He vist poca cosa del Trapezi, però el que he vist m'ha agradat.
Com sempre, si no fas cua, no veus res. I quan dic fer cua, és estar-hi una hora abans del inici del espectacle. Una hora com a mínim.
I enguany, he fet com sempre, cua.
Una hora de rellotge dissabte per veure 220 vols i el seu espectacle Western-spaguetti, un duel de corda i guitarra. Elèctric i divertit.
He vist Le Colporteurs i els seus Ekilibris. Un espectacle correcte de funambulisme.
He intentat veure a Celso y Frana, però la quantitat de gent a les peixateries Velles i la mania de no posar escenaris elevats, em va fer desistir. Al igual que Les Cousins, l'espectacle de Bebert i Lolo a la plaça Evarist Fàbregas.
La gran sorpresa va arribar amb Electric Circus i el seu MONO. Em va meravellar veure al mico electrònic que feia dubtar seriosament si era o no era un animal de veritat.
Un any més, el Trapezi diu adéu i ara molts i moltes a penjar-se medalles.
El que em va fascinar va ser la quantitat de gent que va sortir al carrer a celebrar el final del festival de circ tirant coets diumenge al vespre, sortint amb cotxes, fent sonar els seus clàxons i vestits amb colors blaus i vermells van inundar la plaça Prim. Si més no, curiós.
Visca Reus i visca el circ.
2 comentaris:
Efectivament, si vols veure els espectacles del Trapezi ho pots fer de 2 maneres, anant al lloc en qüestió una hora abans (jo també ho vaig fer en el cas de l'espectacle de la companyia 220 Vols i d'una de les sessions golfes a La Palma). L'altra manera de veure-ho és des de la distància i entre la multitud intentant trobar un foradet entre cap i cap que et permeti veure alguna cosa. La novetat d'enguany va ser aquesta manera curiosa del públic de celebrar el final del festival fins a altes hores de la matinada...
Apreciat Jordi:
a més, tenies un bon lloc en l'espectacle de 220 Vols, i sempre amb la teva càmera, jejeje.
Gràcies per la teva passió.
Publica un comentari a l'entrada