Sóc de barri, sóc del Carrilet.
Allà he viscut la meva infantesa i la meva adolescència.
He vist la transformació del meu barri, com ha anat creixent i ha evolucionat. Poc, gairebé gens.
Allà he viscut la meva infantesa i la meva adolescència.
He vist la transformació del meu barri, com ha anat creixent i ha evolucionat. Poc, gairebé gens.
Hi ha hagut petits canvis, però no tots els necessaris.
Recordo quan encara podies jugar al carrer, al descampat de Pere el Cerimoniós amb Rocamora, on ara hi ha un bloc d’edificis.
Com saltàvem amb les bicis i la mare sortia a la terrassa i et cridava a berenar.
He fet molts bons amics que encara conservo del barri.
No hi viuen, però tots tornem molt sovint.
Recordo quan encara podies jugar al carrer, al descampat de Pere el Cerimoniós amb Rocamora, on ara hi ha un bloc d’edificis.
Com saltàvem amb les bicis i la mare sortia a la terrassa i et cridava a berenar.
He fet molts bons amics que encara conservo del barri.
No hi viuen, però tots tornem molt sovint.
El meu barri ha estat un barri difícil: drogues, baralles, mala gent, brutícia... recordo on abans hi havia l’estació del Carrilet en runes.
Allà vaig patir el meu primer atracament. Era un cúmul de brutícia i de drogaaddicció.
No ha estat l’últim atracament al barri: també em van atracar al carrer Eduard Toda, on hi havia el bar Coimbra, mític local de consum i tràfic de drogues. Amb una xeringa a la mà em van robar 500 pessetes.
També em van robar una bicicleta al carrer Rocamora, un rellotge i diners a la ronda Subirats, etc. Un barri difícil.
Tot i que hi vivia a l’avinguda Pere el Cerimoniós, alguns no ho consideraven del Carrilet. Els hi feia com a vergonya. A mi, mai.
És el meu barri i quan algú parla malament del Carrilet, la sang em bull.
Les millors festes de barri, sense dubte, les del Carrilet. Però les de abans. Ara és un invent electoralista. Totes les festes de barri ho son.
Quan llegeixo a la premsa que al Carrilet han decomissat droga, una xarxa terrorista o una ret de prostitució em sap greu.
Mai parlen de les coses bones que es fan al barri.
És el meu barri, encara que no hi visqui.
Sempre ho serà. I me l’estimo molt.
Jo sóc del Carrilet. I què?
Visca Reus i visca el barri del Carrilet.
És el meu barri, encara que no hi visqui.
Sempre ho serà. I me l’estimo molt.
Jo sóc del Carrilet. I què?
Visca Reus i visca el barri del Carrilet.
Foto: Josep Mª Galindo
5 comentaris:
Molt ben dit si senyor, jo fins als divuit vaig viure al Fossar Vell i ara es molt maco passejar pel Casc Antic i sortir a fer copes pel centre , però fa uns anys enrere a veure qui tenia pebrots de caminar pel carrer de l’abadia fins a la Plaça del Baluard. El meu primer atracament va ser a la Plaça de Sant Pere. També he estat vivint al Carrer Pintor Bergadà (la porta del Carrilet) i ara torno a estar al Centre, per que la mateixa estima que tens tu pel Carrilet la tinc jo pel Casc Antic, suposo que d’això se’n deu dir estimar-se la ciutat.
Per cert el millor de les festes del Carrilet era pujar al “Saltamontes”!! I comprar les ultimes novetats discogràfiques en una paradeta de cassetes que es posava a l’avinguda Pere el Cerimoniós davant de l’alimentació Aiguadé!! Que gran que era aquella parada!!
Salut!!!
ahi es donde duele!
jo tambe soc de barri, del sant josep obrer, que us he de dir?
visca els barris de reus
us prometo tornar-vos tot el que us vaig pendre
jajaja que bo te la ma maria!
no coneixia aquest bloc, i mira, ara el visitare sovint.
a mes jo estic orgullos de ser del barri dels poetes i de reus.
salut i republica
jo també soc d'un barri al qual estan escobrant i nentejant molt, com que ha hagut canvi de color a l'ajuntamen s'ha de notar, a veure si els de Reus en preneu exemple que no sempre han de manar els mateixos que se'ls hi puja al cap!!
Publica un comentari a l'entrada