Ahir no vaig assistir a la celebració d'aquesta inesperada copa d'Europa per qüestions laborals. Benvinguda sigui, però ningú l'esperava. Després de veure com s'ha patit per entrar i perdre partits i títols importants, ningú donava un euro pel Reus. Jo el primer.
I quan dic ningú, és ningú. Incloc als llepaculs, arrastrats, i també als polítics, que ara fan posts felicitant als campions i recordant vells temps.
O aquells que per xupar càmera de TV3 s'acosten al bar, on l'afició es mira el partit, patint, i estratègicament es situen a primera fila, com si patís un munt. Que curiós. Però no em sorprèn. He vist de molts colors.
O aquells senyors i senyores que no van ser en la celebració de la CERS o del mundial de clubs, els dos darrers títols aconseguits, perquè no hi havia seguiment mediàtic.
Però en canvi són del Reus i salten al balcó i somriuen quan hi ha la tele estatal, la nacional i moltes càmeres i flaixos.
Fins i tot van al santuari de Misericòrdia a fer-li un petó a la mare de Déu.
En fi, moltes felicitats al Reus: el millor títol l'any del centenari. Potser algun polític no ho sabia.
I també felicitar als polítics i a tota la seva colla de fidels gossos. Per sortir a la foto, queden retratats.
Visca Reus i visca el Reus Deportiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
pero no ens ha de treure la alegria de tenir un equip campion com el reus.
oe oe oe
nosotros te queremos, guali quedate!!!
Publica un comentari a l'entrada