat a una de les meves pel·lícules favorites: El club de la lluita.
Baralles al passeig Prim, adolescents llençant glaçons de gel contra les colles, 14 policies locals envoltant a un noi al qual volien linxar, borratxos que cauen de dalt la carrossa, consum excessiu d'alcohol, comes etil.lics, ambulàncies a tota pastilla.
Rua de lluïment?.
Vergonyós, lamentable, però com diu la nostra estimada presidenta:
és el carnaval que volen les colles, i per carnaval tot s'hi val.
Segur, Dolors?. Jo no vull això pel meu carnaval.
El rei Carnestoltes morirà de fàstic.
Visca Reus i visca el Carnaval dels 80 i els 90.
1 comentari:
la urbana trabajo mas que nunca ese dia, jajajaja
Publica un comentari a l'entrada