La meva sincera felicitació a Reus digital, i sobretot a l'Isabel Martínez, pel magnific article sobre la Crolls.
Els meus pares van marxar d'Extremadura al 1971, buscant un futur millor.
El meu pare va començar a treballar en les autopistes, asfaltant quilòmetres i quilòmetres durant l'estiu.
Un dia, cansat de treballar a més de 50 graus, va anar a demanar feina a la Crolls.
Era 1973. Li van donar la feina i va treballar en aquella fàbrica fins el dia del seu tancament.
La Crolls és una part de la historia de Reus.
Avui al llegir l'article han aconseguit que la meva memòria viatgi fins aquells dies.
La meva enhorabona.
Aquí teniu l'enllaç.
Visca Reus i visca els meus pares.
1 comentari:
Un gran article, sí senyor. És bo recordar aquests petits grans episodis del que també forma part de la història de Reus. O encara millor, de la història de molts reusencs i reusenques.
El meu pare també va ser un dels que van treballar a la Crolls durant molts anys, tot i que no va haver de patir les conseqüències del tancament perquè un temps abans, al veure-les venir, va tenir la sort de trobar una altra feina.
Publica un comentari a l'entrada