dilluns, 26 d’octubre del 2009

SALVEM EL VIENA DEL LLOVERA



Els rumors apunten al seu tancament. Diuen que en faran un al nou hospital i que tancaran el mític local del carrer Llovera.

Deixa els teus comentaris, vivències, records, berenars o moments màgics.

Entre tots, ho podrem aconseguir.

Salvem el Viena del carrer Llovera!.


Visca Reus i visca el Zipi-Zape!

diumenge, 18 d’octubre del 2009

PIJOS DE REUS




Aquests dies que tinc de vacances, abans de tornar a la feina, he passejat molt.
I m'he fixat en el nou "pijerio" de Reus.
El nens pijos d'ara no es diferencien molt dels pijos d'abans, dels de la meva època.
Si, amics seguidors d'aquest blog.
Canvien petits detalls, però tot és igual que temps enrere.

Queden gairebé al mateix lloc. Els nens pijos d'ara queden a la plaça del Mercadal. Abans, els pijos quedaven al Tomàs Barberà, a la porta de la botiga.
-On quedem, Anna?.
-Al Tomàs Barberà, Sergi.
Abans els nens pijos es deien Anna i Sergi. Ara son Laia i Aleix.

Els nens pijos d'abans vivien al centre de Reus: tenia amics pijos que vivien al carrer Jesús, al carrer Llovera, al carrer Sant Joan.
Ara els nens pijos, bé, els seus pares, viuen a urbanitzacions a les afores de Reus: que si el Pinar, que si Castellmoster, que si...
La roba ha canviat. Abans els nens i les nenes pijes vestien igual: polo Lacoste, pantalons Levi's blancs i sabates Dr. Marteens.
Ara els nens i nenes pijes, també vesteixen igual: polo Scapa o Rams 23, pantalons pitillo i sabatilles Munich o Cruyff. Les noies ballarines o sabatilles Victoria
Ara bé, la botiga dels pijos, per excel·lència, continua sent el Jofre. Això no canvia.

Els nens bé de Reus dels 90 anaven al Viena del carrer Llovera. Ara, els de la nova generació envaeixen el de la plaça del Prim.
Si el Viena era ple, anaven al Drac Ñam, un altre mític local desaparegut.

Senyor Viena, no tanqui el del Llovera. Plataforma salvem el Viena del Llovera.


Els nens pijos de la meva generació anaven en les seves motos PX-R (mira que era horrible la moto) a la Pera i després pujaven al Chamonix.
Ara es impossible, perquè la Pera és un forn de pa i el Chamonix una oficina de Caixa Catalunya. El pijerio actual es queden pel Call o pel Green Dog.

Els pentinats no han canviat molt: abans llis i al costat. Ara llis i amb serrellet caigut. Les perruqueries pijes tampoc han variat tant: continua triomfant la del Llongueras i la del Oliva.

El que no ha canviat gens es el seu accent. Gens. L'accent pijo és hereditari.
I tampoc les meves ganes de trencar-los la cara.

Us recomano que quan passeu pel Mercadal us fixeu en els grupets de nens i nenes adolescents i pareu atenció. Les coses canvien, però no tant.



Visca Reus i visca les Dr. Marteens.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

AI, AMICS.


Ai, amics.
Quina llàstima que s'hagin acabat les vacances.
Visca Reus i visca les vacances.

divendres, 2 d’octubre del 2009

ADÉU, MADRID.



Caput.
Em sap greu pels meus amics madrilenys, que els hi feia certa gràcia.
Potser al 2020, o al 2024.


Visca Reus i visca Madrid.

dimecres, 30 de setembre del 2009

KILLING CULTURE


Poc a poc els politics van fent de les seves.

Matant la cultura, el poble calla.

Matant veus, ningú s’alçarà contra ells.

Ara, els mandataris tarragonins, maten als nostres amics de l’associació cultural ANIMA’T i el seu programa TCC (Tarragona Cultura Contemporània).

Quina llàstima em fan aquests que es pensen que ens manen.

TCC: quinzena temporada i última

Des de 1994 l'associació cultural Anima't sense ànim de lucre ha dut a terme una programació estable de música i cinema en versió original que ha convertit Tarragona en un referent dels pocs que té la ciutat pel que fa a la cultura. Primer al Magatzem de la Cooperativa Obrera i després a El Cau, cinemes Oscars, Febre-ku, Teatre Metropol, Sala Golfus, Mirablau, La Penya, Sala Zero, Groove Bar, Antiga Audiència, Scum Bar, Sala Trono, etc., han estat els escenaris on s'ha pogut veure una programació que ha permés seguir des de Tarragona l'actualitat musical i cinematogràfica com mai abans ha estat possible. Per fi no calia anar al cinema a Reus o Barcelona o les bandes emergents nacionals, estatals o internacionals podien presentar els seus treballs a la capital.

Aquesta programació estable ha estat possible gràcies a la confiança que fins a la data han dipositat les institucions públiques, el sector privat i el públic. Tanmateix, ara la confiança de l'Ajuntament de Tarragona que aporta un 25% del pressupost no es renova en uns terminis acceptables i no s'acaba de trobar una línia de diàleg que permeti entendre quina és la política cultural a seguir. El canvi de govern a l'ajuntament el primer que va comportar per a l'associació va ser l'endarreriment en el pagament del conveni, el normal era cobrar entre febrer i març de l’any en curs i vam passar a cobrar a l'agost. I el normal era treballar amb un conveni per a la legislatura la qual cosa garanteix la implementació de polítiques que tampoc ha estat posssible, i hem passat a un conveni anual que amb els ritmes de l'administració pública..., el conveni del 2009 a hores d'ara encara no s'ha cobrat ni s’ha signat, però la programació si que s’ha fet. Per altra banda també hem patit polítiques contradictòries, la regidora anterior va retallar 18.000 € l'import concedit a l'entitat i l'encarrec de que no programessim més cinema quan ja estava mitja temporada contractada. Vam demanar en 5 ocasions una entrevista amb l’Alcalde, en 4 ocasions la resposta va ser el silenci i la cinquena ens va dir per escrit que la nostra interlocutora era la regidora que al cap d’unes setmanes el mateix Alcalde cesava. L'actual regidora ens ha fet l'encàrrec de recuperar la programació de cinema en versió original i disminuir la programació musical. Hi ha regidores que pensen que som una empresa i d’altres que creuen que una programació internacional es gestiona fent picar els dits d’un càrrec de representació pública.

L’associació cultural Anima’t no té un escenari favorable per continuar treballant a la ciutat en el marc actual la qual cosa comportarà que el desembre que ve posem punt i final a la programació que s’aixopluga sota l’etiqueta TCC (Tarragona Cutura Contemporània). Només queda agrair l’esforç dels tarragonins i foranis que han col·laborat amb l’entitat al llarg d’aquests anys perseguint una forma d’entendre la cultura: el progrés social; i no només com una eina de propaganda.


Bona sort, amics. Gràcies per les fantàstiques vetllades.


Visca Reus i visca la gent del ANIMA’T.

diumenge, 27 de setembre del 2009

ADÉU, NOIS.


Havia de ser una nit màgica.
La ciutat estava bolcada. Molta gent omplint la plaça del Mercadal minuts abans.

Havia de ser una nit màgica.
El millor grup de Reus s'acomiadava davant del seu public, rodejats de companys de professió: Jofre Bardagí, Cris Juanico, Titot, Lluís Gavaldà, etc.

Havia de ser una nit màgica.
La nit era perfecta, una temperatura agradable.

Però un cop més, la sonoritat de la plaça del Mercadal, ho va espatllar tot.
Horrorós, fatal, horrible, feia mal a les orelles.

No s'ho mereixien, però actuar al Mercadal, es lo que té.

Espero que pel DVD, agafeu el so directe de la taula.

Encara els hi queda un concert per dir adéu definitivament.

Si, definitivament.

Prefereixo callar.

Adéu Whiskyn's.


Visca Reus i visca els Whiskyn's.



Foto: Reusdigital.cat

U.I.V.M.Q.M.P.

dimarts, 22 de setembre del 2009

QUE VENEN ELS INDIS!.


Uns amics del ex-president Aznar reclamen que l'exèrcit actui sobre Catalunya quan sigui necessari. Aquí ho podreu llegir.
Que venen els indis!.


I nosaltres, de festa major.
Que vé la Coia!.
Visca Reus i visca la Coia.