CARTA A NOEMÍ GALERA

Apreciada senyoreta Noemí Galera:

Ahir vaig ser testimoni de un sacrilegi durant el seu programa, Operacion Triunfo.
Vaig assistir a l'assassinat en directe de la cançó "Born to run" de Bruce Springsteen.
No cal que li digui que significa musicalment "Born to run", no cal que li expliqui que ha estat escollida entre les 500 millors cançons de la historia, que és l'himne "no oficial" del estat de New Jersey, que ha estat escollida per experts en preservació de música i sonoritats, que forma part del arxiu històric de la Biblioteca Nacional dels Estats Units i del Rock and Roll Hall of Fame.

No cal que li expliqui el que aquesta cançó significa particularment per cadascun dels fans de Bruce Springsteen. Al veure l'actuació ahir dels seus dos estudiants, em vaig sentir violat, fastiguejat. Vaig sentir vergonya aliena.

Sé que ara la política del seu programa es afegir una mica de rock and roll, però els hi diré que es una política equivocada. Continuïn amb el pop i amb les balades. Continuïn amb Luis Miguel o Malú i deixin a Chubby Checker o Elvis.

Ahir vam ser testimonis de un dels més grans sacrilegis de la música per part dels seus alumnes Cristina i Samuel. i tots dos, encara continuen en el concurs.

Sé que enguany tenen un professor de cultura musical. I sé que molts alumnes de la seva acadèmia no saben qui es Bruce Springsteen. Que fa aquest professor?. De que els parla? De Marta Sánchez i Carlos Baute?. De Hannah Montana?. Segurament.

Els hi demanaria que en properes edicions, vigilessin una mica en els càstings la cultura musicals dels seus alumnes.

Com amant de la música i com fan de Bruce Springsteen, els hi demano enèrgicament que aquest fet no es torni a repetir amb cap cançó del Boss ni amb cap cançó que forma part dels clàssics de la historia del Rock and Roll.
Els animo a continuar en la seva linea: ja saben, Katy Perry, Britney Spears, David Bisbal i companyies.

Gràcies, senyoreta Galera.
Atentament.



Visca Reus i visca Bruce Springsteen.